Reportatges

Virologia

Científics catalans preparen virus modificats contra el càncer

L'alquímia que converteix un organisme perjudicial en una cosa positiva no és nova al terreny sanitari. Amb el desenvolupament de l'homeopatia i les vacunes, la manipulació de virus o bacteris ha significat un gran avenç. Des dels anys 50, la virologia ha anat guanyant una eficiència que la tecnologia de l'RNA recombinant dels 80 ha traduït en major eficàcia. Mentre la distància entre laboratoris i farmàcies s'escurça, una 'spin-off' de l'ICO-IDIBELL té ara, a punt d'assaig, una patent sobre una mutació de l'adenovirus preparada per atacar el càncer.

Ànnia Monreal | 27 de enero de 2010

"La viroterapia està més avançada que les cèl·lules mare", afirma Manel Cascalló, investigador de l'Institut Català d'Oncologia-Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-IDIBELL) i cofundador, juntament amb Ramon Alemany i Gabriel Capellà, de VCN Biosciences SL. Durant els darrers anys s'ha escrit molt sobre les grans possibilitats de les teràpies personalitzades contra el càncer a partir de cèl·lules mare. Cada nou pas és motiu de titular, però realment les troballes en aquest sentit encara són limitades.

Per contra, la viroterapia compta amb un major recorregut, que ara es tradueix en resultats palpables. El grup en què participa Cascalló ha modificat el genoma d'un adenovirus perquè "reconegui les cèl·lules tumorals i les normals. Davant d'una cèl·lula normal, el virus s‘atenua i no es replica. Davant d'una de tumoral, es replica". I la seva actuació va més enllà. El virus dirigit no només mata les cèl·lules anòmales que l'acullen, sinó que, a més, "genera còpies de si mateix que infecten les cèl·lules veïnes i sobre les quals té el mateix efecte. D'aquesta manera, s'aconsegueix una bomba de rellotgeria que arriba a tota la massa tumoral, la qual elimina, fins a arribar als marges normals del tumor. Llavors, el virus torna a topar amb cèl·lules normals i es desactiva", explica el científic.

L'ús d'adenovirus com a soldat contra el càncer o d’altres patologies està més que provat. Es tracta d'un grup de virus que provoca refredats, conjuntivitis, diftèria, bronquitis o pneumònia, tot i que en aquesta ocasió, després de la manipulació, aquestes funcions se silencien. "Li activem la seva capacitat per proliferar a l'interior de les cèl·lules i en rebaixem la toxicitat", assegura Cascalló. I, gràcies a les seves característiques, "en principi pot reconèixer alteracions a totes les cèl·lules tumorals, la qual cosa permetrà utilitzar-lo contra qualsevol tipus de càncer", prossegueix.

Fotografia: Gustavo Rivas

A la pràctica teòrica, els investigadors de l'ICO-IDIBELL volen apropar la seva troballa "als tumors més orfes, aquells on la quimioteràpia no funciona, com el càncer de pàncrees o els casos avançats de cèrvix i melanoma", sosté Cascalló. L'empirisme ha mostrat als investigadors que la teràpia amb virus no es limita als càncers provocats per aquest tipus d'organismes, ni tampoc els és hostil.

Atès que l'adenovirus manipulat té com a objectiu menjar-se el càncer metastàtic, la millor manera d'introduir-se dins el cos és per via sanguínia: "Així, amb una punció, arriba a tot l'organisme". La voluntat dels investigadors és que una única dosi sigui suficient, alhora que els seus efectes secundaris es limitaran a un "estat gripal durant els tres primers dies", pronostica el científic.

DEL MICROSCOPI A LA FARMÀCIAXina és el primer i únic país on es comercialitzen tractaments contra el càncer a partir de virus. Compta amb una tradició reconeguda en aquest sentit, tot i que "la seva regulació és més feble", apunta Cascalló. Al país asiàtic, dos anys són suficients per donar el vistiplau a un medicament, mentre que als països occidentals el control és més estricte i el temps s'allarga entre set i deu anys. Per aquesta raó, "la majoria de països no accepta les regulacions xineses i no permet la introducció de tractaments". D'altra banda, les troballes de grups com el de Cascalló són "més potents", motiu pel qual necessiten una regulació major.

Els tràmits administratius i de control no són els únics obstacles entre laboratoris i pràctica clínica. "A Espanya comptem amb molt bona recerca acadèmica i hi ha una gran indústria farmacèutica, però la recerca no té diners per produir els seus descobriments, i l'empresa no està disposada a invertir en tecnologia d'alt risc sense tenir uns resultats precisos", sosté el científic. Per salvar aquest escull, Cascalló i els seus companys, Ramon Alemany i Gabriel Capellà, han posat en marxa VCN Biosciences. El seu propòsit és "provar els tractaments fins que estiguin madurs, moment en què es transfereixen a la indústria perquè els comercialitzi".

Tòpics de l'article