Reportatges

Política Científica

Ciència espanyola a Barcelona per terra, mar i aire

Aprofitant la celebració de la VI Conferència Europea d'Infraestructures de Recerca (ECRI), que fins ahir es va celebrar a Barcelona, el Ministeri de Ciència i Innovació ha decidit fer difusió d'algunes instal·lacions científiques que operen a la capital catalana: 'Mare Nostrum', MELiSSA i Sarmiento de Gamboa.

Ànnia Monreal | 26 de març de 2010

A terra, la supercomputació

Amb Barcelona confirmada com a node europeu de la supercomputació i seu de la màquina més potent del món per al 2012 (segurament batejada com a ‘Maricel’), el Barcelona Supercomputer Center (BSC) es fa un lloc entre les grans infraestructures científico-tècniques europees. Fundat el 2005, la seva activitat es desenvolupa al voltant de Mare Nostrum, un superordinador instal·lat a la capella de la Torre Girona, mansió privada de principis del segle XX.

Mare Nostrum es va inaugurar el novembre de l’any 2004. Llavors es va convertir en la quarta màquina de les seves característiques més potent del món i la primera d'Europa. El 2006 va renovar la seva potència, però un any és molt de temps en ciència i ràpidament va baixar posicions fins a ocupar avui la número 77, segons les últimes dades de la llista TOP500. "Segurament mai més tornarem a ser els primers d'Europa", reconeixen fonts del centre, "però volem estar entre els primers". La seva capacitat de càlcul és de 94,21 Teraflops (94,21 bilions d'operacions per segon) gràcies al treball de 10.240 processadors.

Fins avui el superordinador barceloní ha col·laborat en més de 600 projectes de recerca en les seves quatre àrees de treball: ciències de la computació, ciències de la vida, ciències de la Terra i aplicacions computacionals en ciència i enginyeria. “Mare Nostrum pot simular el canvi climàtic, fer prediccions sobre contaminació atmosfèrica, simular interaccions entre medicaments i proteïnes, comparar genomes o modelitzar vehicles", detalla Francesc Subirada, director associat del BSC. El seu ús està obert a la comunitat científica tant d'institucions públiques com d'empreses privades. Un comitè d'accés format per 40 experts nomenats pel Ministeri de Ciència i Innovació tria i prioritza els projectes que considera més apropiats.

Entre els mals de cap que ocupen el personal del BSC, el projecte Mare Incognito s'alça com un dels principals. El seu objectiu és convertir Barcelona en seu del superordinador més potent del món el 2012, segons els acords establerts entre Espanya, Alemanya, França i Itàlia al consorci PRACE. La posada en marxa d'aquesta xarxa és la reacció europea a la pèrdua de pes del continent pel que fa a la supercomputació.

"Europa ha reaccionat tard perquè tota la tecnologia de supercomputació és americana. Tenim un problema molt seriós", reconeix Subirada. El Japó i els Estats Units encapçalen la llista mundial i "la Xina s'està posant les piles amb moltes ganes. Cada dia és diferent i nosaltres seguim igual", comenta el director associat del BSC. I sembla que el punt feble del vell continent no és només tecnològic: "Europa encara no ha entès que si no està unida no pot fer res. El nacionalisme encara és molt fort".

A la mar, Sarmiento de Gamboa

Fotografia: Fabián Montojo

70 metres i mig d'eslora, sis cobertes, una velocitat màxima de 14 nusos, 16 persones de tripulació i 26 científics són part de la carta de presentació del vaixell de recerca oceanogràfica Sarmiento de Gamboa. El vaixell, botat el 30 de novembre del 2006, es va incorporar com a Gran Instal·lació Científica a disposició del CSIC per enfortir la investigació oceanogràfica espanyola.

Els principals objectius de la nau són el canvi climàtic, els fons oceànics, la biodiversitat marina, estudis pesquers i l'anàlisi de la circulació oceànica en aigües de l'Atlàntic. El vaixell va ser el primer del país a incorporar un vehicle remot per a grans profunditats i un vehicle submarí autònom. En la seva estrena marítima va ser l'únic del món a combinar una doble quilla retràctil amb una góndola acústica, on s'allotja un sofisticat equip de sensors acústics i oceanogràfics d'alta resolució. Amb aquest equip es pot cartografiar el fons i el subfons marí, a més d'estimar la biomassa i determinar els corrents marins, el posicionament dels vehicles submarins i la situació dels bancs de peixos.

El Sarmiento de Gamboa és un vaixell multipropòsit (pot dur a terme campanyes diferents), i actualment treballa en un projecte sísmic a la mar Tirrena per obtenir el perfil del subfons.

A l'aire, MELiSSA

Ja no es tracta només d'arribar a la Lluna, a Mart o de realitzar estudis de l'espai. En la ciència del segle XXI, el com es duen a terme les recerques pren protagonisme i la responsabilitat recau sobre tota la comunitat científica. Els projectes han de ser sostenibles.

Sota aquest mandat, el juny del 2009 l'Agència Espacial Europea va posar en marxa el projecte MELiSSA (Micro-Ecological Life Support System Alternative) la intenció és clara: promoure que els viatges espacials tripulats de llarga durada siguin equilibrats i reciclin els residus que generen. Això, a més, alleugereix el pes de les operacions.

Un consorci format per més de 30 països serveix de suport al projecte, entre els quals es troba Espanya. La seva base d'operacions és a l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, on una desena de persones treballen a la planta pilot. Es tracta de l'única instal·lació europea dissenyada per demostrar la viabilitat dels sistemes tancats de suport a la vida, que imita un sistema ecològic real.

Mitjançant l’anàlisi de la combinació de les diferents accions biològiques naturals que tenen lloc en un sistema ecològic terrestre (un llac), MELiSSA pretén traslladar el funcionament del cicle ecològic a un entorn tancat. La idea és recrear-lo de manera artificial en un viatge espacial per poder recuperar l'aigua, els aliments i l'oxigen a partir de residus orgànics, CO₂ i minerals.

Fins a l’any 2015, MELiSSA és un projecte experimental. Fins llavors la tripulació sobre la qual es proven els avenços són 40 rates. I el seu objectiu no és construir una infraestructura que es pugui aplicar a una nau espacial, sinó aconseguir el coneixement necessari perquè les empreses aeroespacials prenguin cartes en l'assumpte.

Tòpics de l'article