Notícies

Genètica

Descobert un gen clau per a la diferenciació cel·lular

El gen ZRF1 té un paper clau en l’activació de gens relacionats amb el destí cel•lular de les cèl•lules mare, segons un el treball publicat a la revista 'Nature', liderat per un equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica

REDACCIÓ | 23 DE DESEMBRE DE 2010

Durant el desenvolupament embrionari, les cèl·lules que es van multiplicant han de decidir quin tipus de cèl·lules seran en el futur. Per exemple, han de saber si seran neurones, cèl·lules musculars o cèl·lules de la pell. A aquest nivell, per la cèl·lula és tan important saber què ha de ser en el futur com saber què no ha de ser. Per a coordinar i dirigir el destí de cada cèl·lula, alguns gens s’encarreguen d’activar o desactivar a altres gens que defineixen la seva especialització durant el desenvolupament i també actuen en la renovació de cèl·lules per al manteniment de teixits i òrgans.

Tal i com es descriu al treball que publica la revista Nature, el gen ZRF1 és un dels gens responsables d’aquesta coordinació en el desenvolupament embrionari. El treball s’ha dut a terme pel grup Episodis Epigenètics en Càncer del Centre de Regulació Genòmica, liderat pel professor investigador ICREA Luciano Di Croce, juntament amb Núria López de la Universitat Pompeu Fabra i científics de la Nagasaki University School of Medicine i la Universitat de Freiburg.

“Sabíem que ZRF1 estava molt present a les cèl·lules durant el desenvolupament i també en cèl·lules tumorals alterades. Ara sabem, per primera vegada, que la seva presència és imprescindible per al control del destí i la memòria cel·lular”, comenta Luciano Di Croce, investigador principal del treball. “Quan ZRF1 està actiu, actua com una màquina llevaneu que obre el camí a l’especialització de la cèl·lula apartant les proteïnes que bloquejaven els gens que definiran el seu destí”, aclareix Di Croce.
La presència de ZRF1 és imprescindible per al control del destí i la memòria cel·lular
Si l’engranatge que controla el destí cel·lular no funciona, això desencadena problemes a la cèl·lula ja que es converteix en una cèl·lula descontrolada. “Ara que sabem perquè és important ZRF1, volem identificar els gens concrets sobre els que actua i veure en quina part del genoma es troba”, explica Holger Richly, primer autor del treball. “Conèixer a fons el gen que estem investigant ofereix bones perspectives per entendre millor els processos tumorals i cancerígens a llarg termini. ZRF1 és un gen molt conservat que es troba en gran varietat d’organismes, des de llevats fins a mamífers, per això és el candidat perfecte per investigar aquests processos”, afegeix Di Croce.

Treball de referència: Richly H, Rocha-Viegas L, Domingues Ribeiro J, Semajo S, Gundem G, López-Bigas N, Nakagawa T, Rospert S, Takashi I and Di Croce L. (2010). “Transcriptional activation of polycomb-repressed genes by ZRF1”, Nature. DOI: 10.1038/nature09574

Tòpics de l'article