Reportatges

Tecnologia mèdica

S'acosta la medicina ràpida, econòmica i de detecció precoç

Electrònica i biologia molecular conduiran a una nova forma d'entendre la medicina, la que alguns ja anomenen 'salut precoç’. Les noves tecnologies subjauen en aquesta revolució que promet abaratir costos i, el més important, curar més i millor. Països rics i pobres podran beneficiar-se d'aquest nou concepte de salut.

Cristina Jiménez | 13 de novembre de 2009

Ràpid i exacte és el lema d'una nova manera d'entendre la salut basada en la detecció precoç dels símptomes. Descobrir l'existència d'una malaltia amagada en els seus estadis més primerencs, fins i tot abans que es desenvolupi, pot salvar vides i estalviar molts diners a les arques públiques i privades.

Foto: cstmweb

“Una de cada deu dones patirà càncer de pit. Si aquest detecta de forma primerenca, les possibilitats de curar-lo augmenten fins a un 95%. No obstant això, a l'estadi 4 de la malaltia, les possibilitats es redueixen al 20% ", explica a Global Talent Reinaldo García, president de GE Healthcare a Europa, l’Àfrica i l’Orient Mitjà. La companyia americana es dedica des del 1950 al desenvolupament de tecnologies mèdiques com equips de ressonància magnètica i ultrasons. La companyia va tenir vendes d’uns 17.000 milions de dòlars l’any 2008.

Segons diversos estudis, tractar el càncer en estadis avançats pot ser de 8 a 12 vegades més car que quan la malaltia comença a desenvolupar-se. El resultat és que avui en dia aproximadament un 80% de les despeses mèdiques es concentren a tractar malalties avançades, amb tractaments que acaben per ser molt agressius amb el pacient.

Canvi de paradigma

Trobar símptomes ocults abans que la malaltia es manifesti és la clau de l'èxit de la 'salut precoç' (de l'anglès early health). Però perquè la medicina tradicional obri pas a noves formes d'entendre la salut, cal un canvi de mentalitat tant de metges com de pacients.

En aquest nou enfocament, el tractament del pacient es focalitza en atendre les seves necessitats específiques de la manera més econòmica possible. GE Healthcare és una de les companyies que aposta per desenvolupar tecnologies que serveixin per detectar molt aviat quin tipus de càncer té una persona, així com el nivell d'agressivitat i els fàrmacs més efectius per tractar-lo.

En el camp de tecnologies que facilitin el desenvolupament de nous fàrmacs, la companyia aposta per noves tècniques, com les cèl·lules mare. Recentment, Stephen Minger, prestigiós científic pioner en recerca amb aquest tipus de cèl·lules, va abandonar el seu lloc al King's College de Londres per liderar el departament de R+D de tecnologies mòbils de GE Healthcare. "L'objectiu és fabricar 'kits de detecció' basats en cèl·lules mare perquè amb ells es pugui comprovar l'eficàcia i toxicitat de nous tractaments; les cèl·lules mare podrien ajudar a substituir els models animals", puntualitza Mike Barber, vicepresident del programa Healthymagination d' l'empresa.

Per als més pobres

Els països rics sempre lideren el desenvolupament de tecnologies perquè són els que disposen del capital per fer-ho. Però també són els més reticents a adoptar noves tecnologies que deixin obsoleta la medicina tradicional. Per contra, els països pobres són més ràpids a adaptar-se "perquè abans no existia cap sistema de salut establert", recalca García.

Els governs de països en desenvolupament comencen a prioritzar les necessitats dels seus habitantsL'executiu brasiler posa l'exemple dels telèfons mòbils per explicar la paradoxa: "Fa 15 anys, els països en vies de desenvolupament van adoptar amb facilitat l'arribada dels telèfons mòbils; va ser molt fàcil, perquè no tenien xarxes de telefonia fixa". García és optimista i creu que els nous productes que desenvolupa GE Healthcare, així com els d’altres firmes, com Philipps o Siemmens, puguin ajudar els països pobres a millorar l'accés a tractaments mèdics dels seus habitants.

