Reportatges

Pediatria

Neix el primer banc de teixits pediàtrics d’Europa

Promoure la donació de teixits, avui del tot insuficient, és una assignatura pendent. És el que opinen les institucions i els organismes impulsors del primer banc de teixits pediàtrics d’Europa. L’objectiu del projecte, que acaba de néixer a Barcelona, és aconseguir més teixits, com còrnies, ossos, pell o vàlvules cardíaques, per salvar la vida de molts infants o millorar-ne la qualitat de vida. Una fita que val la pena cuidar.

Patricia Morén | 23 de novembre de 2009

El trasplantament de teixits no és una pràctica aliena als més petits. De tant en tant, un infant en necessita un que, per desgràcia, no pot rebre. Tot i que Espanya es un país referent en la donació d’òrgans per a trasplantaments, la de teixits va pel darrera, sobretot quan els destinataris són els menors.

En un terç dels casos, les famílies no volen cedir els teixits d’un fill acabat de morir. D’altres vegades no hi pensen ni els propis professionals. “S’ha de fer una tasca de conscienciació als hospitals i a les unitats de cures intensives”, remarca el doctor Antonio Palomeque, cap de la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu, situat a Esplugues de Llobregat (Barcelona).

Conscients d’aquesta situació, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Clínic (Barcelona) i la Transplant Service Foundation (TSF) han signat un conveni per impulsar la creació del primer banc de teixits pediàtrics d’Europa. Les seves instal·lacions es localitzaran al recinte Sant Joan de Déu-Serveis de Salut Mental, a Sant Boi de Llobregat (Barcelona), però es connectarà amb altres bancs espanyols, ubicats a València, La Corunya, Balears, Andalusia, País Basc i Astúries, per treballar en xarxa.

La TSF, amb una experiència de 15 anys en la donació, l’obtenció, el processament, la distribució i el seguiment d’òrgans i teixits, s’ha ofert per desplaçar professionals allà on calgui per fer les extraccions dels teixits pediàtrics i evitar que es perdin. A més, amb el recolzament de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), impartirà formació i recerca en el seu processament.

L’activitat de la TSF constitueix tot un aval per a la posada en marxa del banc de teixits. Fins ara ha realitzat més de 6.000 procediments de donació, ha coordinat més de 4.500 trasplantaments d’òrgans sòlids i ha distribuït més de 100.000 teixits. En concret, entre els anys 2002 i 2008 ha repartit per tot el territori espanyol el 16% de les còrnies, el 40% del teixit osteotendinós i el 50% del cardiovascular. A més, ha estat autoritzada a enviar teixit al National Health Service, de Gran Bretanya. Per tant, el banc de teixits pediàtrics que ara engega preveu actuar en l’àmbit europeu.

Demanda no coberta

Els teixits més requerits per als trasplantaments són el teixit osteotendinós, per tractar qualsevol tipus de quists, tumors, fractures i lesions traumatològiques; la pell, pels grans cremats, les úlceres i una malaltia cutània dels nens poc freqüent, l’epidermòlisi ampul·lar; les vàlvules cardíaques, per a la reparació de les cardiopaties congènites; i les còrnies, que substitueixen les originals quan han estat malmeses per traumatismes, malalties infeccioses o congènites, detalla la doctora Blanca Miranda, directora de la TSF. Altres teixits que es poden trasplantar son els ossis o les vàlvules pulmonars.

Actualment, les donacions no cobreixen les necessitats de teixits pediàtrics a Espanya. Només l’1,5% són donants pediàtrics ‘multiteixits’ (d’os i còrnia) i la distribució que se’n fa no arriba al 6%; la demanda total és més alta, del 15%. La cara trista d’aquesta realitat és que el trasplantament de teixits, per al nen o nena que ho requereix, “té un alt valor de vida”, tant per sobreviure a certes malalties com en millora de la qualitat de vida, exposa Miranda.

Després d’extirpar tumors ossis malignes, es poden reconstruir extremitats i, fins i tot, prevenir amputacionsGràcies a la donació de teixits ossis, adolescents com el Joel, de 14 anys, operat a l’Hospital Sant Joan de Déu, poden fer vida normal: “Puc saltar, córrer, jugar al bàsquet o al futbol”. I és que, després d’extirpar tumors ossis malignes, es poden reconstruir extremitats i, fins i tot, prevenir amputacions. “Podem evitar una cirurgia mutilant, a la qual mai t’acostumes, per molt que l’hagis realitzada”, diu Ramon Huguet, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de Sant Joan de Déu.

Per què?

La creació d’un banc especialitzat de teixits pediàtrics és pot justificar per diversos motius, segons Miranda. En primer lloc, perquè la demanda supera amb escreix la donació i, per tant, s’han d’aconseguir més teixits per als nens que els precisen.

En segon lloc perquè, donada l’escassetat de teixits pediàtrics, els d’adults s’han de transformar per als nens, però sovint no és possible. Les còrnies d’un adult, per exemple, són molt difícils d’adaptar. Com que estan envellides, la supervivència de l’empelt al nen receptor és menor de la desitjable, segons Anna Fernández, responsable de la secció de superfície ocular del Servei d’Oftalmologia de Sant Joan de Déu.

Per últim, donat que els nens sotmesos a un trasplantament de teixits necessiten recanviar-lo a mida que creixen, el banc podria fer investigació en aquest sentit per evitar-ho. El nou banc, assenyala Miranda, “permetrà fer una I+D especialitzada en aquests teixits, fomentar la donació pediàtrica i treballar en xarxa amb altres hospitals pediàtrics i bancs”.

ENGINYERIA TISSULARUna de les principals línies de recerca actuals en el camp dels trasplantaments de teixits en nens és l’enginyeria tissular. L’objectiu d’aquest tipus d’investigació és aconseguir que, un cop implantat, el teixit d’un nen no s’hagi de recanviar, sinó que creixi, s’adapti i l’organisme l’assimili com a propi. D’aquesta manera, els nens potencials receptors no haurien d’esperar a tenir una peça d’una determinada mida, i s’evitaria una nova operació per dur a terme aquest recanvi, segons informa Blanca Miranda.

Per aconseguir-ho, la recerca se centrarà en tractaments especials dels teixits. “Els teixits s’han de tractar com una base, introduir-los en cultius cel·lulars i preparar-los amb cèl·lules receptores”, apunta la directora de la TSF.

Segons comenta, ja s’estan fent els primers passos en aquesta direcció. En l’àmbit mundial, per exemple, s’està investigant com obtenir teixits cardiovasculars adaptables al nen mitjançant tècniques d’enginyeria tissular.

Tòpics de l'article