Notícies

Opinió pública

El debat científic, una assignatura pendent

La ciència encara interessa poc als espanyols i el sistema científic pateix de dèficits que cal corregir. Però els últims anys s'han produït canvis positius com la creació del MICINN, l'augment del pressupost per R+D+i i de la producció científica i noves iniciatives de divulgació científica, segons l'informe europeu Masis

REDACCIÓ | 23 DE MARÇ DE 2011

Els debats sobre qüestions científiques encara no es generen a Espanya, sinó que s’importen d’altres països. La ciència no és en ella mateixa un assumpte que preocupi als espanyols, mentre que sí ho són l’atur, la crisi, els polítics, la immigració, el terrorismo, la vivenda, la inseguretat, els problemes socials, l’educació i, al final de la llista, el medi ambient, la polució i la salut. A més, els temes científics només representen un 1% de tots els espais televisius, un 5% com a molt, si s’inclouen les notícies relatives a la salut i el medi ambient, segons els primers resultats del projecte europeu Masis (de l'anglès Monitoring Activities on Science In Society) publicats on line i referents a la part espanyola.

L’informe corresponent a Espanya ha estat coordinat per Gema Revuelta, sotsdirectora de l'Observatori de la Comunicació Científica (OCC) i professora del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L'objectiu del projecte Masis és descriure les polítiques i la recerca dins de l'àmbit de "Ciència en Societat" a diferents països europeusi fer-ne un seguiment. I pretén incrementar la difusió d’aquestes activitats de l’àrea de “Ciència i Societat”. Per això, s’han avaluat 38, dels quals 27 són membres de la Unió Europa).

En cada cas s'ha demanat a un especialista la redacció d'un informe sobre el context social i polític de la recerca i les activitats de l’àrea "Ciència en Societat”. El projecte Masis va sorgir a partir de les recomanacions que recollia el document Challenging Futures of Science in Society, publicat l'any 2009, impulsat per la Comissió Europea i elaborat per un grup de vuit especialistes en l'àrea de "Ciència en Societat", entre els quals figura Vladimir de Semir, director de l'OCC-UPF.

La producció científica espanyola respecte a la mundial ha passat de la segona lliga a la 'premier league'
Pel que fa a l’informe corresponent a Espanya, es destaca que el pes de la producció científica espanyola respecte a la mundial ha crescut del 2,09% al 1995 fins al 3,35% al 2008, de manera que es pot afirmar que ha passat de la segona lliga a la “premier league, segons Revuelta. Tot i així, l’ actual sistema científic a Espanya segueix tenint diverses mancances que s’han de corregir: la baixa inversió en R+D+i respecte al producte interior brut, la baixa participació de les empreses privades en la recerca, la baixa cooperació entre les universitats i el món dels negocis i les dificultats per l’accès a una carrera científica, especialment en el cas de les dones.

Principals assoliments

Des del punt de vista dels objectius i les prioritats polítiques, Masis destaca la creació del Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN), que ha suposat una millora tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu; prova d’això ès que el pressupost destintat a R+D+i s’ha incrementat de 3.792 milions d’euros al 2003 fins a 9.437,8 milions d’euros el 2009, tot i que després, en l’escenari de crisi actual, va experimentar una forta davallada. També es refereix a la creació de la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia (Fecyt), que dóna suport a l’activitat científica i tecnològica i promou l’interès social pels desenvolupaments científics. Amb aquests objectius va destinar un pressupost de 4 milions d’euros al 2009 i 2010 i participar en 1.300 projectes.

I esmenta, entre altres assoliments, la posada en marxa del Programa Nacional per a la Promoció de la Cultura Científica i la Innovació, perl a disseminació de la ciència entre la població; la celebració de l’Any de la Ciència al 2007; i la Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació, aprovada recentment i que substitueix la de 1986, que posa l’accent en la innovació.

Amb tot plegat, la comunicació dels resultats de la ciència esdevenen una altra prioritat política i entren en escena nous actors dedicats a la divulgació científica.Entre ells destaquen la proliferació de suplements de ciència als diaris, la posada en marxa de nombrosos museus i la celebració d’iniciatives com la Setmana de la Ciència, impulsada per Talència, l’agència del Govern català dedicada al foment de la recerca i la divulgació de la ciència. De fet, el Govern català va ser el primer a Espanya que va promoure la Setmana de la Ciència seguint el model europeu.

Tòpics de l'article