Imagina que estàs a punt de conèixer els 26 criminals més famosos del món. Després de donar-los la mà amb els ulls embenats, et demanen que els classifiquis segons com de fort van tirar de la teva mà.
Redacció | 16 de març de 2010
Els 'criminals' van ser, en aquest cas, 26 línies cel·lulars tumorals i la persona amb els ulls embenats va ser una superfície artificial dissenyada per mesurar la força amb la qual s'uneixen les cèl·lules. El biofísic Jay T. Groves del Howard Hughes Medical Institute (Universitat de California, Berkeley) i del Lawrence Berkeley National Laboratory va descobrir que l'agressivitat de les cèl·lules tumorals estava fortament correlacionada amb la seva capacitat per "tirar" cap a elles. Els resultats d'aquests experiments s'han publicat a la revista Science.
Groves diu, a la comunicació de premsa del HHMI: "La vida no es determina només per les molècules que hi ha dins la cèl·lula, sinó per on són. Químicament no hi ha diferència entre ser viu i ser mort. El contingut químic no canvia: l'únic que canvia és la seva organització". La superfície artificial creada per Groves està dissenyada per mesurar aquesta organització espacial, i consisteix en nanopartícules de metall sobre un substrat de vidre, sobre les quals unes molècules orgàniques formen una membrana. Aquesta superfície pot reemplaçar la superfície natural de la cèl·lula i formar una connexió amb ella. Això permet evidenciar nous models d'efectes mecànics i espacials en la biologia.
Tradicionalment, els receptors de la membrana de les cèl·lules s'uneixen a molècules de l'exterior i tot seguit els transporten a l'interior de la cèl·lula (procés conegut com endocitosi). "Però alguna cosa passa entre mig", indica Groves. "La cèl·lula 'tira' fent servir els receptors i es mou sobre la superfície unes micres (mil.lèsimes de mil.límetre). És aquesta tirada lateral el que va resultar més interessant, perquè, si la resistíem, el comportament de la cèl·lula canviava".
La resistència mecànica va aturar les cèl·lules d'una línia tumoral molt metastàtica anomenada MDA-MB-231. "Són cèl·lules molt invasives", explica el científic. Però una tanques nanomètriques van acorralar les cèl·lules MDA-MB-231, limitant la seva habilitat per 'tirar' fent servir els seus receptors i desencadenar el procés de metàstasi. L'experiment demostrava que un factor físic (la resistència mecànica, en aquest cas) podia canviar el comportament d'una cèl·lula tumoral sense alterar-la químicament o genètica.
Segons Groves, aquest descobriment dóna un nou rol a l'organització espacial de la vida. Clàssicament, els senyals cel·lulars s'imaginaven en termes químics. No obstant això, les cèl·lules no són tubs d'assaig, culmina Groves, especialment la seva superfície, on la localització, la força mecànica i l'espai determinen en bona mesura el comportament de les molècules.
