Reportatges

Transport

Zigor Aldama

Corresponsal

Àsia

Una columna vertebral de ferro per a l'Àsia

Comença el projecte d'infraestructures del continent. Una xarxa de ferrocarril que vagi de la Xina a Singapur per tot el sud-est asiàtic. Després arribarà la connexió entre el gegant asiàtic i Europa. En Alta Velocitat.

5 d'abril de 2010

Zigor Aldama | Xangai

L'atac econòmic de la Xina arriba sobre rails. Poques setmanes després de signar el major Tractat de Lliure Comerç per volum d'habitants amb els països de l'Associació d'Estats del Sud-est Asiàtic (ASEAN), un acord fruit de llargs anys de negociacions, el gegant asiàtic ja ha posat en marxa un projecte gegantí que s'acosta més a l'eteri territori dels somnis que al de la realitat: unir la Xina amb Singapur a través d'una línia fèrria que, en una de les ramificacions, també inclogui els antics territoris integrants d'Indoxina, de manera que un total de sis països quedin connectats per al transport de mercaderies i, en el futur, també de persones. El que no van fer els colonitzadors francesos ho aconseguirà el nou imperialisme econòmic xinès.

Segons sembla, al país de Mao hi aposten amb força pel tren. El traçat domèstic ja compta amb uns 86.000 quilòmetres de via, més de 30.000 trens solquen els 9,5 milions de quilòmetres quadrats del territori i exhibeixen ja alguns rècords Guiness capaços de provocar més d'un infart: hi ha el pas a major altitud del planeta, el Tanggula, a 5.072 metres sobre el nivell del mar; el tren bala més ràpid, que arriba als 350 quilòmetres per hora de mitjana i connecta dues ciutats de segon ordre; i l'únic maglev, tren de levitació magnètica, que, de moment, connecta l'aeroport de Pudong amb la ciutat de Xangai, però que aviat serà ampliat per arribar a la segona instal·lació aèria de la capital econòmica i, d'aquí, a la ciutat de Hangzhou. La idea de Pequín és que cap capital de província es trobi a més de sis hores de viatge des del centre polític del país.

Però la Xina ambiciona estendre els seus tentacles de ferro pel continent cap a sucosos mercats on poder introduir els seus productes. Actualment, el país només disposa de connexions ferroviàries a Mongòlia, Rússia, Kazakhstan, Corea del Nord i el Vietnam. I és aquest últim tram el que servirà per desenvolupar la nova columna vertebral d'Àsia, que reduirà de forma considerable el cost del transport de mercaderies.

El pla no és nou. Els primers esborranys van néixer el 1995, amb el boom econòmic de la Xina. Però l'ingent capital necessari per dur a terme unes obres que es valoren entre 500 i 700 milions d'euros, i involucren diferents governs de colors molt diferents, van provocar que la idea quedés al calaix. Si més no, en part. Perquè, des d'aleshores, la Xina ha estat consolidant la seva xarxa interna, i ara ja compta amb la tecnologia necessària per liderar la construcció fora de les seves fronteres.

Tot i que Pequín pretén fer-se amb contractes de l'Alta Velocitat fins als Estats Units, Cambodja és el primer pas. I el perquè salta a la vista. El país khmer compta amb una mica més de 650 quilòmetres de vies, però la jungla se n'ha empassat la majoria, i les vagonetes casolanes que utilitzen els vilatans, construïdes amb taules i propulsades per un motor forabord, són molt més ràpides que els trens regulars. Els combois, de l'era francesa, viatgen a una velocitat que permet als passatgers baixar a estirar les cames en marxa, fer una carrera i tornar a pujar-hi.

Recuperar el ferrocarril a Cambodja i portar-lo a la categoria d'utilitzable costarà uns 100 milions d'euros, dels quals una gran part es cobreix amb préstecs del Banc Asiàtic per al Desenvolupament, una de les principals entitats financeres del continent. Si el pla segueix el seu curs segons el pla, aquest mateix any el Vietnam ja estarà connectada a Phnom Penh, la capital cambodjana, per trens que circularan a una velocitat molt superior a l'actual.

La xarxa serà explotada per una aliança d’empreses entre l'australiana Toll Holdings i la local Royal Group, de manera que la qualitat del servei quedi assegurada amb experiència occidental. Per al 2013 s'hauria d'haver acabat l'enllaç amb Tailàndia, més o menys al mateix temps que es completa la connexió entre el Vietnam i la Xina. D'aquí a Singapur, per Tailàndia i Malàisia, l'assumpte és molt més senzill. Només seran necessaris uns quants ajustaments tècnics perquè els combois puguin circular sense problemes per tot el recorregut. Així, Pequín quedarà directament lligada a Singapur, a través de més de 5.000 quilòmetres de ferro.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

3 comentaris

Marta 06/04/2010
Muy interesantes los reportajes sobre Asia. Me alegro de que se empiece a prestar atención a lo que sucede en este continente. Enhorabuena.