Reportatges

Gestió energètica

"Encara no s'ha estudiat amb rigor la importància del petroli a la crisi actual"

Mariano Marzo, expert en energia

Hi ha qui mira al cel per albirar què ens espera en el futur; d’altres consulten una bola de vidre. Mariano Marzo mira a les entranyes de la Terra. Recentment el geòleg va participar en un seminari organitzat per la Fundació Gas Natural sobre la situació de l'eficiència energètica a Catalunya. Ho va fer no tant en qualitat de catedràtic d'estratigrafia i professor de recursos energètics de la Universitat de Barcelona, sinó com a integrant del Grup d'Experts en Energia que la Generalitat va fundar el juliol de l’any 2007. La seva ponència duia per títol "Eficiència energètica, competitivitat econòmica i medi ambient".

Jordi Montaner | 24 febrer 2010

Mariano Marzo

Un grup d'experts és més que un club.
En aquest cas es tracta d'un òrgan consultiu informal assignat al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat, format per professionals i acadèmics relacionats amb diferents aspectes del sector de l'energia, des del canvi climàtic a l'aprofitament dels combustibles fòssils. Formem part d'aquest grup El conseller Manel Castells, Paulina Beato, Ramon Folch, Jorge Wagensberg, José Antonio Garrido, Josep Enric Llebot, Domingo Jiménez Beltrán i un servidor. El Grup té per objectiu l'avaluació de les possibilitats d'actuació del Govern català en matèria d'energia, així com diagnosticar els problemes existents i proposar línies d'actuació pensant en el futur.

Un futur eficient?
Un futur amb una economia de baixa intensitat energètica, amb una reducció dràstica de les emissions de carboni, sense per això comprometre la seguretat del subministrament energètic ni la competitivitat.

Acusa recepció d'aquesta proposta la Generalitat?
Sí, però això no es pot aconseguir només des de la gestió administrativa. La revolució de l'eficiència reclama una actuació sobre tot el teixit social, tot educant la població en l'estalvi energètic, donant mostres del que podem aconseguir de més amb menys. De fet, l'eficiència és aconseguir fer el mateix que fem, però amb menys recursos, com els nostres avis.

Eren més eficients?
Coneixien molt millor que nosaltres el valor de les coses. Estalviaven recursos, tot durava molt més... Podem titllar-los de garrepes, però ells també poden acusar-nos de "nous rics", sumits en una generació que ha fet una llei del malbaratament i l'ostentació. La vida és limitada i els recursos minven, hem d'aprendre a compaginar el desenvolupament econòmic amb l'eficiència energètica i la protecció del medi ambient. Cap d'aquests tres eixos pot prosperar per separat.

"La societat encara no és conscient de la transcendència de les energies renovables"I l'Administració?
Els polítics han de passar de la gestió de l'oferta a la gestió de la demanda, tot potenciant l'estalvi i l'eficiència energètica; consolidar el sector de l'energia com una oportunitat de creixement econòmic i de creació de llocs de treball qualificats; impulsar la recerca i el desenvolupament, les noves tecnologies; incorporar la qüestió de l'energia en la formació i el reciclatge professional; introduir un nou concepte de la mobilitat basat en un nou model territorial; avançar cap a un sistema elèctric que corregeixi deficiències i permeti afrontar reptes com l'electrificació del transport i la construcció de noves plantes de dessalinització; i reduir el consum energètic en la construcció d'habitatges.

Les crisis de finals del segle XX tenien al petroli per detonant, però les actuals apunten amb dit acusador a les hipoteques subprime...
No vull presumir de malastruc, però la crisi actual va tenir per antecedent una fet que va ocórrer un any abans de l'escàndol de les subprime. El 2007, el preu del barril de petroli va pujar a 150 dòlars, un rècord històric que no presagiava res bo per a l'economia.
No deixem de transportar, ben al contrari, tot i tenir en compte que la meitat del petroli que entra al mercat va destinat al transport. L'oscil·lació de preus va fer perdre poder adquisitiu als consumidors que, entre d’altres coses, van tenir problemes per pagar les seves hipoteques. Al meu parer, encara no s'ha estudiat amb rigor la importància del petroli en la crisi actual, i convindria fer-ho. Si no reflexionem sobre determinats errors relacionats amb el subministrament energètic, hi haurà noves crisis.

