El polifosfat present a les plaquetes a la sang juga un paper clau en la inflamació i la formació de coàguls, segons científics del Karolinska Institutet (Suècia). L'estudi, publicat a ‘Cell’, descriu com aquest mecanisme pot ser utilitzat en un possible tractament futur.
Redacció | 11 de desembre de 2009
Els coàguls sanguinis són una causa comuna d'infart de miocardi i d’accident vascular cerebral, que sorgeixen quan la sang es coagula i obstrueix un vas sanguini. Diversos científics ja han constatat que la formació d'un coàgul de sang suposa l'agregació de plaquetes a la sang i la formació d'estructures conegudes com ‘fils de fibrina’, en combinació amb una inflamació als vasos sanguinis. Els processos moleculars que subjauen en els coàguls es coneixien, però, de forma parcial.
El grup d'investigació del Karolinska Institutet, en col·laboració amb científics nord-americans i europeus, ha descobert que un polímer inorgànic, el polifosfat, té un paper clau en el procés inflamatori. Experiments en ratolins i amb el plasma de pacients han demostrat que les plaquetes alliberen aquest polímer, que activa el factor XII, una proteïna que ja havia estat relacionada amb el procés de coagulació. Els polifosfats també activen les substàncies inflamatòries que contribueixen a la fuga dels vasos sanguinis, tret característic de la inflamació.
Els científics han mostrat també que determinats enzims, les fosfatases, que descomponen els polifosfats, poden prevenir la inflamació i la formació de coàguls en ratolins. Així doncs, els científics asseguren que aquestes es podrien convertir en el focus d'un nou tipus de tractament.
