Reportatges

Geologia

Es parlen els terratrèmols?

Preveure els terratrèmols encara és impossible. Però ja ha passat el temps en què es consideraven desgràcies del tot aleatòries. Els científics comencen a veure connexions profundes entre terratrèmols allunyats en espai i temps. L’última evidencia la dóna un article publicat a ‘Nature’, que relaciona el terratrèmol de Sumatra de l’any 2004 amb moviments a la falla de Sant Andreas (Califòrnia, Estats Units). Podrien també estar relacionats els terratrèmols de Samoa i Sumatra, esdevinguts recentment al mateix continent?

Michele Catanzaro | 29 d’octubre de 2009

Fotografia: Alice Mastroianni

La majoria de científics opina que no hi ha relació entre els terratrèmols de Samoa i Sumatra. “Són zones separades des d’un punt de vista mecànic”, diu Maria José Jurado, investigadora de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (Espanya). A Samoa el terratrèmol es va produir en un punt de contacte de la placa australiana amb la del Pacífic; en el cas de Sumatra amb la placa de Sunda. “Tanmateix, a la llum del nostre estudi, no es pot excloure que hi hagi una relació”, rebat Taka’aki Taira, científic del Laboratori de sismologia de la Universitat de Berkeley i coautor del treball publicat a Nature.

Efectivament, l’estudi mostra que l’intens terratrèmol que va sacsejar Sumatra i va produir un mortífer tsunami l’any 2004, va generar moviments de líquids i canvis al patró de vibracions a la falla de Sant Andreas, l’altra punta del planeta. “És com si la zona de la falla que hem estudiat s’hagués tornat més feble”, explica Taira. Això augmenta la probabilitat que es generin terratrèmols, per una banda, i que es redueixi la intensitat dels mateixos, per l’altra.

El mèrit principal de l’estudi és haver desenvolupat un mètode per mesurar la ‘força de la falla’ (fault stenght) a profunditats rècord entre 3 i 5 kilòmetres, a la zona de Parkfield (Califòrnia). Aquesta magnitud està relacionada amb la probabilitat que es produeixin terratrèmols. A través de les dades recollides amb el nou mètode, els investigadors han revelat una relació directa del terratrèmol de 2004 amb un afebliment de la falla. Aquesta connexió es concreta en la migració de fluids i en canvis en la seqüència de ‘microterratrèmols’ que afecten regularment la zona. Una falla més feble suposa terratrèmols més probables, però menys intensos.

Qui defensa el desencadenament a distància assumeix que la majoria de les falles es troben molt a prop del seu punt crític“Aquest quadre suggereix que terratrèmols que esdevenen en diversos moments i llocs podrien estar correlacionats”, comenta Taira. Que sigui possible un desencadenament a distància (long range triggering) és una teoria que alguns científics defensen des de fa anys, comenta Álvaro Corral, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, que aplica la física estadística a l’estudi dels terratrèmols.

“Quan esclata un terratrèmol gran, les ones sísmiques afecten tot el planeta” explica. L’assumpció que comparteixen els científics que defensen el desencadenament a distància és que la majoria de les falles es trobin molt a prop del seu punt crític. Amb aquesta premissa, n’hi hauria prou amb l’arribada d’una ona llunyana per desequilibrar-les. Una part d’aquestes teories es fonamenten en l’acumulació i l’anàlisi estadístic de grans quantitats de dades dels sensors sísmics de tot el món.

Tanmateix, segons Maria José Jurado, “és important tenir en compte el context geològic concret de cada terratrèmol”. La investigadora és una experta a introduir sensors en zones sísmiques per captar dades quan arriba la sacsejada. “Barrejar dades heterogènies pot portar a trobar correlacions espúries”, alerta Jurado. Tanmateix, la geòloga no exclou que es puguin relacionar processos sísmics allunyats.

Això passa en zones relacionades de forma mecànica, com Samoa i Tonga, zones situades a la mateixa zona de convergència de plaques tot i que separades per 3000 kilòmetres. “Però també zones diferenciades en aquest sentit poden influenciar-se”, admet la investigadora. “Si les pertorbacions es propaguen a gran distància poden engegar processos sísmics, de la mateixa manera que un terratrèmol llunyà pot fer oscil·lar el llum de casa nostra encara que entre els dos no hi hagi connexió geològica”.

Tanmateix, les coses no són tan fàcils com semblen. “Quina intensitat ha de tenir un terratrèmol per desencadenar-ne un altre a un altre lloc? En quina situació s’ha de trobar el lloc que rep l’ona perquè el desencadenament sigui efectiu?”, es pregunta Taira. Un cop acceptat que els terratrèmols podrien parlar-se, encara queda tot per descobrir.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

daniel peñaloza 16/04/2010
me pareceria correcto, que si tienen relacion los gobiernos no se quedaran callados y hablaran del tema de manera prudente para que la gente no entre en panico, y a la vez me preocupa ya que mi ciudad CUCUTA - COLOMBIA se encuentra sobre una falla sismica

<< 1 >>