Reportatges

Empresa

Ciència i empresa, una relació primordial

Què en queda, de l'investigador inicial en Bill Gates o Craig Venter? La ciència sense empresa té poc sentit al món del coneixement. I ara, quan la crisi planetària ha convertit en ressò insistent això del canvi de model econòmic, investigadors i gestors han d'estrènyer, més que mai, llaços. Tot rememorant els antics grecs, el consorci Biopol'H es va estrenar recentment; va reunir els uns i els altres en una moderna àgora amb un únic tema a debat: ciència i empresa.

Ànnia Monreal | 30 de novembre de 2009

Ja no es tracta només d'inaugurar centres capdavanters. Ni d'obrir noves universitats. L'excel·lència científica a la qual diu aspirar el Govern català pren l'exemple de Boston o Silicon Valley, on fa anys que les parts formen un tot. La culminació d'aquest model d'innovació i desenvolupament és la presència i participació d'empreses, que aterren "allà on es produeix una concentració de talent i coneixement prou atractiva", puntualitza Balcells. "I això comença a ser una realitat a Catalunya".

"La combinació de ciència d'excel·lència amb bones polítiques, el suport als emprenedors i el creixement d'empreses i inversions per crear valor i riquesa a partir d'una idea. Això és Biopol'H". Així va resumir Manel Balcells, president de Biocat, un dels grans projectes del futur immediat de Catalunya.

Camps clau

La biotecnologia és l'àmbit clau en què el Principat aspira a aconseguir grans fites. "Actualment és el sector de referència del coneixement a Europa i l'únic que garanteix el seu creixement sostenible", assegura Núria Mas, professora de l'escola de negocis IESE i investigadora d'Economia pública i de la salut. "I la biotecnologia catalana té el potencial d'afectar sectors que representen el 10% de la seva economia i ocupen un 9,3% dels treballadors", prossegueix l'experta.

Catalunya compta amb 151 empreses biotecnològiques. "Més del 50% dels projectes biotecnològics en què participem són catalans", apunta Elena Rico, directora de Relacions Institucionals de Caixa Capital Risc. Barcelona és una marca internacional. I la millor ciutat en qualitat de vida per als treballadors, segons l'European Cities Monitor 2009.

Juntament amb la seva situació geogràfica, la seva tradició sanitària i alguns centres d'excel·lència en R+D, aquests són els arguments que recolzen la creació d'un clúster com Biopol'H a la ciutat. "És un nucli que concentrarà recursos assistencials i de recerca sobre la salut. Amb la ubicació d'empreses, afavorirà la transferència de coneixement de la indústria al mercat", sosté Balcells.

D'allò bàsic a la patent

Les paraules màgiques han sonat: transvasament laboratori-mercat. "No hem trobat una fórmula idònia per passar de la recerca bàsica a les patents. No entenem bé el llenguatge empresarial", subscriu Núria Mas. "El científic emprenedor difícilment arriba a ser un bon gestor d'una gran companyia", llença Elena Rico. "Tal i com està organitzada la ciència, probablement tots els científics som una mica emprenedors, perquè, si no tenim una idea, no aconseguim finançament. Però també ens fa por fer el salt. Creiem que perdrem la propietat del nostre projecte", reconeix Gabriel Capellà, director científic de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).

"Al científic emprenedor català li falta sortir al carrer. Està massa ocupat amb el seu laboratori i no sap ni si el que fa encaixa amb la societat ni com", afirma Ramon Morera, director general de la societat inversora Innova 31. "Als científics no ens agrada convertir-nos en empleats de la nostra pròpia empresa, que és el que passa quan t’alies amb un soci inversor", manté Ignasi Belda, enginyer i director general d’Intelligent Pharma, el seu negoci.

"Els científics emprenedors han de ser homes orquestra quan llencen la seva empresa, però després s'han de convertir en directors científics i deixar la direcció de la companyia en mans dels gestors", continua Rico. "Si el científic vol mantenir el seu laboratori, que no jugui al capital risc", adverteix Christian Fernández, sènior manager de bcnHighgrowth.

"Els investigadors no tenim cultura de plantejar-nos la nostra feina com una cosa que pot generar valor afegit. Volem publicar abans que crear patents. A més, tenim el nostre ego i no ens agrada sentir el que no volem sentir", accepta Capellà. D'altra banda, "l'administració hauria de premiar la innovació", continua el director científic de l'ICO. "A vegades, fins i tot, la penalitza. A Catalunya i Europa som molt creatius a l'hora de crear figures jurídiques, i això acaba convertint-se en un obstacle", remata.

Tot i la manca de recursos, Morera indica que "Catalunya és un país emprenedor. Hi ha coratge i ganes de treballar". "Ara comptem amb bones bases i bones infraestructures", admet Fernández, però encara escasseja "la transferència entre coneixement i mercat". "Esperem que la proximitat de centres faciliti la creació de sinèrgies", subscriu Capellà.

A MIG CAMÍLa posada en marxa de projectes com el clúster Bipol'H pretén saldar la distància entre les provetes i el mercat. Manel Balcells, al capdavant d'un càrrec polític, defensa: "Tenim l'excel·lència contrastada internacional dels nostres centres de recerca i de les nostres empreses biotecnològiques". I sembla que ja no es tracta d'una declaració d'intencions més o d'una manifestació de satisfacció des de la classe dirigent. "Crec que ja existeix un caldo de cultiu. L'administració ho té present i s'estan fent coses", apunta la representant de Caixa Capital Risc.

També els estudis de Núria Mas conclouen que el camí està encarrilat, però "falta cultura financera, escassegen els incentius per promocionar la qualitat de la recerca bàsica, no es fomenten els petits inversors i s'ha de facilitar la mobilitat de treballadors i gestors".

Per la seva banda, Balcells insisteix a dir que "hi ha anàlisis que revelen que Catalunya és la zona d'Europa amb més capacitat emprenedora per crear empreses". Però reconeix: "Cal millorar el nivell d'anglès i el finançament de la recerca i incrementar els recursos en aquests sectors".

Tòpics de l'article