Notícies

Genètica

L’evolució a llarg termini és més que la suma de mutacions

Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (Barcelona) han publicat un treball en què constaten que part de l’evolució és fruit d’una combinació de dues mutacions nocives individuals. El treball mostra com aquest tipus de mutacions deletèries, de les quals fins ara es creia que no contribuïen al procés evolutiu, també poden tenir-hi un paper important. Els resultats, publicats a 'Nature', validen per primera vegada la teoria de l’evolució compensatòria que el biòleg japonès Motoo Kimura va postular fa 25 anys.

Redacció | 25 de febrer de 2010

La Síntesi Evolutiva Moderna o Neodarwinisme ha unit la teoria de l’evolució de Darwin, segons la qual l’evolució és un procés gradual causat per una acumulació consecutiva de mutacions de petit impacte, amb la genètica mendeliana i la teoria de la genètica de poblacions. Sigui com sigui, la idea de macroevolució entesa com una sèrie de passos consecutius ‘pas a pas’ continua essent el paradigma dominant: cada pas individual concedeix un avantatge adaptatiu o, com a mínim, no és nociu.

Una teoria desenvolupada per Motoo Kimura al 1985 proposava una alternativa. Kimura va considerar un cas d’evolució compensatòria, que els investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de la Universitat de Michigan s’han dedicat a analitzar. Ho han fet mitjançant l’estudi d’un segment de l’estructura secundària dels RNA de transferència mitocondrial (tRNA).

Els investigadors han pogut comprovar que els intercanvis compensatoris comprenen la majoria de les substitucions detectades en les estructures de RNA mitocondrial, així com han descrit que hi ha tota una sèrie de molècules que no evolucionen per l’assumida teoria del ‘pas a pas’, sinó per un procés en què cada pas està format per dues mutacions individuals fixes en una sola acció.

En la comunicació enviada pel mateix CRG, Fyodor Kondrashov, investigador principal del treball i cap del grup de Genòmica Evolutiva del Centre, indica: “El nostre treball mostra que és impossible descriure l’evolució a llarg termini de tot un grup de molècules (en el nostre cas, l’RNA de transferència mitocondrial) sense entendre com els diferents polimorfismes interactuen entre ells en una mateixa població. Hem vist que algunes mutacions deletèries no porten necessàriament cap a un final evolutiu. Per contra, dues mutacions nocives individuals poden ser benignes quan es combinen en un genoma i donen lloc a noves vies d’evolució per a continuar endavant”.

Tòpics de l'article