Reportatges

Política Ambiental

"Els governs han de forçar que l'eficiència energètica no sigui un extra"

Alejandro Zaera, arquitecte

Madrid ha estat escollida per mostrar el seu treball en l'àmbit de l'habitatge social ala propera Exposició Universal de Xangai. Global Talent ha parlat amb el seu arquitecte, Alejandro Zaera.

Zigor Aldama | Xangai | 18 de març de 2010

Alejandro Zaera

Una casa de bambú. Així expressat pot semblar una construcció de l'edat mitjana, però no. És el pavelló amb el qual Madrid es donarà a conèixer al món a l'Exposició Universal de Xangai, que comença el proper 1 de maig. Situat a l'Àrea de Millors Pràctiques Urbanes (UBPA), una zona on es mostraran els millors exemples urbanístics del món, el projecte madrileny ha estat seleccionat per la seva excel·lència en el camp d'habitatge social. Per aquest motiu, el seu arquitecte, Alejandro Zaera, soci del prestigiós estudi Foreign Office Architects (que ja va dissenyar el pavelló d'Espanya a l'Expo d'Aichi), ha reproduït una de les seves construccions més reeixides en aquesta modalitat per albergar la llar de Madrid a Xangai. La Casa de Bambú original es troba a Carabanchel i combina el baix cost (necessari en l'habitatge social) amb l'eficiència energètica i l'experimentació amb materials que no danyen el medi ambient.

Això és sostenibilitat? Sembla un terme tan gastat que ha perdut el seu significat.
Sens dubte s'abusa del terme, però és un objectiu importantíssim en totes les activitats del sector de la construcció. L'arquitectura és l'activitat que més evolucionarà els propers anys en aquest sentit, perquè el model actual no és sostenible. Els països emergents estan provocant una gran pressió sobre els recursos i és necessari un canvi dramàtic al nostre sistema.

És la Casa de Bambú un exemple del que veurem en el futur?
Aquest projecte en concret és una iniciativa interessant, però millorable. Cal comprendre que, en un inici, l'eficiència és costosa. Els habitatges socials han de ser econòmics i això, d'alguna manera, en limita les possibilitats. Uns nivells sòlids d'eficiència requereixen un sobrecost que oscil·la entre el 30% i el 40%.

Uns nivells sòlids d'eficiència requereixen un sobrecost que oscil·la entre el 30% i el 40%En què s'inverteix aquest augment del pressupost?
Cal utilitzar materials de millor qualitat, que resulten en la major durabilitat de l'edifici. Perquè no podem oblidar que la sostenibilitat també es reftecteix en la durada de la vida útil dels edificis. Abans es pensava que havien de servir per a uns 30 anys, però el més adequat seria que fossin habitables durant 60 o fins i tot un segle. A més, és necessari invertir grans sumes en sistemes d'energia passiva, com xemeneies de ventilació, dobles finestres, cobertes verdes i aïllament extra. Són actuacions que permeten mantenir un clima adequat sense l'ús d'electricitat. En definitiva, cal construir edificis millors per reduir el 48% de les emissions de CO₂ que s'originen a les ciutats. Però pocs estan disposats a pagar el sobrecost.

Quina solució veu a aquest fet?
És necessària la intervenció dels governs, per tal que obliguin als constructors a que l'eficiència energètica no sigui un "extra", sinó que estigui recollida en els estàndards. Perquè, o ens ho prenem seriosament, o acabarem amb el planeta.

Però també cal involucrar la població en general.
Per descomptat. Un bon exemple d'això és el Japó, on la gent, independentment del seu lloc de treball, fa ús del transport públic. D'altra banda, a l'estiu es demana que els homes prescindeixin de la jaqueta i la corbata, de manera que no cal refredar tant l'espai de treball. Cal educar la població en el valor de l'estalvi energètic. No passa res si fa una mica de calor a l'estiu i de fred a l'hivern. No cal tenir una temperatura homogènia tot l'any, però sembla que això topa amb la nostra idea del benestar.

Creu que és possible una ciutat amb emissions zero?
No ho sé. És un concepte molt interessant que ens pot portar a trobar nous sistemes d'estalvi energètic. No obstant això, dubto que es pugui traslladar a la realitat, sobretot a aquells llocs on el clima és dur. No m'imagino una ciutat que no emeti CO₂ a l'Orient Mitjà o a Escandinàvia, perquè cal molta energia per poder assolir-hi nivells de confort mínims. Seria necessari dibuixar un mapa d'habitabilitat humana, i segur que això resultaria en la necessitat d'evacuar grans centres urbans. Com a utopia, potser serveixi. Però poc més. La pregunta és si es pot produir aquesta energia necessària amb les renovables.

En qualsevol cas, la ciutat amb emissions zero hauria de ser completament nova. Quines possibilitats creu que hi ha de millorar l'eficiència de ciutats històriques, l'urbanisme de les quals és difícilment alterable?
És fàcil canviar ciutats denses com Madrid o Barcelona. I és gairebé impossible fer-ho a l'sprawl nord-americà, un sistema completament inviable que només reflecteix el que no s'hauria de fer. Cal fer marxa enrere i utilitzar la intel·ligència de l'arquitectura tradicional adaptada per donar resposta a les nostres necessitats actuals.

Tòpics de l'article