Reportatges

Tecnologia dels aliments

Una nova època per als vegetals

En paral·lel a l’extraordinari desenvolupament de la genètica humana i animal, arreu del món també hi ha científics que a l’objectiu del microscopi hi enfoquen mostres del regne vegetal. N’examinen la composició genètica per aconseguir exemplars més forts. Persegueixen “el coneixement dels sistemes vegetals i busquem tot allò que cal per tenir una agricultura més eficient, amb productes més saludables”, assenyala Pere Puigdomènech, director del Laboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA.

Ànnia Monreal | 2 de novembre de 2009

El terreny més apassionant ara mateix per Pere Puigdomènech és el de la genòmica vegetal. “Disposem de tots els gens de moltes espècies vegetals, la qual cosa ens brinda possibilitats fantàstiques que hem d’explotar a fons. S’obre una nova època”. Ara per ara, però, l’objectiu de la genètica vegetal és fer que hi hagi una alimentació suficient, segura i saludable per a la major part de la població. “La nostra feina depèn molt de les decisions de qui finança la recerca, però igualment pensem que hem de col·laborar amb els països que ho necessiten”, afirma Puigdomènech. La tasca no és fàcil.

Actualment hi ha al món 1.020 milions de persones desnodrides, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). El 63% viuen a l’Àsia, el 26% a l’Àfrica i un 1,5% en països desenvolupats. Pere Arús, responsable de genètica vegetal a l’Institut de Recerca i Tecnologia dels Aliments (IRTA) recorda: “al 2050 passarem de 6.000 milions de persones al món a 9.000 milions, i caldrà un augment del 50% de la producció d’aliments. Aquest increment s’haurà de fer sense augmentar els problemes sobre el medi ambient”.

Manipulació de codis

“L’agricultura actual és agressiva amb el medi ambient en molts aspectes”, sosté el director del consorci CSIC-IRTA. “És una activitat que s’aparta molt del benefici a la natura, perquè convertir un terreny en cultivable comporta perjudicis”. La desforestació en profit de l’agricultura significa desequilibris mediambientals. L’equació que es planteja és senzilla: calen més aliments sense augmentar la superfície de conreus. La solució passa per millorar la identitat de les espècies que es cultiven, és a dir, per la manipulació dels seus codis.

“L’agricultura actual és agressiva amb el medi ambient en molts aspectes”“Des de fa 10.000 anys la selecció natural ha trobat un competidor anomenat home”, assegura Puigdomènech. Des de temps immemorials s’han creuat espècies vegetals i animals amb la intenció d’obtenir productes adaptats a les necessitats humanes. Ara al segle XIX aquest procediment s’accelera, gràcies a les teories de Gregor Mendel i a que el nou segle obre les portes de bat a bat a les possibilitats de la genètica.

El perfeccionament d’espècies vegetals passa per la hibridació (creuament dels individus amb propietats més resistents) o per la manipulació genètica, que origina els transgènics. La primera fórmula està molt acceptada, però la segona ha suscitat nombroses crítiques i reticències. “Ignoro quina és la problemàtica des del punt de vista científic”, manifesta Puigdomènech, tot i que diverses entitats ecologistes dubten dels seus beneficis (recentment s’ha signat un manifest contra els transgènics).

Malgrat la urticària que a molta gent li provoca el terme ‘transgènic’, gràcies a la manipulació dels fonaments de molts vegetals les tesis pessimistes de Thomas Malthus sobre l’evolució de la població mundial no s’han complert. Tot i que el ritme de creixement de la població mundial ha estat superior al dels recursos agrícoles, d’aliments no n’han faltat. I l’aplicació d’aquests procediments d’enginyeria genètica estan sotmesos al vistiplau rigorós d’organismes com l’Autoritat Alimentària Europea (EFSA, d’European Food Safety Authority) i la FAO. La distribució dels aliments és un altre problema, allunyat de les competències dels científics.

Potser la genètica és més ben valorada quan se l’associa a beneficis directes sobre la salut. S’ha parlat de la possibilitat que certs productes agrícoles incloguin determinats fàrmacs, una opció “relativament difícil”, apunta el director del CSIC-IRTA. “Els medicaments necessiten formulacions i quantitats molt concretes. És més possible que les plantes puguin actuar com a reactors pels medicaments”, suggereix. I també és més viable esbrinar com reacciona el nostre organisme a l’alimentació que ingerim, un dels camins de la recerca actual.

TRANSGÈNICS SÍ, TRANSGÈNICS NO“La FAO reconeix que l’enginyeria genètica pot contribuir a elevar la producció i productivitat a l’agricultura, la silvicultura i la pesca. Pot originar majors rendiments a terres marginals de països on actualment no es poden cultivar aliments suficients per alimentar les seves poblacions. [...] La selecció amb l’ajut de marcadors i la caracterització de l’ADN permeten desenvolupar genotips millors de totes les espècies de manera molt més ràpida i selectiva. [...] No obstant, la FAO també reconeix la preocupació pels riscos potencials que plantegen alguns aspectes de la biotecnologia. Aquests riscos que es classifiquen en dues categories fonamentals: efectes sobre la salut humana i dels animals i les conseqüències ambientals”.

Per la seva banda, un estudi de l’entitat ecologista Greenpeace sobre els organismes modificats genèticament assegura que l’extensió d’aquesta mena de cultius provoca efectes nocius sobre la biodiversitat i sobre la salut humana.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Pedro Mirabet Gilabert 03/11/2009
Sobre este tema/que precisamento hoy he asistido a una conferencia sobre crecimiento sostenible,nadie o casi nadie alerta sobre lo mas urgente,al menos para mi,limitar el crecimiento humano,si es finita la explotacion de recurso,primero deberiamos controlar nuestro crecimiento numerico,creo que es alargar el problema no plantear esta solucion.Controlarlo e intentar limitarlo con campañas a nibel mundial.

<< 1 >>