Una recerca publicada a 'Proceedings of the National Academy of Sciences' rebutja la teoria segons la qual l’origen de la vida es va originar com un sistema de molècules autocatalític capaç d’experimentar evolució darwiniana sense la necessitat de la replicació d’ARN o d’ADN. Segons l’estudi, doncs, la vida com un sistema capaç d’experimentar evolució darwiniana va començar quan la informació genètica es va aconseguir emmagatzemar i transmetre tal i com succeeix en l’ARN i l’ADN.
Redacció | 8 de gener de 2010
Les teories científiques sobre l’origen de la vida giren al voltant de dues idees principals: la que prima la genètica, amb la replicació d’ARN o d’ADN com a condició essencial perquè hi hagi evolució darwiniana, i la que diu que primer va ser el metabolisme. Ambdues situacions han d’haver començat, per descomptat, a partir de molècules orgàniques simples formades per processos prebiòtics. El punt de desacord entre elles és que la replicació de molècules com l’ARN o l’ADN és un procés massa complex i requereix una conjunció correcta dels monòmers dins dels polímers per produir les cadenes de molècules resultants de la replicació.
No hi ha encara una explicació química plausible sobre com van poder ocórrer aquells primers processos. Els defensors del ’primer el metabolisme’ argumenten que els camins evolutius requerits hauran necessitat un metabolisme primordial. Aquest és imaginat com una xarxa química que comporta un alt grau de catàlisi mútua entre els seus components per permetre, eventualment, l’adaptació i l’evolució sense la replicació de molècules.
En l’estudi ha participat Mauro Santos, investigador del Departament de Genètica i de Microlobiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S’hi constata, mitjançant l’anàlisi que alguns investigadors han anomenat ‘genomes compostos’, que aquestes xarxes químiques no es poden considerar unitats evolutives perquè perden propietats essencials per evolucionar de forma darwiniana quan assoleixen una mida crítica i una major complexitat. Els ‘genomes compostos’ s’han anomenat així perquè representen un conjunt de components químics que emmagatzema informació sobre la seva composició, la qual pot ser duplicada i transmesa als descendents.
En altres paraules, a partir dels ‘genomes compostos’, l’herència no requereix informació per a ser emmagatzemada a l’ARN o a les molècules d’ADN. Aquests, doncs, semblen complir les condicions requerides per ser considerats com a unitats d’evolució.
