Reportatges

Salut

Els virus protagonitzen el Dia Mundial Contra el Càncer

El 50% dels malalts de càncer a Europa no sobreviu al cap de cinc anys, adverteixen els especialistes. Aquesta és la realitat que passa per les seves consultes, malgrat els avenços que han convertit aquesta ‘llarga malaltia’ en una de les més investigades arreu del món des dels anys 80. Tot i que la genètica hi juga un paper destacat, sembla que el 80% dels tumors s'alimenta de factors ambientals i gairebé un 20% respon a infeccions víriques bacterianes.

Ànnia Monreal | 4 de febrer de 2010

Imatge de la campanya 2010 de la
International Union Against Cancer (UICC)

Avui torna a ser el Dia Mundial Contra el Càncer. En aquesta ocasió els virus protagonitzen una jornada dedicada a la difusió i sensibilització d'una malaltia que, a Espanya, afecta un de cada tres homes i una de cada quatre dones, segons la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica. En el cas de Catalunya, ho fa a un de cada dos homes i una de cada tres dones, segons l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Helicobacter pylori, hepatitis B i C, papil·loma humà, immunodeficiència adquirida o Epstein-Barr són els principals virus que s'amaguen darrera d'un 20% dels tumors que creixen arreu del món.

Cada any 12 milions de persones reben un diagnòstic de càncer. I 7,6 milions moren, segons la Unió Internacional Contra el Càncer. Agents infecciosos com els citats anteriorment deixen 2,4 milions de malalts, motiu de pes suficient perquè la comunitat científica dediqui aquest 4 de febrer a divulgar la relació entre virus, bactèries i càncer.

Enfilant la solució

Recentment el planeta s'ha anotat un punt molt important a la seva guerra contra el càncer. La vacuna contra el virus del papil·loma humà, generalitzada ja a diversos països, és l'arma més eficaç contra el càncer de cèrvix. "La vacunació massiva ha aconseguit una reducció pràcticament del 100% dels casos en certes malalties", va expressar ahir Xavier Bosch, cap del Programa d'epidemiologia del càncer de l'ICO. En el cas dels tumors de coll uterí, on sempre apareix el papil·loma, la vacuna protegeix en un 80% de les ocasions.

"El virus s'adquireix amb facilitat al principi de la vida sexual de les noies, i el risc d'infecció persisteix durant tota la seva vida", va recordar l'expert. El principal problema d'aquesta infecció és la seva discreció: els seus símptomes són lleus, però la seva capacitat per canviar de cos és molt elevada. Es tracta del primer contagi de transmissió sexual a tot el món, una plaga que cada any s'allotja en 500.000 dones i en mata 280.000.

Als països rics, el 10% de la població femenina presenta el virus del papil·loma. Entre els que es troben en vies de desenvolupament, augmenta fins al 15%. La vacuna és un gran antídot, però es tracta d'una solució preventiva. Avui en dia no existeix cap tractament directe contra el papil·loma, tot i que a la majoria de casos desapareix de forma espontània, la qual cosa no minimitza el seu poder. El papil·loma també és el responsable del 90% dels càncer d'anus i del 40% dels tumors de vulva, vagina i penis.

Helicobacter pylori és un altre dels agents infecciosos més robustos implicat en l'aparició de tumors. Es tracta d'un bacteri que colonitza la mucosa de l'estómac i juga un paper indirecte com a precursor del càncer gàstric, asseguren des de l'ICO. "És l'autor de l'úlcera pèptica i del limfoma d'estómac", va assenyalar Carlos Alberto González, cap de la Unitat de nutrició i càncer del centre català.

Més del 80% de la població dels països en desenvolupament viu amb Helicobacter pylori al seu interior Més del 80% de la població dels països en desenvolupament viu amb Helicobacter pylori al seu interior. Als països industrialitzats, la taxa oscil·la entre el 30 i el 50% dels ciutadans. La possibilitat que aquest patogen alimenti tumors malignes és baixa, menys d'un 1%, però la seva voracitat és molt elevada. El càncer d'estómac és el quart més freqüent del món, amb més de 900.000 malalts cada any, i el segon més mortífer: 700.000 defuncions el 2002.

Com el virus del papil·loma, Helicobacter pylori és prudent. Procura no deixar senyals que el descobreixin, motiu pel qual el diagnòstic del càncer d'estómac es detecta en estadis avançats. A diferència del seu antecessor, no hi ha cap antídot contra l’agent. Ni preventiu ni directe, només l'evidència que una dieta equilibrada, amb poca ingesta de carn vermella, fumats i salats i una major aportació de fruites i verdures, al costat de la renúncia de fumar, són els millors remeis.

Hepatitis i càncer

"Des de fa anys se sap que els virus de l'hepatitis B i C estan relacionats indirectament amb el càncer", va sostenir Sílvia de Sanjosé, cap de la Unitat d'infeccions i càncer de l'ICO. La novetat, en aquest cas, rau en el limfoma.

L'hepatitis B és una de les infeccions víriques més disseminades arreu del món. Uns 400 milions de persones la pateixen de forma crònica, mentre que el contagi per la C es queda en 180 milions de ciutadans. La primera facilita el desenvolupament del càncer de fetge en el 41% dels casos de tumors hepàtics, mentre que la segona n’alimenta el 26,5%. Com en el cas del càncer gàstric, a més del virus, també hi juga un paper clau el consum d'alcohol i certs elements tòxics presents a l'alimentació.

Anualment es detecten 500.000 nous casos de càncer de fetge al planeta. La supervivència pràcticament no supera els sis mesos de vida; només un 5-9% dels malalts sobreviu als cinc anys.

En una petita proporció de malalts crònics del fetge, els virus de l'hepatitis fomenten limfomes, un càncer que s'origina als leucòcits (glòbuls blancs). Les seves causes són desconegudes, tot i que se sap que, en persones immunodeprimides, aquest dèficit és una ajuda per a la proliferació de cèl·lules cancerígenes.

El virus de la immunodeficiència adquirida aplana el terreny perquè el sarcoma de Kaposi (un tumor vascular indolor) desplegui tot el seu potencial, mentre que el virus d'Epstein-Barr s'associa al limfoma de Burkitt. Ambdues patologies creixen sobretot a l'Àfrica, motiu pel qual el seu ressò és, potser, escàs.

Els propers anys fàcilment sorgiran noves evidències que d’altres virus coquetegen amb el càncer, "possiblement a determinats subgrups de càncer de mama i en melanomes", va suggerir Sanjosé.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

paola 06/04/2010
pues yo pienzo que estariamos mejor sin las enfermedades pero pues bueno asi es nuestra naturaleaza que le vamos a hacer pero me gustaria saber cual es el paiz con mas enfermos del papiloma humano

<< 1 >>