El telescopi Herschel mira des de l'espai cap a les galàxies on s'estan formant les noves estrelles, i proporcionen als científics noves dades sobre el procés de creixement estel·lar.
A. R. | 7 de maig de 2010
El Herschel, construït per l'Agència Espacial Europea (ESA), és el major telescopi espacial mai construït. La seva capacitat de veure l'espectre infraroig permet fer observacions impossibles des de la Terra, ja que l'atmosfera bloqueja bona part d'aquesta radiació.
L'observació del núvol estel·lar RCW 120 ha estat d'especial interès, ja que s'hi està formant una estrella que promet ser una de les més brillants de la nostra galàxia en els propers milers d'anys. Ja té una massa 10 vegades més gran que la del Sol i està envoltada per un núvol de gas i pols de 2.000 masses solars, de manera que pot absorbir matèria per créixer encara molt més. Atès que les estrelles supermassives són rares i de vida breu, identificar-ne una en el moment del seu naixement suposa una oportunitat extraordinària per seguir-ne l'evolució.
Aquesta nova estrella, a més, pot ajudar a resoldre una paradoxa de la física, ja que, en teoria, una estrella no pot tenir més de vuit masses solars. Això és així perquè la radiació emesa per l'estrella dispersaria el núvol de gas que l'envolta i la nodreix, impedint-li de créixer més. No obstant això, es coneixen algunes estrelles impossibles de fins a 150 masses solars. Els científics esperen que, investigant la nova estrella, es pugui resoldre aquest misteri.
A més de les reveladores imatges dels vivers d'estrelles, el Herschel també ha ajudat a descobrir una nova fase de l'aigua que només es troba en l'espai. Aquest tipus d'aigua, carregada elèctricament, es forma quan la radiació ultraviolada d'una estrella jove travessa el vapor d'aigua d'un núvol estel·lar.