García observa un cert canvi d'actitud dels governs de països en desenvolupament: comencen a prioritzar les necessitats dels seus habitants. I la salut i l'educació són prioritàries. Per exemple, l’Índia, un país amb molta pobresa a les zones rurals però d'una riquesa naixent a les ciutats, està apostant a poc a poc per la millora del seu sistema de salut.

"El nombre de doctors i infermeres ha d'augmentar, aquest és el principal repte", afirma García, "però com podem ajudar a que 2.000 milions de persones que viuen en estat de pobresa puguin accedir a sistemes de salut?". García llança una pregunta de difícil resposta. La companyia invertirà 3.000 milions de dòlars entre finançament i equips amb l'objectiu d'implantar tecnologies que puguin millorar l'accés a l'atenció mèdica d'habitants de zones rurals i desateses. Per exemple, un petit equip d'ultrasons anomenat Vscan podria ser utilitzat per metges rurals per atendre pacients en zones remotes sense hospitals. Aquesta nova tecnologia també podria revolucionar l'atenció primària als països desenvolupats.

Una altra opció interessant per a països pobres és la telemedicina. A l'Àfrica i a l'Orient Mitjà, països com Algèria, Egipte i l’Aràbia Saudita ja aposten per ella. "D’aquí a 5-10 anys serà una de les eines que ajudaran a posar en marxa la salut precoç", apunta García. Gràcies a les noves tecnologies de la informació, es podran dur a terme operacions quirúrgiques a distància o enviar informació de pacients d'un lloc a un altre.

No només les malalties infeccioses, com la tuberculosi o la malària, minven la població dels països en vies de desenvolupament. També les afeccions cardiovasculars afecten la població. "Per als atacs de cor es necessiten tractaments immediats. Gràcies a la telemedicina, potser el paramèdic d'una clínica remota podrà realitzar procediments mèdics seguint les indicacions del metge d'un hospital a l'altre costat de la línia", explica Barber.

Equips portàtils

García recorda com es va sorprendre quan va veure que països com Nigèria i Ghana, que va visitar fa poc, disposen d'hospitals habilitats amb tecnologies punteres com aparells de tomografia computada, equips de ressonància magnètica o de raigs X. "El problema és que hi ha poques unitats", afirma García. "El continent africà té grans reptes en matèria de salut, però el desenvolupament de tecnologies més econòmiques podria ajudar a augmentar l'accés a l'atenció sanitària a tota la població", afegeix.

Un altre dels problemes dels països pobres és l'alta mortalitat maternoinfantil a les zones rurals. Parts complicats amb bessons o amb problemes a la placenta necessiten intervenció mèdica, però moltes dones embarassades són reticents a caminar 20 o 30 quilòmetres a la recerca d'un hospital. "Amb tecnologies portàtils d'ultrasons en clíniques petites que ajudin a fer una primera observació, i quan realment sigui necessari, es podria convèncer la dona que es dirigís a l'hospital", conclou Barber. Amb millores que afavoreixin la creació d'un sistema sostenible de salut en àrees rurals, GE Healthcare creu que es podria reduir fins a un 20% la mortalitat maternoinfantil, i aquest és un dels seus objectius futurs.

DE L’ESTETOSCOPI AL VSCANEl Vscan és un petit aparell d'ultrasons, de la mida d'un iPod. L’ha desenvolupat GE Healthcare, amb l'objectiu que tant metges d'atenció primària com cardiòlegs i especialistes en cures intensives puguin explorar el pacient de manera ràpida i senzilla.

En els propers mesos, metges espanyols i italians participaran en una avaluació clínica de l'impacte que podria tenir el Vscan en l'entorn mèdic. A Espanya, l'Institut Dexeus de Barcelona ha estat l'escollit per dur a terme els tests. "És fantàstic veure com Espanya participa en recerques mèdiques punteres", manifesta Gabriel Masfurroll, president d’USP Hospitals, la xarxa privada de centres sanitaris a la qual pertany l'Institut Dexeus. "Estem ansiosos per veure si aquesta petita eina es converteix en tan indispensable com l'estetoscopi", afegeix.

Tòpics de l'article