Notícies

Paleontologia

Descoberts els tres gestos claus per tallar eines

La talla de les primeres eines de pedra va ser possible gràcies al domini i execució combinada de tres gestos tècnics crucials. La combinació correcta d’aquests moviments aporta pistes sobre les capacitats cognitives de l’home. Així ho demostra un estudi de l'IPHES publicat al ‘Journal of Archaeological Science’

REDACCIÓ | 29 DE MARÇ DE 2011

A l’esquerra, bifaç tallat per un expert i, a la dreta, un tallat
per un inexpert

Les primeres eines de pedra es van començar a elaborar fa uns 2,5 milions d’anys a l’Àfrica. Per tallar-les calia prendre una sèrie de decisions, com, on efectuar el cop per obtenir una ascla, amb quanta força imprimir aquest cop o amb quin angle de percussió fer-lo. Aquesta informació ha quedat preservada en les ascles i els nuclis de pedra i pot ser parcialment desxifrada amb una anàlisi detallada.

Ara, una investigació de l’Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES) i recentment publicada al Journal of Archaeological Science ha identificat els tres gestos tècnics crucials que van permetre als homínids d’aquell període aprendre a tallar les primeres eines lítiques. Aquests gestos són el suport de percussió, la posició de la peça i l'angle de percussió. L’article que els descriu neix d’una tesi prèvia de Núria Geribàs, la seva autora principal i col·laboradora de l’IPHES, defensada a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i d’un projecte de recerca del Ministeri de Ciència i Innovació.

L’arqueologia cognitiva estudia el registre de fòssils per traçar l’evolució de les capacitats cognitives humanesLes seves conclusions són fruit d’un experiment on es van comparar els moviments de talladors moderns, nou experts i nou inexperts, mentre feien un bifaç o un destral de mà. L'objectiu de l'experiment realitzat en talladors moderns era determinar quins gestos tècnics cal aprendre per dominar de manera eficient la talla lítica. "No hi ha cap altra espècie animal que fabriqui eines, per això, l'aparició de les primeres eines de pedra es considera en certa mesura un salt cognitiu", comenta Geribàs.

"La comparació entre els dos grups de talladors va evidenciar considerables diferències entre experts i novells", assegura Geribàs. "Comparant els gestos tècnics dels experts i dels inexperts s'ha pogut copsar de manera plena la complexitat de la tasca, ja que els primers mostren com es realitza el procés correctament, mentre que els inexperts constaten on es troben les dificultats a l'hora de dur-lo a terme", afegeix Geribàs.

Pistes de la cognició

La recerca mostra la dificultat de dominar els tres gestos tècnics identificats i especialment el fet de combinar-los correctament. I que, per aprendre a tallar, cal saber realitzar aquests tres gestos tècnics i sobretot executar-los de manera combinada. Per aquest motiu, els primers talladors en la història de la humanitat haurien de tenir unes capacitats cognitives que, com a mínim, els permetessin adquirir i combinar eficientment els tres gestos protagonistes.

Tanmateix, ja que el cervell no fossilitza, "només disposem d'evidències indirectes per traçar aquest desenvolupament. Les més destacades són la primatologia, la neurologia i els registres paleoantropològic i arqueològic", puntualitza Geribàs. L'arqueologia cognitiva s'encarrega d'estudiar el registre de fòssils per traçar l'evolució de les capacitats cognitives humanes, principalment les eines de pedra, que donen informació sobre les activitats de subsistència, obtenció de matèria primera o adaptació al medi, així com de les habilitats cognitives.

Article de referència:

What novice knappers have to learn to become expert stone toolmakers. Geribàs, N.; Mosquera, M.; Vergès, J.M. Journal of Archaeological Science, 37: 2857-2870, Novembre d

Tòpics de l'article