Els científics alemanys i nord-americans han resolt 300 anys de misteri: com la lluna Jàpet de Saturn (el tercer satèl·lit més gran del planeta) pren la seva forma estranya i asimètrica (la lluna té un costat negre i un altre blanc). En dos articles a la revista ‘Science’, els investigadors expliquen com el polsim d'altres satèl·lits de Saturn s'acumulen en un costat de la lluna. Aquesta acumulació altera la temperatura del satèl·lit i fa que l’aigua gelada migri cap a l'altre costat de la lluna.
A.R. | 15 de desembre de 2009
Jàpet va ser descoberta el 1671 per l’astrònom franco-italià Giovanni Domenico Cassini. Ràpidament es va adonar que la lluna tenia un aspecte inusual: era molt més fosca a la part principal (la que encapçala direcció de l'òrbita) que a la part final. De fet, el costat posterior és uns 10 cops més brillant que la part principal. Amb els anys, s’han proposat moltes teories per explicar aquesta estranya fesomia.
Els investigadors d’ambdós costats de l'Atlàntic han estudiat imatges preses per la nau espacial Cassini-Huygens des de 2004, sobretot a partir de fotografies preses durant un sobrevol el 10 de setembre de l’any 2007. Amb les dades, l'equip ha estat capaç de modelar què va ocórrer al satèl·lit en aquell moment.
La recerca ha revelat que la pols fosca s’escapa de les altres llunes de Saturn, especialment de Febe, i cau a un dels hemisferis de Jàpet. Els estudis dels cràters a la dita lluna suggereixen que la capa de pols és de metres de profunditat.
Però la troballa no acaba aquí. "És impossible que la frontera entre la foscor i les regions brillants estigui formada només per aquesta caiguda simple de materials”, explica Tilmann Denk, de la Universitat Freie de Berlín (Alemanya). "Per tant, vam haver de trobar un altre mecanisme”, afegeix.
La superfície fosca absorbeix grans quantitats de calor del sol, i com que Jàpet rota tan lentament (un cop cada 79 dies), la superfície fosca s’exposa al sol durant molt de temps. Les temperatures a l'equador són prou altes com per provocar l'evaporació del gel sota la pols. El gel evaporat es recondensa als pols de la Lluna i a la part posterior, la qual cosa li dóna l’ aspecte distintiu de color blanc brillant, que contrasta marcadament amb el costat fosc, que té molta pols.
Segons els investigadors, el petit tamany de Jàpet (té només 1.500 km de diàmetre) i la seva baixa gravetat facilita al gel desplaçar-se d'un costat de la lluna, seguint el procés descrit.
