Reportatges

Biomedicina i biologia molecular

Noves vies contra un dels tumors de mama més letals

La proteïna HER2 és la responsable del mal pronòstic d'entre un 20% i un 30% dels càncers de mama. La seva presència al tumor original és senyal de mal auguri, perquè és molt resistent als fàrmacs. Però la seva fortalesa té un límit. Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i del MD Anderson Cancer Center (Texas, Estats Units) han topat amb el seu possible taló d'Aquil·les.

Ànnia Monreal | 18 de diciembre de 2009

HER2 és una proteïna sense escrúpols. Quan apareix en tumors mamaris, metges i pacients lluiten a contracorrent. "Provoca un estímul des de la membrana cel·lular cap a l'interior, que empeny la cèl·lula a proliferar i, sobretot, a ser més resistent als fàrmacs", explica Maurizio Scaltriti, investigador del VHIO. Per això té més possibilitats de sobreviure a l'estrès al qual la sotmeten els medicaments, així com de proliferar més de pressa. I a més, "les cèl·lules són més invasives i més fortes quan es desenvolupen fora del primer tumor", afegeix.

La quimioteràpia és una espasa de paper per a HER2, raó per la qual ha centrat l'interès dels científics. Però els últims avenços han reforçat l'estratègia d'abordatge, tot substituint els tractaments generalitzats per teràpies dirigides. Després dels primers èxits gràcies al trastuzumab, un anticòs monoclonal que reconeix HER2, actualment al VHIO els invesstigadors estan provant “la combinació de trastuzumab amb inhibidors de cinasa, unes altres molècules específiques capaces d'entrar a la cèl·lula i 'apagar-ne' l'estímul [d’HER2] . I els resultats són molt, molt bons".

Els primers assajos clínics d'aquesta nova fórmula contra els tumors amb HER2 han aconseguit reduir el volum de la tumefacció. “En uns casos, hem aconseguit la desaparició completa del tumor, encara que això no significa que la persona estigui curada, almenys fins al cap d'un o dos anys", adverteix Scaltriti. "Vol dir que no som capaços de detectar cèl·lules tumorals al lloc originari del tumor, la qual cosa tampoc significa que no existeixin o que les cèl·lules ja es trobin en una altra part del cos i puguin desenvolupar metàstasi dos o tres anys després. Però és un bon inici", puntualitza.

Els últims avenços han reforçat estratègies d'abordatge que tracten de substituir els tractaments generalitzats per teràpies dirigidesL'organisme d'altres dones ha reaccionat al còctel de forma parcial. "Al principi comença a respondre, però després ja no", lamenta el científic del VHIO. "Estem observant quan, on i per què deixen de respondre positivament per trobar una altra alternativa terapèutica".

L'esperança per a aquests casos pot arribar de la mà dels inhibidors de la proteïna HSP90. Un altre grup de VHIO liderat pel seu director, Josep Baselga, i en col·laboració amb el grup de Neal Rosen del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, ha descobert que aquests compostos són capaços de bloquejar la resistència al trastuzumab en ratolins. "Els HSP90 són molt efectius a l'hora de reduir el creixement tumoral", indica Scaltriti. La troballa, publicada recentment a l'edició digital de la revista Oncogene, obre una via per poder tractar les pacients resistents a la teràpia amb trastuzumab.

L'ús dels inhibidors HSP90 com una arma efectiva contra HER2 ha estat possible ara que els laboratoris han pogut modificar-ne les característiques. El seu principal problema era la seva solubilitat: obligava a subministrar dosis altes per poder obtenir dosis plasmàtiques que s'injectaven, fet que augmentava efectes secundaris indesitjats.

"Els inhibidors HSP90 actuals, de tercera generació, són molècules molt similars a les primeres, però amb una solubilitat més elevada. Així es necessiten menys compostos per obtenir una dosi terapèutica i disminueixen les conseqüències, com l'atròfia", assegura l'especialista. Els investigadors confien en aquesta nova estratègia, tot i que encara no tenen prou coneixements com per començar a utilitzar-la en pacients.

Tòpics de l'article