O no, ja que potser acabem amb el petroli que encara queda.
L'extinció del petroli no es troba tan propera com la gent pensa, ja que de cada jaciment extraiem només un 35% del petroli que hi ha. La crisi pot venir pel ritme d'extracció, traient menys petroli del que es necessita, o perquè el deteriorament del medi ambient acabi fent inviable aquesta font d'energia.
El món actual requereix una producció de 150.000 litres per segon. No està clar que puguem superar folgadament aquest repte i, en conseqüència, investiguem altres fonts com el gas natural o els biocarburants.

Si deixem d'anar en cotxe i recorrem als transports públics, estalviem.
Sens dubte, aquesta és la direcció. Però en països com la Xina o l'Índia la gent comença a cansar-se d'anar en bicicleta, i es creu que el parc automobilístic en aquests països pot augmentar un 100% en els propers 20 anys. No s'han previst infraestructures ni polítiques de subministrament energètic per fer front a una demanda tan irracional.

Pitjor per a ells.
Però hi haurà una gran escassetat de recursos energètics, i això ens afectarà a tots. Ara tenim la sensació que els recursos s'esgoten, però en poc temps aquesta sensació pot ser una realitat per a tothom.

Haurà arribat l'hora de les energies renovables.
L'hora ja ha arribat, però la societat encara no és conscient de la transcendència de tot el muntatge. Ens posem a discutir sobre la idoneïtat de les centrals nuclears, els molins de vent, les antenes d'alta tensió, els magatzems subterranis de gas o la incineració de residus com si es tractés del color amb què volem decorar el veïnat, i hem de conscienciar-nos que hi ha molt en joc.

"Hem d'educar les futures generacions en la importància de l'eficiència"Què fem?
Siguem eficients i eduquem les futures generacions en la importància de l'eficiència. Cada cop en serem més i hi haurà menys; hem d'aprendre a evitar tot dispendi i a reconèixer l'estalvi com una virtut. D'altra banda, el petroli, avui dia imprescindible, tampoc és la font d'energia més contaminant. Més de 3.000 productes d'ús quotidià s'elaboren a partir del mateix, des del combustible als articles cosmètics, adobs, roba o medicaments.
No obstant això, en termes d’energia, la fusta i el carbó segueixen sent la principal font de combustible a tot el món. El 2000, per exemple, els combustibles fòssils representaven el 79,5% del total de l'energia primària consumida al món.

Què em diu de la corba de Hubbert (per raons geològiques, la producció d'un jaciment no pot augmentar indefinidament)?
La producció pot caure un 10% en els propers 10 anys. Les previsions apunten que el 2015 el transport encara dependrà en un 92% del petroli, i per a l’any 2030 la situació no haurà canviat gaire (89%).
L'OMBRA DE L'OR NEGRE ÉS ALLARGADADels 159 litres continguts en un barril, entre un 76,5% i un 82% s'utilitza com a combustible en transport, un 1% per a lubricants, un 10-12% com a font de calor, un 2-3% com asfalts i el 5-7,5% restant a la indústria petroquímica per a la manufactura de fibres, plàstics, detergents, medicaments i un llarg etcètera de més de 3.000 productes d'ús quotidià. Hi destaquen els adobs i fertilitzants, bàsics per a la producció d'aliments a gran escala.

L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) preveu que durant el període 2005-2030, la demanda mundial de petroli creixerà anualment un 1,3%. Aquesta estima també que, per cobrir la demanda prevista, els membres de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) han d'augmentar els seus percentatges d'extracció. Les previsions són que l’explotació als països no membres de l'OPEP arribi al seu zenit en breu i que, a partir d'aquest moment, iniciï un lent declivi. A mig termini, fora de l'Organització, els únics països productors que poden experimentar un auge significatiu d’extracció de cru són Rússia, Kazakhstan, Azerbaidjan, el Brasil i Angola.

Pensar que la política internacional viu d'esquena a aquesta realitat és ingenu. Des de l’any 1970, el món ha experimentat 17 interrupcions de subministrament d'una magnitud igual o superior als 0,5 milions de barrils diaris. Arran d'aquests fets, l'AIE obliga els seus estats membre, entre ells Espanya, a mantenir en tot moment unes reserves estratègiques equivalents a un mínim de tres mesos de consum.

Tòpics de l'article