Notícies

Congressos

Compartir tecnologia, nou repte de la recerca en biologia

Les fronteres entre la recerca d’una disciplina i una altra es desdibuixen, segons s’ha posat de manifest al simposi ‘Frontiers in Biology’. Un exemple és la microscòpia electrònica, i òptica de darrera generació, tecnologia que ha entrat en el terreny de l’epigenètica i ha permès estudiar els nucleosomes o 'ADN empaquetat'

REDACCIÓ | 9 DE MARÇ DEL 2011

La microscòpia electrònica i òptica de darrera generació ha començat a aplicar-se en un nou camp, l’epigenètica (o estudi de les modificacions del genoma que no són hereditàries). La utilització d’aquesta tecnologia en aquesta branca de la biologia ha permès estudiar i visualitzar parts del genoma, com els nucleosomes (l’Adan empaquetat). Aquesta és només un mostra de les noves tendències en biologia, segons Hernan López-Schier , cap de grup de Biologia Sensorial i Organogènesi del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i organitzador del Simposi “Frontiers in Biology”, celebrat a Barcelona aquesta setmana i en el que ha assistit 360 científics de tot el món.

Aquesta cita científica ha abordat els reptes més actuals de la biologia en diferents àrees com la genètica, l’epigenètica, la biologia cel·lular, la morfogènesi de teixits, les cèl·lules mare i el desenvolupament o la funció sensorial. “El que hem fet, amb experts en àrees puntuals, és discutir i contextualitzar l’àrea en la qual treballen, per anar més enllà de la frontera de cada àrea especialitzada i veure com unes àrees poden fertilitzar les altres a nivell tecnològic i conceptual. L’objectiu ha estat veure quina seria la següent frontera de cadascuna de les àrees. Aquest ha estat el nus d’aquest simposi”, segons López-Schier.

Un dels reptes actuals és trobar la localització de les modificacions del genoma que no són hereditàries Un dels reptes actuals és trobar la localització de les modificacions del genoma que no són hereditàries. Un exemple en aquest sentit és l’epigenètica. Un dels reptes actuals, un cop feta la seqüenciació del genoma, és trobar la localització de les modificacions del genoma que no són hereditàries i que, per tant, no són mutacions que es troben a l’estructura de l’ADN o codi genètic. L’epigenètica és l’estudi d’aquestes modificacions que succeeixen al voltant del genoma i, a conseqüència de les quals, es produeixen diferents processos biològics. I ara compta amb una nova eina per fer recerca, la microscòpia electrònica i òptica d’última generació, que fins ara s’havia fet servir en altres camps.

Estudi de nucleosomes

La microscòpia electrònica i òptica de tercera generació pot ajudar a respondre diferents preguntes d’epigenètica, com conèixer la seqüenciació genòmica, com es formen els òrgans de molts organismes (organogènesis), del desenvolupament embrionari o del càncer. “Es tracta de veure com una tecnologia feta per una àrea s’adapta a una altra àrea”, comenta López-Schier. En el cas de l’epigenètica, on és de recent aplicació, es pot fer servir per estudiar els nucleosomes, que són complexes de proteïnes empaquetats (o ADN super-empaquetat), que formen l’ADN i els cromosomes.

Segons com estigui empaquetat aquest ADN i la posició d’alguns nucleosomes, canvia l’expressió d’alguns gens; és a dir, quan aquest ADN està molt empaquetat, els gens no poden expressar-se a uns nivells molt alts. La localització de nucleosomes on no es modifiqui l’expressió gènica global pot ajudar a entendre el perfil d’expressió de diferents tipus de cèl·lules com les cèl·lules mare. Aquestes últimes, per diferenciar-se de diferents tipus (com un hepatòcit o un cardiomiòcit), parteixen d’una organització diferent dels nucleosomes. Per tant, l’empaquetament de l’ADN i la posició dels nucleosomes pot influir en com es remodela el genoma. I, per estudiar aquests canvis que es produeixen a la cèl·lula viva, la microscòpia electrònica pot ser una tecnologia molt útil.

Tòpics de l'article