El càlcul de les variacions del nivell del mar és relativament senzill. No ho és tant determinar els canvis en la massa d'aigua. Un equip de geodesistes i oceanògrafs de la Universitat de Bonn (Alemanya), així com del GFZ German Research Centre for Geosciences i l’Alfred-Wegener Institute for Polar and Marine Sciences, ambdós de l'Associació Helmholtz, ho han aconseguit.
A.R. | 13 de novembre de 2009
Els investigadors alemanys han observat les fluctuacions a curt termini en la distribució espacial de les masses d'aigua oceàniques. Els resultats són molt importants per millorar els models del clima.
Per determinar el volum dels oceans en una regió determinada, només cal conèixer, a més de la topografia del fons del mar, l'altura del nivell del mateix. Els investigadors porten molt de temps treballant per aconseguir-ho. Però la massa dels oceans no només depèn del volum, sinó també de la temperatura i el contingut de sal. L'aigua s'expandeix quan s'escalfa, de manera que l’aigua calenta pesa menys que la mateixa quantitat d'aigua freda. Per calcular la massa dels oceans cal, per tant, conèixer aquests dos paràmetres de temperatura i salinitat, molt difícils de quantificar. Els científics han combinat diversos elements per aconseguir-ho.
D'una banda, els investigadors han utilitzat dades del satèl·lit germanoamericà GRACE, que pot mesurar la distància de dos satèl·lits amb mil·lèsimes de mil·límetre. Com més gran sigui la massa oceànica en un punt determinat de la Terra, més forta és la força gravitatòria, la qual cosa influeix en l'altitud de vol dels satèl·lits i, per tant, en la distància d’uns amb altres. Així doncs, la gravitació i, per tant, la distribució de la massa pot ser calculada a partir del canvi de distància entre els dos satèl·lits.
A més, els científics han utilitzat un altre efecte teòric conegut. El fons del mar s'inclina de manera similar a la de les prestatgeries d'una biblioteca plena. Així, les estacions de medició de GPS estacionàries es mouen segons el pes de l’aigua: a més pes, més moviment.
La combinació d’aquestes dades amb models numèrics de l'oceà ha permès els científics comprovar per primera vegada que, en particular a les latituds més altes, es produeixen fluctuacions significatives de la massa de l’aigua. Aquestes des duen a terme, a més, en un termini de només d’una a dues setmanes.
