Reportatges

Política Ambiental

Les energies netes tiren endavant

La cimera de Copenhaguen passarà a la història sense pena ni glòria. Els líders mundials no van trobar les fórmules per assegurar els acords que s'esperaven, ni pel que fa als percentatges de reducció d'emissions ni a com cal actuar per reduir-les. No obstant això, malgrat els desacords polítics a la capital danesa, el mercat de les energies netes segueix florint.

Cristina Jiménez | 14 de gener de 2010

Fotografia: Carles Manel Chacón

Els resultats de la Cimera del Clima de Copenhaguen (COP15) van ser d'un clar suspens, encara que les evidències de canvi climàtic es trobin més que consensuades. Les diferències a la capital danesa van sorgir a causa de la manca de posicionament dels països altament contaminants respecte dels compromisos per a la reducció de les emissions. D'altra banda, també es va fracassar en aconseguir prou suport financer com per facilitar el desenvolupament de tecnologies netes als països pobres.

"El major obstacle per arribar a acords va ser la falta tant d'expectatives clares com de la voluntat necessària per arribar a un consens entre les principals parts implicades: la Xina, l'Índia i els Estats Units", assenyala Federico Capproti, expert en energies netes a la University College London. "Això era evident fins i tot abans que la COP15 comencés", afegeix.

Amb o sense acord vinculant, el sector de les energies netes segueix sent un sector prometedor en el qual les inversions creixen sense interrupció. I encara que la conferència fos un fracàs, alguns governs, com el xinès o el britànic, estan intentant promoure algunes de les condicions necessàries per afavorir una hipotètica transició a una economia baixa en carboni. "Encara que a Copenhaguen fracassessin les negociacions polítiques, el mercat continua", apunta Caprotti.

De fet, la demanda de tecnologies netes seguirà creixent durant l’any 2010 i en el futur. Per al proper any, la Consultur New Energy Finance estima que les companyies i els governs invertiran 200 milions de dòlars en el desenvolupament d'energies renovables. Aquestes xifres representen gairebé un 50% dels 130 milions invertits el 2009, i se situen molt per sobre dels 155 invertits el 2008.

La Xina, líder i botxí

Molts experts coincideixen a dir que la Xina liderarà aquest creixement. Sembla paradoxal, si es té en compte que el gegant asiàtic es considera un dels actors principals en el fracàs de les negociacions. L'avantatge fonamental del país, assenyala Caprotti, fa referència al que els inversors en diuen el China Prize ( 'preu xinès'): els baixos costos de mà d'obra, les economies d'escala i l'amplitud del seu mercat intern situen la Xina en un lloc privilegiat per al desenvolupament d'aquestes tecnologies Han provocat inclús una reducció del preu de les renovables mundials.

Els baixos costos de mà d'obra, les economies d'escala i l'amplitud del seu mercat intern situen la Xina en un lloc privilegiatA principis del mes de gener, la Xina va incloure una esmena a la seva Llei energètica que obliga a incrementar la compra d'energia renovable a les instal·lacions de distribució d'energia elèctrica (solar, eòlica i hidroelèctrica). Per donar suport a la regulació, durant els propers dos anys, la Xina es compromet a invertir més de 220 milions de dòlars en energies netes.

Les noves mesures es van signar a finals del mes de desembre, dues setmanes després de la fallida de la COP15. És una manera de reafirmar als inversors que el mercat xinès d'energies netes és sòlid i fiable. També és la prova que es pot sabotejar un acord a favor del medi ambient i, a la vegada, impulsar tecnologies verdes. Els diners manen.

Finançament suficient

Un altre sector fonamental per al desenvolupament de noves tecnologies, el del capital de risc (font clau de diners per a les companyies), es mostra també optimista. Meter Nieh, fundador d'un fons de capital risc especialitzat en energies renovables, afirma que "la quantitat destinada a projectes augmentarà de forma considerable durant els propers anys". Segons Nieh, podria augmentar fins a un 50% el 2010 respecte del 2008.

Així, tot sembla indicar que el resultat de Copenhaguen no repercutirà en una reducció de les inversions en tecnologies netes, la qual cosa sí que faria perillar, a curt termini, la lluita contra el canvi climàtic "La COP15 no jugarà cap paper en el desenvolupament de l'economia baixa en emissions de carboni", explica Caprotti. Els experts en tecnologies netes acostumen a ser realistes, segons Ethan Zindler, analista de New Energy Finance. Un examen d'abans de la cimera del canvi climàtic ja indicava que seria impossible que més de 190 països arribessin a un acord vinculant.

Una com més, com a les cimeres de Rio de Janeiro el 1992 i de Kyoto el 1997, l'esperança d'arribar a pactes que puguin transformar-se en lleis ha quedat en pura retòrica. A Copenhaguen només hi ha hagut un consens clar: la temperatura de la Terra no pot pujar més de 2 ºC, o les conseqüències seran catastròfiques. No obstant això, un estudi publicat a Science assegura que per a l’any 2011 s'haurà superat la xifra de 550 ppm (partícules per milió) de CO₂ en l'aire, la qual cosa comportarà l'augment de la temperatura mitjana del planeta. La propera cita per arribar a un acord serà el pròxim novembre a Mèxic.

POC DINERS PER A PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT Un dels pocs avenços a la COP15 va ser la creació d'un fons de 100.000 milions de dòlars (70.000 milions d'euros) fins a l’any 2020, que es transferiran als països pobres per tal que adaptin les seves economies i atenuïn els efectes del canvi climàtic. "S’invertirà principalment en tecnologies i processos que ajudin a mitigar els efectes del canvi climàtic", diu Caprotti, "la qual cosa activarà la inversió en tecnologies netes per part dels mercats emergents".

Altres veus creuen que les xifres del fons són ridícules, i les comparen amb els 820.000 milions de dòlars que els Estats Units van invertir en el rescat dels seus bancs.

Tòpics de l'article