Notícies

Biologia animal

Associen la mida del cervell amb la longevitat

Després d'analitzar les dades de gairebé 500 espècies de mamífers, investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) han arribat a la conclusió que els mamífers que tenen un cervell gran en relació amb la mida del cos solen viure més anys.

REDACCIÓ | 16 D'AGOST DEL 2010

Els elefants són un dels mamífers que tenen un
cervell més gran del que s'esperaria en relació amb
la seva mida corporal

En alguns mamífers la mida del cervell és més gran del que s'esperaria en relació amb la mida corporal. És el cas, per exemple, dels grans primats -com ara els ximpanzés i els goril·les-, de les balenes i els dofins i dels elefants. Els científics porten molt temps preguntant-se per què, a vegades, la natura afavoreix el desenvolupament de cervells grans si aquests requereixen tant de temps per assolir la maduresa funcional i consumeixen tanta energia.

Una de les explicacions clàssiques és la hipòtesi del cervell protector (CBH, per cognitive buffer hypotesis), segons la qual un cervell més gran atorga més flexibilitat de comportament davant de canvis en l'entorn i afavoreix l'aprenentatge, aspectes que permeten fer front amb èxit a desafiaments ecològics.

Els investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) César González-Lagos i Daniel Sol, juntament amb Simon Reader (Universitat McGill, Canadà), aporten noves dades que sustenten aquesta hipòtesi en un article publicat recentment al Journal of Evolutionary Biology. Mitjançant un mètode estadístic, els autors han analitzat les dades de 493 espècies de mamífers —des de rosegadors i ratpenats, fins a cetacis, felins, ungulats i marsupials— i han arribat a la conclusió que el fet de tenir un cervell més gran també sol estar relacionat amb tenir una vida més llarga, la qual cosa suposa un nou avantatge.
Viure més anys equival
a més oportunitats per
a adaptar-se als canvis i
a major supervivència
A més de generar més oportunitats per adaptar-se als canvis i afavorir, per tant, la supervivència, una mida encefàlica més gran també permetria viure més anys, el que equival a reproduir-se més vegades, la qual cosa és un benefici per als individus. Això compensaria el fet que es necessiti un desenvolupament embrionari més llarg per poder generar un cervell més gran. També han observat que les espècies amb cervells més grans tarden més a assolir la maduresa sexual, el que es compensaria en part amb el fet de tenir una vida reproductiva més llarga.

Els autors de l'estudi puntualitzen que la relació entre un cervell gran i una vida més llarga no necessàriament és de causa-efecte. "La CBH indica que sí, que un encèfal més gran afavoreix una longevitat més llarga, però també podria ser que viure més temps afavoreixi el desenvolupament de cervells més grans", asseguren. En aquest sentit, pot ser que una vida més llarga afavoreixi un retard en els cicles reproductors i que això permeti als progenitors invertir més recursos i conviure més temps amb les seves cries. D'aquesta manera, es formaria un grup social estable, els membres del qual, segons la hipòtesi de la intel·ligència social (SIH, per social intelligence hypothesis), han d'enfrontar-se a més demandes cognitives que les dels animals que viuen sols, motiu pel qual necessitarien cervells més grans.

"Els nostres resultats", afegeixen els investigadors, "no ens permeten distingir quina de les opcions és la certa, tot i que pensem que totes dues són complementàries i s'alimenten mútuament."

Article de referència: C. González-Lagos, D. Sol, S. M. Reader (2010). Large-brained mammals live longer. Journal of Evolutionary Biology, 23 (5), 1064-1074. DOI: 10.1111/j.1420-9101.2010.01976.x

Tòpics de l'article