Reportatges

Ètica científica

Doctorands, beques i dos milions d’euros desapareguts

La precarietat laboral dels joves investigadors l’acaba pagant tota la societat. Aquesta factura no va baixar de dos milions d’euros entre 2006 i 2009, segons la Federació de Joves Investigadors (FJI)-Precaris. La Seguretat Social ha deixat de cobrar aquesta xifra en tot aquest període perquè més de 200 beques doctorals no van arribar mai a convertir-se en contracte, encara que fos obligatori.

Michele Catanzaro | 12 de febrer de 2010

Fotografia: Condebiblos

Quan l’any 2006 el govern espanyol va aprovar l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF), els doctorands van respirar tranquils. La llei els reconeixia el dret a ser contractats com qualsevol altre treballador i no com a becaris. Almenys a partir del tercer any de doctorat, quan no queda cap dubte que un doctorant ja no és un estudiant, sinó que està desenvolupant tasques d’investigador.

Quatre anys més tard, el sistema d’R+D de l’estat encara es resisteix a l’hora d’assumir aquest dret. Institucions públiques i privades segueixen oferint places de doctorat pagades amb beques fins al compliment de la tesi. El cost d’aquesta inèrcia no la paguen només els joves investigadors, obligats a treballar amb sous modestos i sense contracte. El preu el paga tota la societat.

La FJI, una associació que promou els drets laborals dels investigadors espanyols durant les primeres fases de la seva carrera, ha presentat diverses denúncies a la Inspecció de Treball durant els darrers quatre anys. Aquestes han desembocat en actes de liquidació de quotes a la Seguretat Social per valor de més de dos milions d’euros, segons informa la Federació. En altres paraules, aquesta és la xifra que les institucions i els joves investigadors haurien d’haver ingressat a l’estat si s’hagués complert la llei, és a dir, si els dits investigadors haguessin estat pagats amb contractes en lloc de beques.

El doctorat, una feina

Moltes institucions segueixen oferint places de doctorat pagades amb beques fins a la fi de la tesi“Els doctorands apareixen com a signants en el 90% de les publicacions científiques espanyoles”, diu Alfredo Caro, vicepresident de la FJI i doctorand de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). “Davant de dades com aquesta, és difícil dubtar que allò que estan fent no sigui feina, producció de nous coneixements i avenços”, afegeix. Així ho va reconèixer la Comissió Europea en un document de recomanacions l’any 2005.

“Espanya va fer un primer pas amb l’EPIF, però el sistema ha mostrat una inèrcia a l’hora de complir la llei”, afirma Caro. Segons explica el jove investigador, la FJI va haver de contactar per carta diverses entitats per informar-les sobre la convocatòria de beques que no s’ajustaven a l’EPIF. “Algunes, com la Fundació La Caixa o la Ramón Aceres, van adaptar-se ràpidament al nou marc”, explica. “D’altres van reaccionar només davant de l’inspecció de treball”, afegeix. És el cas de la Fundación Caja Murcia y la Universitat de València, que van ser obligades d’aquesta manera a modificar convocatòries i contractar becaris.

Tanmateix, no tots els problemes es poden resoldre per la via legal. “Moltes convocatòries parlen d’un ajut genèric a la investigació, encara que a la pràctica es fan servir per pagar doctorands”, comenta Caro. “En aquests casos, una gran part depèn de la interpretació de l’inspector de treball”, afegeix.

No obstant això, la FJI no afluixa. A més de reclamar una formulació més clara d’aquest problema a la futura Llei de la Ciència, Caro anuncia que l’Associació seguirà amb les denúncies.
LA SITUACIÓ A CATALUNYAEntre les entitats que han atorgat beques en lloc de contractes entre 2006 i 2009, Caro esmenta l’antic Ministeri d’Educació i Ciència, les conselleries d’educació de Castella i Lleó, Andalusia i Canàries, algunes institucions que depenen del Ministeri d’Economia i Hisenda i un llarg etcètera de fundacions privades. “Actualment, a Catalunya hi ha fundacions que estan subvencionant projectes de recerca que paguen els seus doctorands amb beques, entre les quals la Fundació Marató de TV3 o la Fundació Catalana de Transplantaments (FCT)”, afirma.

“Nosaltres no tenim personal investigador propi, no ens ocupem de la contractació de doctorands”, contesta Carme Basté, directora de la Fundació de la Marató de TV3. “Ens limitem a donar ajuts a grups d’investigadors, que els gestionen segons els criteris de les seves institucions”. Tanmateix, Basté afirma que aquest tema els preocupa. “A les nostres bases hi ha hagut sempre la recomanació de proporcionar condicions laborals correctes i, a més, en l’última convocatòria hem afegit una clàusula de responsabilitat”, explica. A la pregunta sobre si el respecte a l’EPIF serà una condició necessària per superar la revisió anual dels projectes finançats, Basté contesta que “la convocatòria està per complir-la”.

Daniel Serón, president de la FCT, reconeix que les condicions dels becaris són un problema. “Nosaltres atorguem beques d'un any de durada, que no estan pensades per fer el doctorat”, puntualitza. Serón afegeix que l’entitat intenta repartir de la millor manera els recursos dels quals disposa. “Tanmateix, aquesta manera d’operar es pot replantejar: la nostra intenció és seguir la tendència de reconeixement de drets que s’està marcant”, afegeix.

Tòpics de l'article