Reportatges

Salut

In pectore

Segons les estadístiques, cada cop moren menys dones per càncer de mama. No obstant això, aquesta continua sent la malaltia tumoral més estesa entre les dones, i justifica que més de 5.000 especialistes i 300 informadors de tot el món s'hagin donat cita a Barcelona en ocasió de la VII Conferència Europea sobre el Càncer de Mama (EBCC-7)

Jordi Montaner | 31 de març de 2010

Fotografia: Aaron Ortiz

El càncer de mama ha d'espantar menys (la mortalitat es va reduint en una mitjana de l’1,8% anual), però segueix sent una malaltia devastadora (entre 2002 i 2006, a Espanya van morir 29.100 dones per aquesta causa). Del 24 al 27 de març a Barcelona, els metges van assumir amb moderat optimisme que el càncer de mama avança cap a la condició d'una malaltia crònica amb taxes de mortalitat insignificants. No obstant això, queda camí per recórrer i, a més, les seqüeles que aquesta malaltia presenta en fases avançades de tractament (excés de pes, problemes cardíacs, osteoporosi, trastorns de conducta) poden comprometre la qualitat de vida de les supervivents.

L'aspecte en què els avenços són més espectaculars és potser el plàstic, o cosmètic. Les enquestes revelen que les pacients valoren molt positivament que els resultats amb tractament conservador (sense extirpació de la mama) s'equiparin avui als de la mastectomia. També aprecien que, en aquells casos en què s'ha d'intervenir quirúrgicament el pit, aquest pugui ser reconstruït amb el greix de la pròpia pacient, amb un resultat estètic impecable i sense risc de recidiva (no hi ha teixit que permeti una nova proliferació tumoral) .

Tractament individualitzat

No hi ha dues dones iguals, però la medicina basada en l'evidència requereix que un tractament s'hagi mostrat eficaç en moltes dones per regular-lo en un protocol dirigit a la majoria. Però, malgrat tot, no totes les pacients milloren amb un mateix tractament. També passa que els avenços genètics permeten identificar subgrups de pacients en els quals una determinada teràpia serà més eficaç que una altra i, per aquesta via, s'avança cap a tractaments individualitzats.

En tractar la malaltia de manera diferent i millor (encara que amb els mateixos remeis), la supervivència s'incrementa. En les dones europees, l'estudi EUROCARE-4 fixa una supervivència mitjana a cinc anys del 79%. Per Josep Baselga, organitzador de l'EBCC-7, "la cronificació de la malaltia ja és a l'abast de moltes pacients i, en 20-30 anys, la mortalitat s'haurà reduït a una mínima expressió". Aquesta va ser la primera conferència en què els periodistes van poder assistir a una trobada informal de pacients amb especialistes, en què les dones afectades van indagar sobre novetats en quimioteràpia, teràpia hormonal i biològica, noves pautes de radioteràpia en el càncer de mama i la consagració d'un tractament individualitzat més eficaç.

Els metges i les pacients tenen visions molt diferents de quins són els beneficis en supervivència necessaris per intentar un nou tractamentEls metges i les pacients tenen, però, visions molt diferents de quins són els beneficis en supervivència necessaris per intentar un nou tractament. Tot donant la raó a les pacients, nous estudis demostren que l'elecció de tractaments menys dràstics en les afectades no té efectes negatius sobre la supervivència total a la malaltia. A Espanya s’hi diagnostiquen entre 16.000 i 21.000 casos nous de càncer de mama cada any, la qual cosa representa un entre un 10% i un 13% de tots els nous càncers diagnosticats.

La meitat d'aquests casos es diagnostica en fases inicials, amb tumors operables i ganglis negatius que, en un 60-70% dels casos, concorre amb receptors hormonals positius. Crida igualment l'atenció un augment del càncer de mama en dones embarassades, amb les lògiques dificultats de tractament que comporta aquesta circumstància. No obstant això, se sap que és possible administrar un tractament de quimioteràpia amb seguretat per al fetus. Com va fer públic un estudi presentat al congrés, pacients diagnosticades de càncer de mama amb més de cinc anys d'evolució poden plantejar-se una maternitat i tenir fills de forma segura.

