Reportatges

Medicina del treball

"L'ús reiterat de productes de neteja pot causar asma"

Entrevistem a Londres a un holandès que viu i treballa a Barcelona. El seu àmbit d'investigació són les partícules nocives contingudes en els aerosols de la neteja. El benefici que causen en llars i instal•lacions es tradueix, segons sembla, en un perjudici per a la salut dels que els respiren.

JORDI MONTANER | 3 DE SETEMBRE DEL 2010

Per què es multipliquen els casos d'asma?
Els factors ambientals guanyen cada vegada més pes en l'etiologia de l'asma. Nosaltres hem constatat a Barcelona que la utilització assídua d'aerosols empleats com articles de neteja pot desencadenar asma. Són productes que alliberen clor i desinfectants a l'aire que respirem, i en una proporció nociva.

Ens hem de preocupar?
Si som pacients asmàtics hem de prendre precaucions. Tenim proves que l'exposició a alguns productes de neteja pot provocar trastorns respiratoris i empitjorar l'asma existent. D'altra banda, molta simptomatologia asmàtica que pateixen treballadors o treballadores de la neteja desapareixeria amb només prevenir la inhalació d'aquests productes. També hi ha molt de camp en l’àmbit de la prevenció.

Com investiguen tot això? Què metodologia utilitzen?
El nostre Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) va partir d'un àmbit teòricament ideal: els empleats de la neteja que treballen en hospitals i centres de salut, en què la higiene i la neteja són exigències de primer ordre. Esbrinem que aquests professionals són, sense cap raó fenotípica o genotípica, més vulnerables a l'asma que la resta d'empleats. Aquesta circumstància ens ha portat a investigar, mitjançant assaigs clínics i funcionals, quins marcadors biològics de l'asma es relacionen amb els productes comunament empleats. Si extrapolem el potencial nociu d'aquests productes a totes les persones que els utilitzen a casa seva, tenim un problema... Ja hi ha diversos estudis que constaten que la taxa d'asma entre els conserges, netejadors professionals, mestresses de casa i zeladors augmenta de manera desproporcionada a la de la resta dels treballadors.

A casa, hi ha qui s'espavila amb llimona o vinagre, però, en els hospitals, escoles, restaurants o empreses grans, què es pot fer?
No es tracta de res nou. És sabut que molts agents de neteja són irritants respiratoris, fins i tot que alguns tenen propietats de sensibilització al·lèrgica. A tots ens entra al cap que una exposició duradora a la inhalació de vapors de lleixiu, amoníac, descalcificadors o altres àcids, dissolvents i llevataques no beneficia la salut. Nosaltres hem constatat que la utilització reiterada d'aquests productes més d'una vegada per setmana s'associa a un augment del 20% en sibilàncies i altres símptomes asmàtics.

"La utilització reiterada de productes de neteja s'associa a un augment del 20% en sibilàncies i altres símptomes asmàtics" El perill ve del què o del quant?
L 'exposició (i el risc) estan determinats per diversos factors: la freqüència i la durada de l'ús que es faci d'aquests productes, la concentració d'ingredients actius (els productes més concentrats són més nocius) i la ventilació de l'habitacle que es neteja. Els estudis sempre avaluen aquestes circumstàncies en àmbits professionals (grans espais). En l'àmbit domèstic és més difícil d'estudiar, ja que no podem determinar amb tanta precisió el vincle de l'asma amb l'exposició a productes de la neteja, d'ús generalment menys freqüent i més complex de supervisar.

Hi ha algun "producte estrella" dels que ens hem de protegir?
Els que contenen clor en una gran proporció. A més, molts productes barregen components que no fan sinó potenciar el poder nociu i actuar de forma sinèrgica.

Han intentat contactar amb els fabricants d'aquests productes per frenar el seu efecte nociu?
Nosaltres som epidemiòlegs i constatem només un problema de salut. Correspon a les administracions valorar l'abast del problema que denunciem i prendre després les mesures o les normes legals preceptives que es consideren. En tot cas, són les persones amb risc asmàtic les que han de prendre precaucions per si soles.

Suficient?
Necessari, si s'escau. Posaré un exemple. Quan em trobava investigant a Holanda vaig prendre part en una investigació de salut laboral entre uns treballadors adscrits a una indústria alimentària que s'ocupava de la patata. Descobrim una prevalença anormal de problemes respiratoris entre aquests treballadors i vam voler indagar en les causes. Després d'un exhaustiu anàlisi, descobrim que la clau no estava en l'aire sinó en l'aigua que aquests treballadors empraven en un circuit tancat en què s'havien reproduït diverses colònies de bacteris... N'hi va haver prou amb uns canvis i el problema es va resoldre.

Com prevenir l'asma associada als productes de neteja?
L’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) ofereix informació sobre el risc dels productes químics a la seva pàgina web.

EFECTES DE L’AIRE IMPUR Cada dia incorporem al nostre organisme aproximadament un bilió de partícules a través de l'aire que respirem. Cada dia, així mateix, circulen uns 10.000 litres d'aire pels nostres pulmons. La superfície amb la qual totes aquestes partícules i tot aquest aire entren en contacte s'eleva a uns 150 metres quadrats (la superfície d'un pis gran). Aquestes dades ajuden a entendre que la inhalació regular de vapors de lleixiu, amoníac, dissolvents i altres substàncies contingudes en els productes de neteja poden tenir un impacte notable en la nostra salut.
No hi ha dubte que en els individus asmàtics es produeix una interrelació important. Se sap, per exemple, que una exposició creixent d'un malalt asmàtic a l'aire contaminat del trànsit en carrers o carreteres incrementa el nombre d'exacerbacions. D'altra banda, els òxids de ozó i nitrogen suspesos en l'aire que respirem són responsables d'un increment en símptomes d'asma, hospitalitzacions degudes a aquests símptomes, major ús de medicació de rescat, exacerbacions de MPOC, ingressos a urgències per crisi de MPOC, infeccions del tracte respiratori i disfuncions pulmonars.
Més de 400 treballs científics han documentat la funció de l'epiteli bronquial com a barrera física contra les al·lèrgies, segregant molècules citoprotectores, mucociliars i activant cèl·lules immunes, inflamatòries i mesenquimals. Les partícules de la pol·lució atmosfèrica augmenten la mortalitat de les cèl·lules epitelials de les vies aèries. L'estrès oxidatiu és especialment perjudicial en els individus asmàtics. Dades obtingudes de cultius in vitro mostren que la cinètica reparadora del teixit epitelial de pacients asmàtics es veu reduïda de forma important per culpa de la malaltia.
Les cèl·lules epitelials de l'asmàtic secreten més moc que les cèl·lules d'individus no asmàtics. S'ha demostrat, en aquest sentit, que les partícules de combustió del dièsel activen una major secreció mucosa en els malalts asmàtics intervinguda pel gen mucina i l'activació de receptors EGF. Dades biòpsica, d'altra banda, avalen que la superfície basolateral és la més susceptible als efectes citotòxics del fum del tabac.

Tòpics de l'article