Notícies

Biomedicina i biologia molecular

La cara oculta de les cèl·lules mare

Uns busquen l'elixir de la joventut eterna. D'altres, el sant grial. I els laboratoris de biologia molecular i enginyeria genètica del món són plens d'Indiana Jones a la recerca de la clau per desxifrar el comportament de les cèl·lules humanes. Però després de trobar les cèl·lules mare embrionàries, les adultes i les pluripotents induïdes, ara els científics naveguen en un mar de dubtes.

Ànnia Monreal | 13 de juliol de 2009

“No se sap del cert quin és el mètode més segur per a una futura aplicació de les cèl·lules mare". "Quins són els avantatges i desavantatges de les cèl·lules mare embrionàries i de les pluripotents induïdes?". "No coneixem amb exactitud com passar d'una cèl·lula diferenciada a una altra de manera 100% segura". Aquests són alguns dels interrogants que es van plantejar els mateixos científics durant el congrés anual de la Internacional Society for Stem Cell Research (ISSCR), recentment celebrat a Barcelona.

Saben quin és el camí a seguir, que la teràpia gènica serà una solució en pocs anys i que revolucionarà la medicina. Però no saben com salvar tots els esculls existents. Konrad Hochedlinger, professor del departament de Cèl·lules mare i Biologia regenerativa de la Universitat de Harvard, va resumir així els principals reptes: "Hem de saber si la reprogramació cel·lular amb cèl·lules mare pluripotents induïdes és segura, així com establir models de funcionament per a cada malaltia per tal de crear cèl·lules mare tan eficaces com sigui possible".

Medicina regenerativa

Les esperances fundades en les possibilitats terapèutiques de les cèl·lules mare tenen dos camins molt clars, “reparar teixits danyats i solucionar malalties genètiques”, com assenyala Thomas Graf, coordinador del programa de Diferenciació i Càncer del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG). Però per ara “els únics tractaments provats realment i que funcionen són els trasplantaments de cèl·lules mare hematopoètiques i de la pell”, indica Edwin M. Horwitz, pediatra del servei d’Oncologia del Children’s Hospital of Philadelphia.

"S’avança molt lentament", reconeix Graf. "Cada tipus de cèl·lula que volem generar té el seu problema concret", afegeix. I aquí, tants caps tants barrets, encara que tots persegueixen el mateix, des de Pequín fins a Boston, passant per Barcelona, Edimburg, Munic, Singapur, Lausanne, San Francisco o Kyoto.

Quan Shinya Yamanaka, director del Center for iPS Cell Research and Application de la Universitat de Kyoto, va decidir reproduir al revés el desenvolupament d'una cèl·lula (d'organisme especialitzat a cèl·lula mare) i va trobar les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS, d'induced pluripotent stem cells) l’any 2006, la recerca va salvar l'escull de l'ètica. Els laboratoris ja podien treballar amb cèl·lules mare sense pecar, però els assajos amb ratolins van mostrar que a la majoria de casos el seu ús originava tumors.

La teràpia gènica serà una solució en pocs anys i revolucionarà la medicinaDes d'aleshores es prova, s'assaja, es comprèn, s'aprèn i es torna a intentar. El congrés de la ISSCR va servir per mostrar que hi ha grups que treballen per convertir una cèl·lula concreta en una altra especialitzada sense recórrer a les iPS. Altres tracten d'entendre com els mecanismes dels factors de transcripció (proteïnes que activen els gens i determinen així la funció d'una cèl·lula) evolucionen fins a crear una cèl·lula diferenciada. I alguns, com és el cas de Juan Carlos Izpisúa, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), busquen "entendre millor el mecanisme de regeneració cel·lular i per què alguns animals poden fer-ho i l'ésser humà no". Descobrir com certs amfibis i rèptils són capaços de recuperar la seva cua quan se’ls talla és una via "que encara es troba als seus inicis", segons Thomas Graf.

Malalts a la desesperada

Si els investigadors no tenen rumb fix, quines certeses poden traslladar-se als pacients? La publicitat desmesurada sobre els avenços en la recerca amb cèl·lules mare ha fet trontollar les expectatives de molts pacients. "És clar que les persones que tenen un 5% de possibilitats de sobreviure s'aferren a aquest percentatge i busquen una solució com sigui", admet Deepak Srivastava, director del Gladstone Institute of Cardiovascular Disease a San Francisco. I aquest desconeixement ha despertat l’anomenat turisme de cèl·lules mare. Se n’han detectat casos a la Xina, Rússia, Amèrica del Sud i països europeus amb poca regulació al respecte.

Es tracta de clíniques que prometen tractaments miraculosos gràcies a l'ús de cèl·lules mare, no provats científicament, per curar certes patologies genètiques. I la realitat no s'atura aquí. Juntament amb aquestes malalties "s'ha obert una via que assegura utilitzar cèl·lules mare aplicades a tractaments cosmètics. Això és incontrolable", assenyala Yann Barrandon, director del laboratori de Dinàmica de cèl·lules mare de l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne.

“La comunitat científica no té poders per regular, definir i assenyalar els centres que no treballen correctament”, adverteix David T. Scadden, cofundador del Harvard Stem Cell Institute. “Així que hem optat per informar tant com sigui possible”, continua. Una mostra d’aquesta informació és la guia de la pàgina web de la ISSCR, en què es faciliten les pautes per contrastar la seriositat d’un professional.

Anna Veiga, directora del Banc de línies cel·lulars del CMRB, es mostra més combativa: “Hauria d'existir una llista de les clíniques que ofereixen tractaments miraculosos no provats". Però la falta de transparència d'aquests països i dels mateixos pacients, "que viatgen sense consultar el seu metge de referència", apunta Veiga, dificulten un registre únic.

Al trànsit de persones a la recerca d’una solució inexistent s’hi suma una altra qüestió: si el tractament no funciona i perjudica el pacient, qui es responsabilitza de l’assumpte?

Potser no es tracti tant d’aconseguir una millora o la curació, sinó d’acceptar que, tot i els avenços tecnològics, la medicina encara no és capaç de solucionar totes les reaccions del cos humà. Encara que Shinya Yamanaka és optimista: “Crec que d’aquí a cinc anys serà possible tenir cèl·lules mare a partir de cèl·lules iPS” que no danyin l’organisme.

Tòpics de l'article