Un equip internacional de científics ha revelat un esquelet intacte dels ancestres humans més antics, 'Ardipithecus ramidus'. Va viure fa 4,4 milions d'anys, era femella, pesava uns 50 quilograms i tenia uns 120 centímetres d’alçada. No s’havia trobat mai un esquelet d'un homínid tan complet i antic.
A.R. | 2 d'octubre de 2009
17 anys d'investigació per al descobriment de les extremament fràgils restes de la batejada Ardi, trobada a la regió d'Afar (Etiòpia), es descriuen avui en un número especial de la revista Science. Inclou 11 articles sobre el descobriment. Uns 15 científics de 10 països diferents van ser els responsables del descobriment el 1994, dirigits pel geòleg de Los Álamos Giday WoldeGabriel.
El fòssil és el primer esquelet conegut de la branca humana de l'arbre genealògic dels primats. Fins al seu descobriment, la primera etapa coneguda de l'evolució humana era l'Australopithecus. L'esquelet d’Ardi és més antic i primitiu que aquest. Concretament, és com a mínim un milió d'anys més antic que Lucy, una arxiconeguda femella d’Australopithecus afarensis.
Els científics han presentat a Science l'anàlisi de 110 fòssils d’Ardipithecus ramidus. Pertanyen a 36 individus de totes les edats. El més complet, el d’Ardi, conserva part del crani, dents, pelvis i ossos de les mans i els peus. Tenia un cervell petit, semblant al de les femelles del ximpanzé actual. La seva cara tenia un musell prominent, com els simis, encara que no es projectava tan com el dels actuals ximpanzés.
L’Ardipithecus ramidus no utilitzava els artells de les mans com a suport per caminar, tal i com fan alguns grans simis. L'absència del típic pont dels peus humans suggereix, però, que no era un bon corredor.
Les dents no són ni com les dels Australopithecus ni com les dels simis. L'esmalt indica que eren omnívors i que tenien una dieta variada amb fruites i altres aliments del bosc, com nous i fulles. Les dents també suggereixen que socialment eren menys agressius que els simis actuals.
