Notícies

Un passatger per al Discovery

El transbordador transporta una cadira d'experimentació, elaborada a Barcelona, per a la Estació Espacial Internacional

"Falten 20 segons. 15. Cinc, quatre, tres ... "i els motors del transbordador Discovery es van il·luminar el dilluns per llançar el vehicle a més de 350 quilòmetres d'alçada sobre la superfície terrestre, rumb a l'Estació Espacial Internacional (ISS, en anglès). I al costat dels set astronautes hi viatjava MARES, una instal·lació compartida per l'Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA, de disseny i fabricació espanyola.

Ànnia Monreal | 7 d'abril del 2010

Muscle Atrophy Research and Exercices System: aquest és el nom complet de MARES, el vuitè passatger amb passaport espanyol que ha viatjat a la ISS. Plegada a l'interior d'un mòdul cilíndric encaixat dins el Discovery, MARES és una complexa cadira de 400 quilos de pes destinada a avaluar l'atròfia muscular dels astronautes. S'espera que al juny ja estigui instal·lada al laboratori orbital europeu Columbus. Dels seus experiments amb els astronautes es derivaran aplicacions biomèdiques a terra.

El cos es ressent cada vegada que deambula per l'espai. Els efectes de la microgravetat són, entre d'altres, la pèrdua de massa òssia i muscular, bàsicament causada per "no poder posar-se dret", assenyala Francesc Gallart, metge i director comercial de NTE-Sener, l'empresa que ha creat MARES. Per facilitar la recuperació muscular i conèixer "els mecanismes purs que originen l'atròfia" s'ha dissenyat aquesta cadira, que servirà de banc de proves per als científics espacials.

"Els astronautes han de caminar una o dues hores a l'espai per contrarestar els efectes de la pèrdua de calci i múscul", assenyala Gallart. "MARES és una màquina d'experimentació" que permetrà substituir aquests exercicis, encara que la seva finalitat principal és la recerca.

MARES és una cadira similar a les que hi ha en les sales de musculació dels gimnasos, encara que més complexa. Consta d'un cos estructural, amb el motor i els dispositius electrònics, i un sistema de subjecció amb parts estàtiques i dinàmiques. Formada per unes 12.000 peces mecàniques, pot mesurar 11 articulacions diferents, reproduir gran varietat de moviments, combinar-los i adaptar-se a un ampli ventall de tipologies humanes. "Aplica un estímul programable en velocitat o en par/força per mesurar la resposta par/força i velocitat del subjecte. A partir dels resultats obtinguts, MARES permetrà establir protocols efectius d'exercicis", s'assenyala des de l'empresa.

Al costat del entrenament de recuperació, el dispositiu també emmagatzema la resposta neuromuscular per conèixer el temps i tipus d'estímul que necessita el múscul per a realitzar un moviment concret. Construïda en alumini, acer, aliatges de titani i fibres que l'alleugereixen, MARES funciona amb una bateria i la seva vida útil s'estima en deu anys.

Aplicació biomèdica

Només a Espanya, 2,5 ciutadans per cada 100.000 pateixen anualment alguna lesió muscular fruit d'un traumatisme greu, segons l'Institut Guttmann. I un 25% més pateixen aquesta patologia per causes mèdiques. Atès que una de les conseqüències d'aquestes lesions és l'atròfia muscular, de MARES es poden derivar noves aplicacions terapèutiques per pal·liar-la o per millorar la rehabilitació d'aquestes persones.

CATORZE ANYS DE TREBALL Prop de 20.000 hores de treball en la seva fase conceptual i altres 225.000 en el seu cicle de construcció han acompanyat la fabricació de MARES. El projecte es va gestar el 1994 gràcies al comentari d'alguns científics de l'ESA, i el 1996 NTE-Sener va guanyar la seva adjudicació. Des de llavors, els enginyers de la planta de Mollet del Vallès (Barcelona) han calculat al mil·límetre les característiques de la cadira en col·laboració amb els propis astronautes i el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès.

Fruit d'aquest treball, MARES és avui una realitat. A més de l'exemplar instal·lat a l'espai hi ha tres cadires iguals repartides a Colònia, Houston i Tolosa per ampliar l'experimentació del dispositiu.

Tòpics de l'article