Notícies

Fonts renovables d'energia

El poder dels deserts

Diferents iniciatives internacionals treballen per a l'obtenció d'energia del cinturó desèrtic del planeta

Un dels objectius de la propera gran cimera del canvi climàtic, el desembre a Copenhaguen, és aconseguir acords perquè la temperatura global del planeta no augmenti aquest segle més de 2 ºC. Molts experts asseguren ja, però, que aquesta barrera se superarà. Si fos així, la Terra es convertiria en un planeta diferent.

Mónica G. Salomone | 26 de març de 2009

El darrer informe del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC, de Intergovernmental Panel on Climate Change), de 2007, preveu un augment global de les temperatures d'entre 2 ºC i 6,4 ºC durant aquest segle. Però les conclusions de l'IPCC solen considerar-se com a conservadores. De fet, Bob Watson, antic president del grup, ja ha advertit que s'hauria de treballar en estratègies d'adaptació a un món 4 ºC més càlid.

El desert del Sàhara és un potencial
generador d’energia. Fotografia: John Spooner

Una idea per adaptar-se al canvi i alhora fer front al greu problema energètic, és convertir el nou cinturó càlid del planeta, cada cop més ample, en una font d'energia neta capaç d'alimentar-ne una part substancial. El projecte és futurista i ambiciós, però es fonamenta en iniciatives ja en marxa.

Font dominant

En un món així, quina serà la font energètica predominant? Diversos dades insinuen que les energies renovables podrien jugar un paper molt més important del que se'ls ha atribuït fins ara. Segons l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), les energies renovables van produir l’any 2007 el 19,8% de l'electricitat a Espanya, més que les centrals nuclears (17,7% de l'electricitat). Sobretot l'energia eòlica i, tot i que en menor mesura, la solar (en les seves múltiples variants), semblen haver deixat de ser una utopia. La Unió Europea ja ha establert entre els seus objectius la intenció de reduir un 20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'aquí a l’any 2020, aconseguint que el 20% de l’energia procedeixi de fonts renovables. La dada és rellevant, ja que Espanya forma part dels principals països europeus en l'ús d'aquestes fonts.

Les energies renovables podrien jugar un paper molt més important del que se’ls ha atribuït fins ara"Les energies renovables són molt prometedores; ens trobem en el començament d'un nou segle de tecnologies revolucionàries", va dir Rolf Linkohr, president del Centre per a l'Estratègia Europea d'Energia i director de l'Escola d'Energia i Canvi Climàtic celebrada recentment a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Sevilla. "No es pot descartar que un dia siguin la font d'energia dominant", augura Linkohr. L'expert entén que els progressos són notables. "Els aerogeneradors ja aconsegueixen potències de 5 o 6 megawatts elèctrics [MWe]", va assegurar a la cita espanyola. "I la solar tèrmica està ja entrant en fase preindustrial".

Cinturó solar

No obstant, sempre s'ha considerat que les fonts renovables estan llastrades per, entre d’altres coses, la dificultat d'emmagatzemar l'energia que produeixen. Una manera de resoldre el problema és crear grans plantes d'energia distribuïdes per zones del planeta en les quals es pugui garantir la presència adequada de vent i insolació. Les superplantes estarien connectades amb les regions de consum energètic per cables de Corrent Continu d'Alt Voltatge (HVDC, de high-voltage) que reduïssin les pèrdues per transport. Nous materials basats en superconductors serien la clau.

D'aquesta manera, els deserts del planeta acabarien integrant un 'cinturó solar' al llarg del nord d'Àfrica, l’Orient Mitjà i el sud dels Estats Units. Diversos estudis han calculat quanta energia podria obtenir-se’n. Kevin Ummel i David Wheeler, del Center for Global Development de Washington, estimen que es podria obtenir el triple del consum actual d'electricitat europea si es cobrís amb panells solars una superfície de 110.000 km² al llarg de Jordània, Líbia i el Marroc. No es tractaria de panells fotovoltaics, sinó d'energia termosolar. En aquesta, la radiació solar es concentra amb miralls per produir vapor o aire calent, que pot utilitzar-se posteriorment en plantes elèctriques convencionals. "L'energia termosolar al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà podria cobrir les necessitats energètiques de 35 milions de persones l’any 2020", escriuen Ummel i Wheeler en el seu informe publicat el desembre de 2008.

Altres estudis, de l’Agència Espacial Alemanya (DLR), amb dades de satèl·lit, conclouen que n’hi hauria prou amb cobrir amb panells termosolars el 0,3% de la superfície dels deserts a l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica per produir l’electricitat suficient i aigua dessalinitzada per als països de la regió i per a Europa.

L'objectiu és posar els deserts al servei de la seguretat energètica, l'aigua i el clima del planeta", va explicar a Sevilla el físic Michael Düren, membre de DESERTEC, un dels projectes energètics més ambiciosos per aprofitar les condicions climàtiques de les regions més àrides del planeta. "Proposem una cooperació entre Europa, l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord per a la producció d'electricitat i aigua dessalinitzada mitjançant centrals termosolars i sistemes de concentració, al costat de parcs eòlics, als deserts de la regió".

L´energia del desertDESERTEC va néixer com a projecte l’any 2003, sota l’auspici del Club de Roma, però es basa en conceptes de fa dècades. Un dels seus pares és un físic veterà, l’alemany Gerhard Knies, cofundador de la Cooperació Transmediterrània d’Energia Renovable. Segons els promotors, les plantes termosolars als deserts podrien proporcionar fins al 17% de l’energia d’Europa l’any 2050. Aquesta energia “podria ser transportada mitjançant cables HVDC fins a Europa amb una pèrdua de transmissió de només el 10% al 15%, explica Düren. “La tecnologia ja existeix”, continua. De fet, ja hi ha cables HVDC entre Noruega i els Països Baixos, per exemple.

"Necessitem voluntat política i que s'entengui bé el potencial del projecte". Els costos, per descomptat, són importants, i la confiança dels inversors serà una qüestió clau. Segons les estimacions de la DLR, caldria invertir uns 45.000 milions d'euros fins a 2050 en la instal·lació de cables de HVDC interconnectant el nord d'Àfrica, l’Orient Mitjà i Europa.

A Espanya, Abengoa, empresa tecnològica espanyola per al desenvolupament sostenible, sembla decidida a prendre el lideratge de la cursa. En l'actualitat experimenta amb diverses plantes termosolars en territori espanyol, i construirà la més gran del món, anomenada Solana, a Fènix (Arizona, Estats Units). Aquesta planta "serà capaç d'alimentar 70.000 llars i estalviar al voltant de 400.000 tones mètriques (Tm) de CO2", segons fonts de la companyia.

Tòpics de l'article