La Tierra rep en una hora més energia solar de la que consumeix durant un any sencer. Tanmateix, aquest immens potencial gairebé no es fa servir. L'electricitat produïda per les plaques solars convencionals resulta entre cinc i sis vegades més cara que la obtinguda a través de combustibles fòssils o dels recursos hídrics. Gràcies a una recerca duta a terme a la Universitat del Quebec, a Montreal (Canadà), això podria canviar.
A. R. | 7 d'abril de 2010
Als anys 90, uns científics suïssos van dissenyar unes plaques solars que es basaven en el principi de la fotosíntesi. Aquestes plaques estaven cobertes d'un tint molecular que absorbia la llum del sol com la clorofil·la fa en les fulles verdes de les plantes. La producció d'electricitat en aquestes plaques depenia d'un electròlit, a fluid través del qual circulaven els electrons quan la llum solar hi incidia, produint electricitat. Era una idea plena de possibilitats, però amb dos problemes: l'electròlit era un líquid molt corrosiu i dens, que danyava els materials i limitava el voltatge obtingut a 0,7 volts; i l'aparell necessitava un càtode de platí, un element rar i car.
Els científics de la Universitat del Quebec, que han publicat la recerca a les revistes Nature Chemistry i Journal of the American Chemical Society, han trobat la solució a aquests problemes després d'anys de recerca. Per a l'electròlit han creat noves molècules al laboratori, que resulten en un líquid transparent i no corrosiu. Això ha augmentat la seguretat i el voltatge obtinguts. La peça de platí ha estat substituïda per sulfur de cobalt, molt més barat.
