Notícies

Genètica

Científics espanyols estableixen una base més eficaç per al tractament de malalties genètiques

Primer punt d'enfocament nítid al borrós món de la investigació amb cèl·lules mare per tractar malalties genètiques. Tres grups espanyols han trobat un fil per estirar, un punt de partida ferm sobre el qual procedir perquè tractament genètic i solució siguin un binomi tangible. A principis d'any van enviar el seu descobriment a la revista 'Nature', que va publicar l'article la setmana passada.

Ànnia Monreal | 11 de juny de 2009

“Per primer cop hem demostrat una estratègia vàlida per generar cèl·lules útils contra una malaltia genètica”, certifica Ángel Raya, investigador del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). "L'article publicat és una prova conceptual que la combinació de teràpia gènica amb reprogramació cel·lular té un potencial d'aplicació terapèutic per al tractament de malalties genètiques", afegeix Jordi Surrallés, cap de l'equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ambdós confirmen que el seu treball obre les portes, aquest cop de veritat, a la curació de patologies de causa genètica.

Fotografia: Rocky Mountain Laboratories,
NIAID, NIH

El treball diari amb cèl·lules mare va començar als laboratoris del món "fa 11 anys", explica Ángel Raya. Des de llavors, cada cop que s'ha fet un pas cap a la curació de malalties genètiques amb l'ajuda del laboratori, la troballa s'ha difós com a remei. En realitat, però, el flotador encara era lluny.

Durant aquests anys grups d'investigadors d'arreu del planeta han anat desxifrant més i de millor manera els enigmes de la biologia humana. Els procediments s'han perfeccionat i només ara s'ha pogut demostrar al laboratori, encara no en pacients, que la combinació de tres tècniques és el camí a seguir.

Teràpia gènica, reprogramació cel·lular i diferenciació cel·lular són els tres passos ja coneguts que els professionals del CMRB, el Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB i el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) han combinat per tractar l'anèmia de Fanconi. "La mateixa estratègia es pot aplicar a moltes de les més de 5.000 malalties genètiques actualment registrades", apunta Surrallés.

Modificar les cèl·lules

El principal èxit d'aquest treball a tres bandes ha estat l'obtenció de cèl·lules sanguínies sanes a partir de mostres de pacients amb anèmia de Fanconi. "El grup del CMRB ha generat les cèl·lules pluripotents a partir de cèl·lules de la pell dels malalts. El CIEMAT les ha corregides genèticament i transformat en progenitors de la sang i nosaltres, a la UAB, hem realitzat estudis funcionals per demostrar que les cèl·lules creades són lliures de malaltia", explica Surrallés.

Les cèl·lules originals provenien de la pell de tres pacients amb anèmia de Fanconi. Es tracta d’una malaltia "que es pot curar gràcies a un trasplantament de progenitors hematopoiètics. Es coneix la base genètica de la majoria dels pacients i es disposa de models en ratolins que permeten dur a terme la recerca preclínica", continua l'investigador de la UAB, que precisament lidera un grup sobre aquesta malaltia de la sang.

La bona combinació de teràpia gènica, reprogramació cel·lular i diferenciació cel·lular és la clauA partir de les mostres de la dermis s'han obtingut cèl·lules pluripotents induïdes, que es poden diferenciar en qualsevol teixit, en aquest cas cèl·lules sanguínies (hematopoiètiques) sanes. Mitjançant tècniques in vitro s'han "introduït còpies sanes del gen que causa la malaltia, el gen FANCA, i quatre gens l'expressió dels quals transforma les cèl·lules de la pell en cèl·lules pluripotents induïdes", precisa Surrallés.

Sortejant tumors

Fins ara, cada cop que s'ha recorregut a aquestes fórmules els investigadors han aconseguit curar les cèl·lules amb alteracions, però aviat apareixien tumors. "Per corregir els defectes provocats per mutacions genètiques és necessari un vector que aporti el gen que manca", explica Ángel Raya. Per aconseguir-ho "generalment s'han utilitzat virus", continua, "que sovint activen oncogens" que desencadenen tumors.

Però el treball publicat pel CMRB, la UAB i el CIEMAT sembla que sorteja la possibilitat de tumors "gràcies a l'ús de cèl·lules pluripotents induïdes", assenyala Raya. La seva estratègia permet tenir un major control sobre les noves cèl·lules, tot i que "es desconeix el potencial carcinogen de cèl·lules o teixits derivats de cèl·lules pluripotents induïdes", puntualitza Jordi Surrallés.

Segons Raya, a la nova aportació li falta encara una aplicació clínica, però és un camí que ha permès veure aspectes a corregir. "La reprogramació cel·lular és vàlida, però no com s'ha desenvolupat fins ara, recorrent a virus. En pocs mesos es trobarà el mètode més eficaç", pronostica.

Cèl·lules adultes amb un alt poder de transformacióL'ús de cèl·lules pluripotents induïdes (iPS, d'induced pluripotent stem cell) és una de les principals bases d'aquesta metodologia. Es tracta de cèl·lules amb capacitat per a diferenciar-se i transformar-se en gairebé qualsevol teixit humà sense necessitat de recórrer a embrions. Procedeixen de cèl·lules adultes, de manera que desapareixen els problemes ètics que va generar l'ús de cèl·lules embrionàries amb finalitats terapèutiques. I són del mateix pacient, la qual cosa descarta incompatibilitats.

Un equip de la Universidad de Wisconsin-Madison liderat pel doctor James Thomson i un altre de la Universitat de Kyoto dirigit per Shinya Yamanaka, cadascun de forma independent, van aconseguir aquest tipus de cèl·lules l’any 2007. Els americans van partir de cèl·lules humanes adultes de la pell per obtenir-ne d’altres que podien actuar com les embrionàries, sense necessitat de clonació. La seva troballa es va publicar a la revista Science.

Per la seva banda, l'equip japonès va ser qui va donar nom a les cèl·lules mare pluripotents induïdes, gràcies a la seva capacitat per convertir-se en la majoria de teixits. El seu treball va aparèixer a la revista Cell. Gràcies a tots dos procediments, laboratoris de tot el món han avançat en la seva metodologia per apropar cada cop més la teràpia gènica del laboratori a la pràctica clínica.

Tòpics de l'article