Reportatges

Genètica

Ratolins modificats genèticament per vèncer el càncer

Lliçó magistral a l'auditori de l'Hospital de Bellvitge (Barcelona) la setmana passada. Ple absolut amb estudiants de bioquímica, els seus professors i algun curiós per escoltar què du entre mans l'encara director del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), Mariano Barbacid. Ratolins modificats genèticament per emular els tumors malignes que cada vegada maten més humans és el seu repte actual. El seu nou abordatge contra els càncers.

Ànnia Monreal | 2 de marzo de 2010

Fotografia: Rama

"Hi ha més tipus de tumors que malalties infeccioses", va indicar als periodistes un dels científics espanyols amb més renom internacional. I malgrat tots els avenços i a la quantitat de centres i laboratoris arreu del món dedicats a escodrinyar la multiplicació anormal de cèl·lules, "encara som profundament ignorants", va reconèixer Barbacid.

"Les taxes d'aprovació de nous fàrmacs contra el càncer segueixen sent les més baixes de la indústria farmacèutica. Un quart de segle després del descobriment de l'oncogen RAS, encara no som capaços de tractar els pacients amb tumors en què apareix aquest gen". Si la realitat s’entossudeix a no oferir els resultats esperats, caldrà buscar camins alternatius. En el cas del grup que Barbacid dirigeix al CNIO, l'aposta ha estat per ratolins modificats genèticament com a models predictius per a l'home.

"Encara no tenim un camí que predigui l'índex terapèutic probable per a la inhibició de qualsevol objectiu específic. Per superar-lo cal aprofitar nous models de ratolins modificats genèticament que recapitulin fidelment la història natural de certs tipus de tumors humans", va dir l'expert.

"Volem ratolins modificats genèticament que recapitulin fidelment la història natural de certs tumors humans" La revolució que ha suposat el desenvolupament de la genètica i la genòmica a tots nivells permet, des de fa gairebé una dècada, obtenir ratolins a mida. Fins ara els assajos es realitzaven mitjançant el trasplantament de tumors humans en rosegadors. Però els resultats no han estat satisfactoris. Així que Barbacid ha abraçat la genètica perquè "és més precisa". "En lloc de tractar els ratolins amb medicaments i dianes terapèutiques que inhibeixen determinats enzims, utilitzem la genètica. Introduïm al ratolí mutacions genètiques idèntiques a les humanes i directament n’eliminem els gens que codifiquen l'inhibidor", va explicar.

Jugar amb la genètica no proporciona resultats imminents. Tot i que el camí és el correcte, "és una qüestió de temps, no d'eficàcia", va assenyalar el director del CNIO. "S'estan elaborant ratolins model per a cada tipus de tumor, però no tots són igual de fàcils d'aconseguir". En el seu cas, treballen amb la mutació de l'oncogen RAS, present al 95% dels tumors malignes de pulmó, pàncrees i còlon.

Cadascun dels seus petits mamífers necessita gairebé dos anys de treball per ser operatiu. "Els creuem per obtenir noves mutacions, perquè com més gran sigui la complexitat major serà la similitud amb l'home. Ja hem inhibit l'oncogen en ratolins i n’hem obtingut bons resultats, però encara no sabem què passarà amb humans", va advertir. Si aquests ratolins model són realment un banc de proves fiable, "d'aquí a deu o quinze anys potser serviran a l'home".

Els tractaments que poden derivar de l'estudi amb aquests rosegadors seran en forma de medicament. "En cap cas hi haurà manipulació genètica" sobre els humans, va assegurar.

CANVI DE MODEL El mes de setembre passat Barbacid anunciar que abandonava el timó del CNIO. Tot i que encara no s'ha anunciat qui en serà el seu nou capità, l'actual responsable defensa la renovació dels càrrecs directius als centres de recerca. Ell vol oblidar-se de la paperassa i de la macrogestió per centrar-se en el seu grup. A més de construir i posar en marxa el CNIO, situar-lo com un dels millors equipaments del món i recentment inaugurar un programa per descobrir fàrmacs, "d’aquí a tres mesos entrarà en funcionament el programa clínic del CNIO en un nou hospital de la Comunitat de Madrid".

I durant la seva estada a Barcelona, Mariano Barbacid va aprofitar per aconsellar el president Zapatero i la seva ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia: "Tinc els meus dubtes sobre si Espanya serà capaç de canviar de model. Només serà possible si la forma de treballar del CNIO i del Centre de Regulació Genòmica (CRG) s'estén a una dotzena de centres espanyols. No es tracta d'una qüestió de diners, sinó de gestió", va puntualitzar.

Tòpics de l'article