Reportatges

Biotecnologia

Zigor Aldama

Corresponsal

Àsia

Miracle o desgràcia?

La Xina acaba d'aprovar l’ús de l’arròs transgènic com a aliment per als humans. Podria ser un mètode eficaç per combatre la fam, però la seva seguretat presenta dubtes importants.

30 de novembre del 2009

Zigor Aldama, Xangai

La paraula ‘transgènic’ posa a més d’una persona els pèls de punta. Provoca un profund refús entre els consumidors, tot i que la majoria de la població no sap exactament en què consisteix i què suposa la modificació genètica. De fet, ni tan sols la comunitat científica es posa d’acord en quins són els seus avantatges i inconvenients. També hi ha qui assegura que, per mitjà d’aquesta tècnica, s’obtenen vegetals i animals molt més segurs, productius i portadors d’un nivell nutricional més alt.

Fotografia: Shubert Ciencia

Hi ha altra gent que denuncia que només serveixen als interessos empresarials i que provoquen la desaparició d’altres espècies i la dependència dels agricultors a les companyies que els faciliten les llavors. Tampoc hi ha consens en l’efecte que poden tenir sobre la salut dels consumidors d’aquests aliments, ja sigui per via directa o a través d’animals que han rebut pinso elaborat amb aquests cultius que, això sí, resulten molt més resistents a les plagues i les inclemències meteorològiques.

La Xina, el país més poblat del món, ha prohibit fins ara la comercialització d’arròs transgènic al país. El cereal que simbolitza el país ha estat cultivat al gegant asiàtic amb tècniques tradicionals i, segons les autoritats, la seva producció ha tocat sostre (la productivitat per hectàrea ha passat de 3,5 tones el 1975 a 6,2 tones l’any 2.000, una quantitat que no ha augmentat de forma rellevant durant l’última dècada). Per aquest motiu, ja s'ha aprovat el consum humà d’arrossos modificats genèticament, la qual cosa ha provocat un intens debat al país.

Greenpeace Xina ha demanat públicament la seva revocació, però no sembla que els governants mostrin gaire interès: “la Xina ha treballat en la recerca de l’arròs transgènic i n’està estudiant seriosament la comercialització”, va explicar el ministre xinès d’Agricultura, Niu Dun, al diari oficial China Daily, tot i que no va donar més detalls. Altres països de la regió, especialment el Vietnam i Tailàndia, estan molt atents al que decideixi Pequín, per tal de prendre decisions pròpies.

Ja és conegut que aquest ambiciós projecte, que pretén assegurar la base alimentària de 1.350 milions de persones i impulsar el paper de la Xina com a productora i exportadora, té un pressupost de prop de 20.000 milions de iuans (2.000 milions d’euros). L’any 2008, la Xina va produir 528 milions de tones d’aquest cereal, una xifra que supera només en 30 la del 1997, i que hauria d’augmentar fins a 630 milions el 2020 si vol tenir cobertes les necessitats dels 1.600 milions d’habitants que projecta, de moment, la Organització de les Nacions Unides. Diferents experts xinesos opinen que els transgènics són la salvació dels pobres de tot el món.

No obstant això, els ecologistes no tenen clar que el medi ambient en surti beneficiat, tot i que aquests cultius necessiten un 80% menys de pesticides per créixer (aquestes substàncies provoquen gran part de la pol·lució del país). Un extens article de la prestigiosa revista xinesa Caijing posava totes les qüestions sobre la taula, tot i que el títol seguia determinat per un interrogant que no es resol al text: ‘La Xina, està preparada per l’arròs transgènic?’

A finals del segle XX, després que la Xina fos pionera en el disseny de noves varietats d’arrossos, Pequín va determinar que no estava preparada per comercialitzar-les. Es van viure tensos episodis per la producció il·legal de llavors transgèniques, i el Govern va decidir aprovar una llei per prohibir-ne la penetració al mercat. Però una modificació legal del 2005 obre les portes de nou, tot i que existeixen, encara, irregularitats importants. Tot i això, com recorda la revista Time en un article que dedica a aquest tema, no hi ha cap productor i consumidor més gran de transgènics que els Estats Units.

Un científic de la prestigiosa Universitat de Jiatong, que prefereix mantenir l’anonimat, em comentava, durant el procés d’elaboració d’aquest reportatge, que no entén la polèmica al voltant d’aquest assumpte: “La modificació genètica té lloc de forma natural en tots els éssers vius, inclosos els humans. Així s’adapten al medi. El laboratori aconsegueix impulsar i dirigir aquest procés d’adaptació, de manera que la producció i el consum siguin molt més segurs. També es fa en medicina, en què el futur dels medicaments i de tot tipus de tractaments de malalties té un clar component genètic. A més, no hi ha cap estudi que avali la teoria que això sigui perjudicial. Crec que l’actitud d’aquells que prefereixen que la gent mori de fam abans de buscar una solució per mitjà de la ciència, és hipòcrita. Estan convençuts que ens acabaran sortint antenes. Han vist massa pel·lícules”.

Tòpics de l'article