Una proteïna clau

El descobriment que la proteïna PARP existeix en tots els tipus de tumors està ajudant els especialistes a orientar millor els resultats de la quimioteràpia i a predir una bona resposta. La poli (ADP ribosa) polimerasa (PARP) va protagonitzar en aquest congrés una conferència a càrrec de l'oncòleg alemany Gunter von Minckwitz, que va rebentar la creença que la PARP només s’associa amb un nombre reduït de tumors. També va proclamar, per primera vegada, que la proteïna en qüestió s'expressa en tots els subtipus de càncer de mama, i que els tumors en els quals s'identifica són molt sensibles a la quimioteràpia.

Von Minckwitz i el seu equip porten molt de temps investigant l'expressió de la PARP en diversos subtipus de càncer de mama en fase precoç que sobreexpressen receptors hormonals. Un bon dia es van posar a avaluar si aquesta circumstància permetia predir o no una resposta total a la quimioteràpia administrada abans de la cirurgia. "Sabíem que una nova classe de fàrmacs, els anomenats inhibidors de la PARP, eren eficaços contra els tipus de càncer més agressius, com els que impliquen mutacions BRCA, o en el càncer de mama triple negatiu [en què el tumor no expressa els receptors d'estrogen, progesterona o HER2]. El que no sabíem era si la presència de PARP prediria l'eficàcia d'aquests fàrmacs".

Per resoldre aquesta qüestió, Von Minckwitz va haver de verificar abans que res si la PARP té alguna funció en els càncers de mama, si està circumscrita a tipus de tumors concrets i quina és la seva correlació amb el pronòstic i els marcadors predictius existents. "Vam descobrir que PARP és una proteïna implicada en diversos processos cel·lulars". Una de les funcions més importants d'aquesta consisteix a ajudar en la reparació de trencaments de l'ADN monocatenari. "Si es duplica una cadena d'ADN monocatenari trencada, el resultat és un ADN bicatenari trencat; però, si s'inhibeix PARP, es provoca la mort cel·lular, la qual cosa significa que la quimioteràpia pot apuntar amb precisió les cèl·lules canceroses, pràcticament sense afectar les cèl·lules normals sanes". L'investigador alemany va arribar, per tant, a la conclusió que la utilització simultània d'un inhibidor de la proteïna PARP amb quimioteràpia pot millorar la supervivència global.

Radioteràpia selectiva

Les pacients amb càncer de mama precoç toleren bé l'administració de radioteràpia als ganglis limfàtics situats rere l'estèrnum i per sobre de la clavícula, després de la mastectomia o de la cirurgia conservadora de la mama, segons Philip Poortmans (Països Baixos). Basant-se en els resultats inicials d'un estudi multicèntric a 4.004 pacients realitzat per l'EORTC (que engloba 46 institucions de 13 països), Poortmans va concloure que, després de tres anys de seguiment, les pacients tractades amb radioteràpia addicional d'aquests ganglis no presentaven una major toxicitat cardíaca. A més, va dir, es farà un seguiment de molts més anys per comprovar si la radioteràpia selectiva d'aquests ganglis pot causar danys cardíacs o pulmonars a llarg termini, efectes secundaris associats a la radioteràpia del càncer de mama. Poortmans assegura que l'anàlisi final de les dades de supervivència global demostrarà el 2012 si la radioteràpia als ganglis limfàtics mamaris interns permet un millor control local i millora la supervivència global de les dones amb càncer de mama precoç.

UNA ADMINISTRACIÓ COMPROMESA Espanya és el segon país del món que més percentatge del seu PIB dedica a la recerca biomèdica contra el càncer, per darrere dels Estats Units. L'any passat, el Ministeri de Ciència i Innovació va dedicar 270 milions d'euros a accions estratègiques de salut i 180 milions d'euros al Pla E, també dissenyat amb aquesta finalitat.

Com que hi ha evidència clínica que indica que no totes les dones amb càncer de mama es beneficien de la mateixa manera del tractament amb quimioteràpia, les línies de recerca en càncer s'orienten ara cap a la recerca de dianes terapèutiques que permetin personalitzar el tractament, reduir els possibles efectes secundaris i millorar la qualitat de vida.

Tòpics de l'article