Notícies

Paleontologia

Investigadors aconsegueixen deduir la fisiologia d’espècies extingides

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP-UAB) han publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Science’ els resultats d’una recerca del tot innovadora. Mitjançant l'ús de tècniques paleohistològiques, han pogut inferir la fisiologia d'espècies extingides.

Redacció | 18 de novembre de 2009

Fotografia: UAB

Els investigadors Meike Köhler i Salvador Moyà, de l’ICP-UAB, s’han basat en el bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus balearicus. Es tracta d’un mamífer extingit, semblant a una cabra, i pertany a la família dels bòvids, les primeres restes del qual van ser descobertes a principis del segle XX. Des d’aleshores ha estat centre de molts estudis paleontològics, ja que les Illes i el seu llegat fòssil són autèntics laboratoris de l'evolució per als paleontòlegs. L’àrea geogràfica de mida petita i limitada, els recursos tròfics limitats i l’absència de depredadors per als grans mamífers converteixen la zona en un experiment en evolució.

Myotragus va viure més de 5 milions d'anys a l'illa de Mallorca, molt de temps per a una espècie en una àrea tan petita (recursos limitats i fluctuants). Així, els investigadors es van preguntar com aquesta espècie havia pogut sobreviure més del doble de temps que els seus parents continentals.

Els resultats de l'estudi histològic de làmines primes d'una àmplia mostra d'ossos de Myotragus, amb les quals s'estudien els teixits ossis i el seu patró de creixement, mostren que aquest gènere insular tenia una fisiologia més pròpia d'un cocodril (rèptil) que d'un mamífer. La histologia dels ossos mostra que Myotragus creixia, a diferència de qualsevol altre mamífer, a un ritme lent i flexible, aturant el creixement periòdicament, arribant a la maduresa a edats molt avançades i mostrant, per tant, un considerable augment de la longevitat, tal i com ho fan els actuals cocodrils.

L'explicació del perquè és senzilla. Els mamífers són animals endotèrmics (de sang calenta) i, al contrari que els animals ectotèrmics (de sang freda) gasten molta energia a mantenir una temperatura del cos constant. Quan els recursos són pocs, se seleccionen els individus que cremen menys energia, és a dir, els individus amb un metabolisme més baix. Això implica, però, créixer a un ritme molt més lent, arribar a la maduresa més tard i viure durant més temps.

La gran abundància de restes fòssils de Myotragus en coves fa pensar, així mateix, que probablement hi passaven llargues temporades en estat letàrgic, tot i ser un mamífer endotèrmic, quan les condicions climàtiques i la falta de recursos dificultaven la vida d'aquests mamífers illencs.

Tòpics de l'article