Notícies

Genètica

Descriuen el genoma d’un nou homínid emparentat amb els neandertals

Les darreres anàlisis del genoma nuclear d'un homínid extingit i preservat a Denisova (Sibèria, Rússia) i la morfologia d'una dent del mateix espècimen suggereixen ara que es tracta d’una nova població humana diferent als neandertals i als 'Homo Sapiens'

REDACCIÓ | 23 DE DESEMBRE DE 2010

L'última falange d'un dit petit i un queixal són les úniques
restes trobades fins ara dels humans de Denisova

Els han batejat com els Denisovans, en referència a la cova de Denisova (Sibèria, Rússia) en la qual s’han trobat les restes analitzades. Però encara no sé sap ben bé qui eren. Es creu que van viure fa més de 50.000 anys, en plena era de glaciacions, al sud de Sibèria. I sembla que eren parents dels neandertals i que es van aparellar amb els Homo Sapiens.

La qüestió és que l’anàlisi de les dos úniques restes d’aquesta nova població humana trobades fins ara -l'última falange del dit petit de una nena d’entre sis i set anys i el queixal d’un adult jove- han revolucionat l’estudi de l’evolució.

A principis d'aquest any, Svante Pääbo, director del Departament de Genètica de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya), i un equip internacional d'investigadors van demostrar que l'ADN mitocondrial de l’ós de la nena contenia una seqüència genètica inusual, la qual cosa suggeria que es tractava d'una forma homínids antiga no descrita fins ara.

Les darreres anàlisis del genoma nuclear d'aquest homínid extingit i la morfologia d'una dent del mateix espècimen suggereixen ara una història diferent per a la població de Denisovans en comparació amb altres grups d'homínids. La revista Nature publica el 23 de desembre aquesta important descoberta científica que ajuda a comprendre l'origen de l'evolució humana.

Els 'Denisovans' han contribuït al genoma dels melanesis

Sobre la base de la seqüència del genoma dels Denisovans, aquests semblen haver estat un grup d'homínids que compartien un origen comú amb els neandertals antics, però posteriorment van tenir una història i evolució diferents. A diferència dels neandertals, els Denisovans no van contribuir a tots els gens euroasiàtics d'avui en dia. En canvi, semblen estar més estretament relacionats amb les poblacions modernes de Melanèsia -regió d'Oceania que inclou l'illa de Nova Guinea-, el que suggereix que hi va haver mestissatge amb els avantpassats dels melanesis. De fet, els melanesis actuals porten entre un 4 i un 6% del material genètic dels Denisovans extingits.

Els 'Desinovans' semblen estar relacionats amb les poblacions modernes de Melanèsia, una regió d'Oceania El fet que els Denisovans hagin estat descoberts al sud de Sibèria i que tot i així hi hagi traces del seu material genètic en les poblacions humanes modernes del sud-est asiàtic, suggereix que aquest grup d'homínids va poder ocupar gran part d'Àsia durant el Plistocè tardà (fa uns 50.000 anys).

Un investigador català a l’equip

Tomàs Marquès-Bonet, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF i el CSIC, és l'únic investigador espanyol que ha participat amb l'equip internacional que ha caracteritzat el genoma d'aquest germà evolutiu dels neandertals.

La seva contribució ha consistit en estudiar les regions estructurals variants del genoma, regions que, segons ha manifestat Marquès-Bonet, "són típicament difícils de caracteritzar i que estan relacionades amb certes malalties humanes i que indiquen, al mateix temps, que el genoma dels Denisovans, almenys per algunes regions, és més arcaic que el d'altres homínids, ja que comparteix algunes característiques amb el genoma del ximpanzé".

Treball de referència:
David Reich, Richard E. Green, Martin Kircher, Johannes Krause, Nick Patterson, Eric Y. Durand, Bence Viola, Adrian W. Briggs, Udo Stenzel, Philip L. F. Johnson, Tomislav Maricic, Jeffrey M. Good, Tomas Marques-Bonet, Can Alkan, Qiaomei Fu, Swapan Mallick, Heng Li, Matthias Meyer, Evan E. Eichler, Mark Stoneking, Michael Richards, Sahra Talamo, Michael V. Shunkov, Anatoli P. Derevianko, Jean-Jacques Hublin, Janet Kelso, Montgomery Slatkin6 & Svante Paääbo, (2010), "Genetic history of an archaic hominin group from Denisova Cave in Siberia", Nature, 23 de desembre.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Petr Jandacek 28/12/2010
Large brained H.sapiens (400,000 year old teeth in Israel), Neanderthals,Denisovans etc., and small brained Latter Day Australopithecus floresiensis and Dmanisians coexisted EVERYWHERE in Eurasia & Africa for some 1/2 million years or more. Of course they interbred! "Out of Africa" should be "Out of Levant" see www.jandacek.com

<< 1 >>