Reportatges

Història de la ciència

Luca Tancredi Barone

Corresponsal

Roma

Darwin, fe i teories fantasioses

13 de gener de 2010

Luca Tancredi Barone | Roma

Fotografia: Colin Purrington

Evolucionisme: l'ocàs d'una hipòtesi. És el sorprenent títol d'un llibre publicat fa poques setmanes. La publicació inclou les actes de l'acord pro creacionisme organitzat, en estricta porta tancada, el febrer passat a les aules del Consell Nacional d'Investigacions italià (Consiglio Nazionale delle Ricerche, CNR).

Sembla extravagant, però potser ho és més que el coordinador d'aquesta perla del coneixement científic modern sigui el mateix vicepresident del CNR, l'historiador catòlic (molt catòlic) Roberto De Mattei. Tot i les vergonyoses declaracions segons les quals la trobada no va costar diners a l’entitat, el CNR ha pagat 9.840 euros (IVA inclòs) per contribuir a la publicació del llibre. Però, al contrari del que és habitual, el llibre no incorpora el logotip del CNR, i "els continguts no reflecteixen, en absolut, la seva posició oficial", com assegura el president Luciano Maiani.

Hauríem de retrocedir en el temps per entendre que està passant. El 2004, De Mattei va ser nomenat vicepresident del CNR per la llavors ministra d'Instrucció Pública Letizia Moratti, del Govern de Berlusconi (la revista Scientific American va qualificar aquest nomenament de "polític"). Al currículum de De Mattei hi destaca el seu ensenyament de la Història del cristianisme a la Universitat Europea de Roma. Aquest centre educatiu, privat, va ser reconegut pel ministeri el 2005, enmig d'una gran polèmica: en dos anys s'havien registrat i finançat, de manera oficial, 14 universitats privades. La Universitat està patrocinada pels Legionaris de Crist, la controvertida i conservadora congregació religiosa el fundador de la qual, Marcial Maciel, va ser apartat del Ministeri el 2006 per addiccions i abusos sexuals.

El vicepresident del CNR és també director de la revista Radici Cristiane (Arrels Cristianes). Al número del mes de juny del 2009, un dossier atacava al creacionisme amb diversos articles entre la ciència ficció i el deliri. Alguns dels títols: "L'evolucionisme contradiu la ciència", "Evolucionisme: una hipòtesi èticament aberrant", "Des de la ciència, un contundent rebuig a l'evolucionisme", "El temps requerit per a la sedimentació topa amb la hipòtesi evolucionista", "Dinosaures: molt més moderns del que es creu". A la mateixa revista s’hi poden llegir indignats comentaris com "Les conseqüències de l'anomenat delicte d'homofòbia", "La 'cristianòfobia'? Un problema europeu" o "Per què Turquia no pot entrar a Europa".

Finalment, De Mattei presideix el Centre cultural Lepant, dedicat a la famosa batalla de l'any 1571 que va enfrontar turcs i la Lliga Santa (formada per Espanya, Venècia, Gènova i la Santa Seu). Va ser quan els cristians van aconseguir la victòria contra els 'dolents'.

L’altra cara

Maiani és un acreditat físic d'abast internacional. Per primer cop a Itàlia, el seu nomenament el 2007 (per part del ministre de la universitat més esquerrana que mai ha tingut Itàlia, Fabio Mussi) es va dur a terme després de l'avaluació científica d'un comitè (el van seleccionar entre 43 currículums). El Ministre del Govern de Prodi el va escollir entre tres noms proposats pel grup d'experts. El seu nomenament va aixecar polèmica quan es va saber que, mesos abans, havia signat una carta perquè el papa no s'inaugurés l'any acadèmic a la Universitat La Sapienza (Roma).

La surrealista polèmica, liderada per l'ex corista de la RAI Gabriella Carlucci, diputada i membre de la Comissió Cultura, Ciència i Instrucció (segueix sent-ho avui), pretenia manifestar que Maiani no coneixia la teoria física (sobre partícules elementals) que ell mateix havia contribuït a construir amb els premis Nobel Sheldon Glasgow i Carlo Rubbia. El Parlament, llavors amb una minsa majoria de centreesquerra, va aconseguir per fi aprovar el nomenament, tot i l'oposició. El retorn al poder de Berlusconi ha envoltat Maiani d'un consell d'administració de dretes. Almenys no l’han fet fora.

Fa 10 anys no havia cap controvèrsia sobre l'evolucionisme a Itàlia. La mateixa Església l'accepta sense reserves des de fa dècades, com subratlla l'antropòleg i cura Fiorenzo Facchini a Osservatore Romano, òrgan oficial de la Santa Seu. Recentment, el president de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències, l’acreditat físic Nicola Cabibbo, ha declarat: "El creacionisme no és ciència i no té dret a la ciutadania a la nostra societat". L'Acadèmia és un òrgan independent, amb protecció directa del Pontífex, que assessora el Vaticà sobre temes científics.

Un dels filòsofs més importants de la ciència italians, Telmo Pievani, autor de diversos llibres sobre evolucionisme i Darwin i director del portal Pikaia, explicava a la revista Micromega: "El problema és que alguns troben insostenibles, pel que fa a la seva forma personal de viure una fe 'integral', les conseqüències filosòfiques i culturals dels nostres coneixements de la història natural del planeta, dels éssers vius i, entre ells, sense excepcions ontològiques, de l'espècie humana".

La defensa dels més papistes que el papa és que els darwinistes veuen conspiracions catòliques per tot arreu, que els evolucionistes exerceixen una "inquisició laïcista" i que la teoria de Darwin "no es pot provar", que és una "història fantasiosa". En fi, que ells són les víctimes d'una censura per tenir una opinió diferent. Però no es tracta de llibertat d'expressió, com explica el biòleg Ferdinando Boero a Science i també a Micromega: "Un article científic que afirma que la terra és plana no pot ser publicat".

Pievani conclou: "També als Estats Units hi ha creacionistes aguerrits [...]. Pot ser que es converteixin en líders d'importants institucions religioses [...] o presidents de fundacions per a la defensa de la seva 'civilització' religiosa [...]. El que no acostuma a passar és que es converteixin en vicepresidents d'un ens nacional de recerca".

Tòpics de l'article