Reportatges

Biomedicina i biologia molecular

El ribosoma té les claus per trobar antibiòtics més eficaços

La premi Nobel de Química Ada Yonah participa a Barcelona en un simposi d’estudiants

Fer costat als científics que comencen la seva carrera. Això és el que ha fet la premi Nobel de Química 2009, Ada Yonath, recentment a Barcelona. La científica també ha apuntat les seves línies de recerca actuals al voltant del ribosoma, orgànul cel·lular implicat a les resistències als antibiòtics, que l’han situat a la cúspide de la ciència.

Patricia Morén | 9 de novembre de 2009

Ada E. Yonath, la primera dona d’Israel distingida amb el premi Nobel de Química, està plenament compromesa amb la ciència, té idees polítiques que s’estima més no escampar i sempre és al costat dels joves científics, com ha demostrat a Barcelona, en assistir al I Simposi d’Estudiants de doctorat L’Arquitectura de la Vida, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), celebrat a Cosmocaixa.

Ada Yonat. Foto: Christian Ribas Sanchez

Aquesta cita de científics doctorands ha estat una iniciativa pionera a Espanya que, per serendipity, s’ha estrenat amb una ponent de luxe com l’Ada Yonath. Quan va rebre la invitació al simposi, ara fa un any, encara no era premi Nobel, però va ser la primera convidada a confirmar la seva assistència a l’acte, recorda la Diana Martínez, coorganitzadora del simposi amb Duarte Mesquita i sis doctorands més. El seu tarannà humil, potser perquè sap el que costa fer ciència, l’honora.

Ada Yonath, nascuda a Jerusalem l’any 1939, ha estat l’última guardonada amb el Nobel de Química, que comparteix amb Thomas A. Steitz i Venkatramann Ramakrishnan, per desvetllar l’estructura del ribosoma, després d’una llarga trajectòria científica plena d’altres distincions i reconeixements. Llicenciada en química, va completar la seva estada postdoctoral al Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units, ha dirigit una unitat de recerca a l’Institut Max Plank d’Alemània i avui dirigeix el Kimmelman Center for Biomolecular Structure and Assembly, de l’Institut Weizmann (Israel).

Tot i això, gosa dir: “No sóc un exemple d’èxit; crec que un només s’ha de fer científic si és curiós i vol entendre millor les coses, però no pel salari ni pel respecte”. La curiositat és per ella la força motriu per empènyer algú a fer ciència. “L’aplicació vindrà després”. I aquesta curiositat ha estat crucial perquè descobrís els secrets del ribosoma que li han merescut el Nobel.

Antibiòtic potencial

Ada Yonat. Foto: Christian Ribas Sanchez

“El ribosoma és una màquina bastant bona”, afirma Yonath. A cada cèl·lula humana hi ha un milió de ribosomes funcionant a cada moment. La principal comanda d’aquest orgànul cel·lular traduir el codi genètic, és a dir, convertir l’ADN de tots els organismes, des d’un bacteri fins al cos humà, en proteïnes. Els ribosomes contenen totes les instruccions necessàries per fer-ho i, en aquest procés, rarament es produeixen errors i gairebé no n’hi ha cap factor mediambiental que hi interfereixi. També són els encarregats d’activar la producció de proteïnes que no necessitem expressar tot el temps, sinó només de vegades, com per exemple per metabolitzar l’alcohol. Aquestes proteïnes s’han de formar molt ràpid; el secret dels ribosomes per aconseguir-ho és treballar l’un darrere l’altre, formant els anomenats polisomes.

Tot i aquests coneixements sobre els ribosomes, la realitat és que encara no se sap bé com sintetitzen les proteïnes ni quin és el seu origen. Es creu que va haver-hi un ‘miniribosoma’, un ‘protoribosoma’, a algun bacteri de mida mínima abans que aparegués la vida. Ada Yonath està fent recerca en aquest sentit.

Però, sens dubte, l’àmbit en què la seva recerca pot tenir una aplicació més directa és el disseny de fàrmacs antibiòtics. Segon ha explicat Yonath, canvis molt petits als ribosomes dels bacteris són suficients perquè es generin resistències antibiòtiques que, a més, es produeixen molt ràpidament. De fet, durant el darrer any s’han identificat al menys cinc famílies de fàrmacs amb un tret comú de resistència. Troballes com aquesta ajudaran a replantejar i millorar les estratègies en antibioteràpia.

Així, fa uns cinc o sis anys, els descobriments del seu grup van conduir al disseny d’un antibiòtic format per dos compostos, el Sinercid (que conté dalfopristina i quinupristina). Per separat, ambdós agents no són gaire eficaços, però junts actuen de forma sinèrgica i augmenten la seva eficàcia. A Europa, aquest antibiòtic sinergètic i d’ús hospitalari es va utilitzar de manera pionera a Espanya. Ara, Ada Yonath espera que més troballes sobre el ribosoma permetin desenvolupar antibiòtics sinergètics com l’esmentat.

Fugint de polèmiques

El camp d'aplicació més directe en l'estudi dels ribosomes és el disseny de fàrmacs antibiòticsPocs dies abans que Yonath fos a Barcelona, va fer unes declaracions que suposadament cridaven a l’alliberament dels presos palestins que són a Israel. A la capital catalana ha rebutjat tornar a parlar sobre aquest assumpte polític, al·legant que per desgràcia es van tergiversar les seves paraules. Arran d’això, pensa que el científic es pot comprometre amb una causa política, però sense parlar-ne. “Els científics poden fer el que vulguin, però no haurien d’explicar-ho als mitjans”.

Al mateix temps que fuig de la polèmica, alaba i considera “un somni” que països com Palestina, Iran, Pakistan, Turquia i Egipte s’impliquin en una iniciativa científica, el sincrotró de Ciències Experimentals i Aplicades d’Orient Pròxim (SESAME), que pot ser una porta oberta a una col·laboració pacífica entre les nacions de l’Orient Pròxim.

Pel que fa a la ciència a Espanya, reconeix que ha crescut molt durant les últimes dues dècades, així com a Portugal i Finlàndia. Però, responent a la pregunta sobre la retallada pressupostària que ha sofert la ciència espanyola, a causa de la crisi, “la ciència no hauria de ser la primera a patir-ho. És una gran llàstima”, sense voler anar més enllà.

GUARDONS FEMENINSQuan el món encara segueix sorprès per la concessió del premi Nobel de la Pau al president Barack Obama, Ada Yonath està convençuda que, com a mínim, en ciència els criteris de selecció dels premis Nobel són clars: es concedeixen per un nou canvi conceptual que tingui un fort impacte en ciència i que impliqui progrés per al coneixement i, a més, per un aspecte específic. En aquest sentit, val a dir que Albert Einstein el va rebre per l’efecte fotoelèctric, que no va ni de bon tros ser la seva contribució científica més important.

Pel que fa a la poca quantitat de dones, fins ara, han estat distingides amb un premi Nobel, Yonath creu que no hi ha hagut cap discriminació a l’hora de fer la selecció dels premiats; sosté que hi ha menys dones entre els guardonats pel simple fet que també poques dones es dediquen a la ciència. Tot i així, assenyala que entre un 25% i un 30% dels premiats amb el Nobel de Fisiologia o Medicina són dones. Aquest fet constata que hi ha més dones que opten per aquesta disciplina científica que per altres com la física o la química. No obstant, recorda que la presència de la dona a les carreres científiques és ja d’un 50% i que, després, moltes d’elles les abandonen per dedicar-se a d’altres facetes de la seva vida. Pel contrari, els homes no han d’escollir entre ser pares i científics.

Tòpics de l'article