Ens trobem amb un vell conegut pel carrer. Xerrem una estona i quedem per trucar-nos per parlar un dia amb més calma. Ens diu el seu número de telèfon, però no tenim res per apuntar-lo. Tant se val. Estem al costat de casa i segur que serem capaços de recordar el número fins que hi arribem i el puguem anotar a l’agenda.
Redacció | 9 d'abril de 2010