Reportatges

Epidemiologia

Estudis epidemiològics, torna el debat de les falses alarmes

Els estudis epidemiològics han permès fer grans troballes científiques, com ara establir la relació entre tabaquisme passiu i càncer, però tenen les seves limitacions. Sovint s'interpreta que part dels seus resultats són certs quan no ho són (falsos positius) o que no són certs quan ho són (falsos negatius). Aquestes alarmes poden tenir un impacte en la presa de decisions en salut pública. Fins a quin punt els estudis s'equivoquen?

Patricia Morén | 9 de març de 2010

Fotografia: Artur Marangoni

Les troballes que un estudi posterior no pot constatar o que després es verifica que no són certes formen part del dia a dia de la recerca bàsica, aplicada i epidemiològica, però és en el cas d’aquesta última en què el debat sobre aquestes falses alarmes s’ha revifat. Per dues raons: els estudis en genètica per una banda i la iniciativa d’enregistrar els estudis observacionals com es fa amb els assaigs clínics, llançada per les companyies de l’European Centre for Ecotoxicology and Toxicology of Chemicals (ECETOC), per l’altra, apunta Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública de l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Amb motiu d’aquest debat que torna a l’actualitat, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) ha acollit el seminari Falsos positius i falsos negatius a la recerca epidemiològica, conduit per l’epidemiòleg Manolis Kogevinas, del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), situat al PRBB. El punt de partida ha estat un article d’en Paolo Boffeta i altres autors al Journal of The National Cancer Institute, en què es demanava modèstia a l’epidemiologia, se l’acusava de generar bastants falsos positius i de sobreinterpretar i emfatitzar les seves troballes. L’article, “molt demagògic”, segons Kogevinas i Porta, ha estat rebatut per aquests investigadors i altres col·laboradors a Environmental Health Perspectives.

Segons Kogevinas, a l’hora d’interpretar els resultats, s’opta per considerar més o menys falsos positius o negatius, tot depenent del tipus d’estudis epidemiològics que es facin i de les seves conseqüències. Així, la International Agency for Research on Cancer (IARC) opta per minimitzar els falsos positius quan es fan classificacions dels carcinògens humans del grup 1, que són els definitius (mentre que els classificats a d’altres grups no ho són).

Minimitzar els falsos positius

Als estudis d’associació de genoma complet (Genome Wide Association Studies o GWAS) s’opta per pocs falsos positius, donat que poden donar-ne lloc a molts. Per evitar-ho, Kogevinas explica que en aquests tipus d’estudis s’ha de minimitzar el valor de la p (la probabilitat que hi hagi un error). En aquest sentit, l’habitual p=-0,05 (assumir 5 errors per a cada 100 dades) esdevé una p=10^-7 (assumir un error per a cada milió).

Ara bé, minimitzar els falsos positius dels estudis genètics també implica acceptar que pot haver-hi més falsos negatius en un estudi determinat, ja que “els falsos positius i els falsos negatius són les dues cares d’una mateixa moneda”, ha declarat Kogevinas. Quins són més freqüents a la recerca epidemiològica? La comunitat científica ho desconeix, però sí que sap és que no sempre es parla d’aquests resultats sobre la base de fonaments científics. Hi ha molts interessos al voltant.

Enregistraments

"El pecat és creure que una hipòtesi casual és veritat perquè el teu estudi va finalitzar amb un resultat positiu" Recentment, l’associació ECETOC, que aplega a algunes de les multinacionals petroleres i químiques més importants del món, ha llançat la seva proposta d’enregistrar els estudis epidemiològics observacionals com si fossin assaigs clínics. En el cas d’aquests últims, es registren tota la metodologia i el pla d’anàlisi que es faran servir, i no es pot canviar la hipòtesi de treball.

Segons Porta, aplicar aquest mateix criteri als estudis observacionals limitaria la recerca, que es basa en el seguiment de cohorts durant molts anys. Durant períodes de temps tan llargs poden aparèixer noves troballes que obliguin els investigadors a replantejar les hipòtesis. Per tant, la iniciativa d’ECETOC suposaria una limitació per posar-les a prova.

Encerts i desencerts

La recerca epidemiològica es troba plena d’exemples d’encerts i desencerts que s’han pogut constatar amb nous estudis. Els treballs que van relacionar els DDT, compostos organoclorats presents als pesticides, amb el càncer són un exemple d’equivocació per falsos positius. I hi ha més exemples: “No ens vam equivocar amb l’amiant, ni amb el tabac, ni amb les dioxines. En canvi, la hipòtesi que els DDT es relacionen amb el càncer de mama i el cafè amb el càncer de pàncrees no s’han demostrat”, exposa l’epidemiòleg.

Quina transcendència té això a l’hora de prendre decisions en salut pública? L’investigador Sander Greenland deia a l’article Epidemiology Faces its limits, publicat a Science, que “el pecat és creure que una hipòtesi casual és veritat perquè el teu estudi va finalitzar amb un resultat positiu”. Segons aquest criteri, els epidemiòlegs han d’aprendre l’evidència científica sobre un tema a partir del màxim nombre d’estudis, més que d’un sol. Tampoc els polítics i gestors poden basar les decisions per protegir la població en un únic treball científic, sinó en una combinació d’estudis. Això explica que encara no s’hagin pres decisions sobre les antenes de telefonia mòbil i la seva ‘presumpta’ relació amb el desenvolupament de càncer infantil, donat que, per ara, no s’ha trobat una relació directa de causa-efecte.

Sovint passen molts anys a trobar-se aquestes connexions, perquè els estudis epidemiològics s’han de recolzar en treballs amb animals. El primers estudis epidemiològics que apuntaven l’existència d’una relació entre tabaquisme i càncer de pulmó daten de l’any 1955. Van caldre prop de 30 anys per comprovar-la per la manca d’aparells perquè els animals inhalessin fum. I, quan es van aconseguir, es van confirmar les troballes dels estudis epidemiològics extretes molt de temps enrere. “No esperàvem una associació tan forta”, recorda Kogevinas.

"EL DUBTE ÉS EL SEU PRODUCTE" La indústria química i farmacèutica, tot i que realitza una tasca encomiable per a la salut, reconeguda pels investigadors, de tant en tant se n’aprofita i posa en joc la següent estratègia: "El dubte és el nostre producte". Aquesta frase, dita per un executiu d’una indústria tabaquera, és el títol del llibre de David Michaels (Doubt is the product), un destacat acadèmic i escollit per Barack Obama màxim dirigent de l’agència Ocuppational Safety and Health Administration (OSHA).

Al seu llibre Michaels hi denuncia la tendència de les companyies a conrear el dubte per col·locar els seus productes al mercat i competir amb les idees ben establertes que l’opinió pública té sobre els mateixos. D’aquesta manera, mentre la comunitat científica comprova si el que es diu d’un producte (com el tabac) és cert o no, es genera un clima de controvèrsia que permet a la indústria guanyar temps i seguir venent-lo, expliquen Kogevinas i Porta.

Aquest últim investigador afegeix que la indústria només tendeix a parlar dels falsos positius dels estudis epidemiològics, tot acusant-los d’equivocar-se sobre els seus productes. En canvi, afegeix, no parla de falsos negatius. Segons Porta, "si a un estudi se li passa per alt el risc d’un producte químic per a una malaltia, a la indústria ja li va bé que aquest passi desapercebut".

Tòpics de l'article