Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Reportatges

reportatges

Comunicació social

Disminuir Aumentar

Oliver Hochadel

Corresponsal

Quan els científics escriuen a blocs

L’objectiu de recerca d'Anton Tantner sembla una mica fosc. Fa anys que l'historiador vienès treballa per aconseguir numerar les cases austríaques, i d’altres països, de finals del segle XVIII.

15 de desembre de 2009

Oliver Hochadel, Viena

L’objectiu de recerca d'Anton Tantner sembla una mica fosc. Fa anys que l'historiador vienès treballa per aconseguir numerar les cases austríaques, i d’altres països, de finals del segle XVIII. Tanmateix, una mirada detallada mostra com n’és, de fascinant, tractar d'estudiar el fet de controlar els ciutadans, sobretot si quan es pretén reclutar joves per a l'exèrcit; més val tenir la seva adreça exacta....

Una de les eines utilitzades per Tantner és la seva pàgina web, que inclou una galeria fotogràfica de números de cases, així com un bloc. Tantner explica que la seva presència a Internet l’ha ajudat molt, tant en l'àmbit públic com en l'acadèmic. La visibilitat virtual li ha proporcionat, entre d’altres coses, invitacions per a conferències i la possibilitat de publicar en una revista coneguda. Tantner utilitza el seu bloc per expressar-hi idees noves i posar immediatament, a disposició de la seva comunitat, els darrers projectes de recerca. D'aquesta manera, la discussió s'inicia molt abans de la seva publicació.

Però, no li fa por que algun historiador mal intencionat pugui prendre-li les idees? “En absolut”, diu Tantner. Només publica fragments de coneixements, de manera que, si una altra persona pot utilitzar-lo per a la seva pròpia recerca, molt millor.

Tantner també informa sobre nous llibres i articles periodístics interessants que ha llegit, esdeveniments, tasques d'altres historiadors... En resum, tot allò que es podria esperar d'un bloc. L'historiador vienès porta en línia més de 1600 dies, actualitzant regularment, tot i que sense generar gaires comentaris. Al cap i a la fi, potser la història moderna és un tema massa especialitzat. No obstant això, la seva col·lecció de fotografies de números per a cases creix sense parar. En aquest sentit, el seu bloc sí que ha funcionat.

Hi ha un altre Anton a Àustria, en concret el científic més important del país. Anton Zeilinger, de la Universitat de Viena, és un físic quàntic amb el sobrenom de "senyor Raig", pels seus experiments relacionats amb la teletransportació de fotons. Quan Zellingen va començar el seu propi bloc, Quantinger, el març de l’any 2007, va ser anunciat fins i tot a les pàgines científiques de la premsa nacional.

Però, dos anys més tard, el lloc s'ha adormit. Després de 50 entrades el 2007 i 27 l'any següent, el 2009 es va produir una sola entrada. Al principi semblava que Zellingen es divertia explicant el secret del gat de Schrödinger i les seves trobades amb Dalai Lama. Gràcies a la seva prominència, va obtenir més de 100 comentaris en algunes de les seves publicacions.

En els darrers anys, Zeilinger s'ha convertit en un científic públic, i no ha escrit només en un bloc, sinó que també ha redactat un llibre de divulgació científica, el qual li ha permès deixar empremta en l’àrea de política científica d'Àustria. Amb aquestes actuacions va aconseguir fer pressió per imposar un Institut d'Excel·lència que, després d'anys de debat, va ser fundat el 2006 i anomenat Institut de Ciència i Tecnologia d'Àustria. Si més no al principi, Zellingen també va tractar d'utilitzar Quantinger per comentar aquest assumpte espinós.

Tots dos casos il·lustren la gran quantitat de blocs escrits per acadèmics. Alguns tenen una vida curta, mentre que d’altres perduren; alguns generen molt de trànsit i d’altres no. Mentre Tantner es dirigeix encara a una petita comunitat i es manté més o menys en els límits de la seva disciplina, Zeilinger es va dirigir al gran públic parlant de tot.

Abans de l'arribada dels blocs i d'altres formes de xarxes socials com Facebook o Twitter, els científics tenien molt poques, o cap, possibilitat de comunicar-se amb el públic de forma immediata, tal com va explicar el sociòleg Marc Scheloske a la conferència recent, SciCom09, a Viena.

Els blocaires sempre s'han vist a si mateixos com els guardians del bé públicEl periodisme científic era l'única via que tenia el públic per conèixer els darrers treballs d'un científic. Des de principis de l’any 2008, la plataforma alemanya scienceblogs.de reuneix 30 blocaires (la majoria científics, però també estudiants d'humanitats i alguns periodistes) coordinats per Scheloske. Suposadament, el sostre comú augmenta la visibilitat.

I sembla ser que funciona. Actualment la pàgina web rep entre 20.000 i 25.000 visites diàries. En els últims dos anys, la taxa ha augmentat un 15% cada mes. Els blocaires utilitzen la plataforma de diverses maneres, com comenta Scheloske, de bloc de notes, per formular les primeres idees per a una publicació, o d'eina de relacions públiques, per tal de discutir a través de la xarxa tot tipus de qüestions.

Els blocaires sempre s'han vist a si mateixos com els guardians del bé públic. Això inclou assenyalar els errors i els punts foscos dels mitjans de comunicació. Els científics amb bloc no són diferents. A la comentada pàgina web, per exemple, són molt crítics amb tot tipus de pseudociència, com la homeopatia. També centren la seva mirada en les maldats de la indústria farmacèutica. A l'octubre van ser ells els primers a assenyalar els dubtes sobre els beneficis d'una nova crema per tractar la dermatoneurosis. Efectivament, aquesta va resultar ser una molt bona estratègia de relacions públiques.

Malgrat els evidents mèrits que han obtingut els blocs científics, encara hi ha dos problemes. Els blocaires científics barregen comunicació experta amb comunicació de masses. A més, assegura Scheloske, no són imparcials, persegueixen la seva pròpia agenda i no tenen perspectiva (qualitats que esperem dels mitjans de comunicació independents). Per tant, els blocs només haurien de complementar el periodisme científic, no substituir-lo.

Comentaris

       
1 comentari

UliBB 16/12/2009
nice and true. The good thing about blogging is that you have experts writing the articles, people that mostly are scientists and are used to have a critical view on a topic. This way of science communication might be more appreciated in the future! How about blogs in spanish or catalan? Are there some? Cheers uli

<< 1 >> 
 
Global Global Global Global
RSS