Cercles petits d'ADN són la clau per a una nova i simple manera de transformar les cèl·lules mare de greix humà en cèl·lules mare pluripotents induïdes (IPS, ‘induced pluripotent stem cells') per a ús en medicina regenerativa, segons científics de l'Escola Universitària de Medicina d’Stanford. A diferència d'altres tècniques, mitjançant aquest mètode no s'utilitzen virus per introduir gens a les cèl·lules o alterar permanentment el genoma d'una cèl·lula.
A.R. | 8 de febrer de 2010
Els investigadors consideren aquesta nova tècnica un pas important cap a l'ús d'aquestes cèl·lules en éssers humans. La seva facilitat d'ús i relativa seguretat podrien aplanar el camí per a la seva futura aprovació.
Els investigadors d’Stanford van utilitzar minicercles (anells d'ADN amb la meitat de la mida dels que habitualment s'utilitzen per a la reprogramació). La troballa aglutina diferents àrees de recerca d'Stanford. El laboratori de Mark Kay, professor de genètica, va inventar els minicercles fa diversos any. Al mateix temps, Michael Longaker, director de l'Stanford's Institute for Stem Cell Biology and Regenerative Medicine, va descobrir la prevalença inusual i la flexibilitat de desenvolupament de cèl·lules mare a partir de greix humà. Per la seva banda, Joseph Wu, cardiòleg, investigava com crear línies de cèl·lules mare a partir de pacients amb malalties greus de cor.
El vector de la reprogramació dels minicercles funciona a la perfecció perquè només requereix quatre gens per reprogramar les cèl·lules (més un altre gen, el de la proteïna fluorescent usada per traçar els minicercles). A diferència dels cercles d’ADN utilitzats habitualment, aquests no contenen ADN bacterià, la qual cosa significa que tenen menys probabilitats de ser percebuts com a estranys per l'organisme. L'expressió dels gens és també més robusta, i la mida més petita els permet entrar més fàcilment a les cèl·lules. Finalment, pel fet que no es reprodueixen de forma natural, aquests es perden durant la divisió cel·lular.
