Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Reportatges

reportatges

Salut

Disminuir Aumentar

Ciutats saludables

Urbanisme i salut. Aquest és el tema del Dia Mundial de la Salut 2010, que se celebra avui, proclamat per l'Organització Mundial de la Salut. L’esdeveniment convida a la reflexió. Són saludables les nostres ciutats? Si bé des de fa anys s’ha imposat la filosofia de l’higienisme, les ciutats pateixen altres problemes amb un impacte indiscutible per a la salut. Què hi diu, la ciència?

Patricia Morén |7 d’abril de 2010


Fotografia: Rodrigo  Soldon

Mil ciutats, mil vides, la salut urbana és important. Aquest és el lema amb el qual nombroses ciutats del món són convidades a celebrar el Dia Mundial de la Salut 2010, proclamat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Mil ciutats és una crida a obrir els espais públics per fer activitats relacionades amb la salut, i mil vides, una invitació a escoltar les iniciatives dels promotors de la salut urbana amb un impacte beneficiós en la població.

L’interès de l’OMS per l’urbanisme saludable ve de lluny. L’any 1986 va arrencar el seu projecte Ciutats Saludables, un moviment per crear xarxes de ciutats amb el compromís d'emprendre polítiques de promoció i protecció de la salut dels seus ciutadans. Espanya i Europa hi són presents. Però, tot i aquests esforços, és clar que queda un llarg camí fins aconseguir ciutats saludables de debò.

Una mirada enrere

Si es mira enrere, els experts no en tenen cap dubte. “Les ciutats actuals són més saludables que fa anys per una raó elemental: des de mitjans del segle XIX s'ha promogut la construcció basada en l’higienisme. Des de l’Eixample [concebut per Ildefons Cerdà] fins als nostres dies, la preocupació per fer ciutats més saludables i la higiene han estat una constant”, exposa Francesc Peremiquel, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)  i membre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Congestió, soroll i contaminació per la pols atmosfèrica són alguns dels principals reptes a resoldre La filosofia higienista de la construcció va combatre l’estretor, la mala ventilació i l'amuntegament als carrers dels cascos antics urbans amb un urbanisme més esponjat, caracteritzat per la construcció d’habitatges en millors condicions, amb ventilacions creuades, més assolellats i en carrers més amples. Aquesta nova manera de construir s’ha traduït en una menor insalubritat però no ha pogut evitar alguns dels problemes de les ciutats actuals. Congestió, soroll i contaminació per la pols atmosfèrica són algunes de les principals qüestions a resoldre, segons Peremiquel.

Repensar el model urbà

La congestió i els embussos tenen un efecte indiscutible sobre el benestar psicològic dels ciutadans, que arriben nerviosos i fins i tot histèrics a la feina. Per combatre aquesta situació s’haurien d'implantar mesures de gestió intel·ligent del trànsit, sosté Peremiquel. Segons l’expert, l’aspiració a gaudir de certa intimitat, és a dir, d’un espai lliure de sorolls, en silenci o soledat, encara es complica més a les ciutats. Els ‘minipisos’, que podrien ser una solució d’habitatge òptima per a una persona sola, atemptarien contra aquest principi en el cas d’una família de quatre o cinc membres. Els teòrics dels anys 30 ja propugnaven, com a normativa per afavorir la salut social, que la llar havia de comptar amb espais diferenciats per al dia i la nit, la parella i els fills i, si aquests eren de diferent sexe, amb habitacions separades per a ells. Una altra mesura de salut social, recalca Peremiquel, seria substituir els blocs de pisos, que forcen les relacions socials, per cases baixes amb una alta densitat, com a les viles i pobles.

Al seu parer, un altre error de l’urbanisme actual és el de la ciutat compacta, com és el cas de Barcelona, i l’intent de superar la manca d’espais verds naturals amb parcs artificials. En lloc de rehabilitar per rehabilitar edificis obsolets, poc salubres i sense espai per a un ascensor, seria preferible contemplar la desconstrucció dels barris antics i apostar per les discontinuitats urbanes, els corredors verds i els espais naturals. El baró Haussmann ja ho va fer a París al segle XIX, i a Alemanya de l’est es van destruir barris sencers que no s’han reconstruït, destaca Peremiquel.

“Les ciutats més autosuficients i més petites són les més saludables”, puntualitza. Quan no són de petita mida, s’ha d’intentar que les seves parts (barris) tinguin la mesura adequada, de manera que un ciutadà les pugui recórrer a peu en quinze minuts (al llarg d'un kilòmetre o un kilòmetre i mig) i que siguin autosuficients, amb una identitat pròpia, perquè es puguin fomentar les relacions de proximitat, comunitat i amb l’entorn ambiental.

Contaminació atmosfèrica

Un dels problemes més greus de les ciutats actuals és la contaminació atmosfèrica, tant per diferents gasos com per les partícules tòxiques suspeses en l’aire, destaca Peremiquel. “La pols és poc perceptible; es genera per la fricció dels vehicles al terra o s'aixeca amb les obres, però és un problema important per a la salut”. Els governs ja s’esmercen en aprovar mesures per combatre-la, com la prohibició de circular a més de 80 kilòmetres per hora a l’entrada i sortida de Barcelona. La contaminació atmosfèrica s’ha relacionat tradicionalment amb efectes nocius com l'asma i altres malalties respiratòries i més recentment amb efectes sobre la salut cardiovascular, explica Cristina Villanueva, investigadora del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL).

Un estudi, elaborat en 2.725 persones adultes (a partir de les cohorts de l’estudi suís SAPALDIA), publicat a la revista Thorax i dirigit per l’investigador Nino Künzli, del CREAL i de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, va concloure l’any passat que la contaminació atmosfèrica conseqüència del trànsit també provoca el desenvolupament d’asma als adults sans i no fumadors. Un altre estudi publicat enguany a la revista PLos ONE, i que va comptar amb Xavier Basagaña com a coautor, va comprovar que les persones que viuen a menys de 100 metres d'una autopista pateixen una progressió accelerada d’arteriosclerosi (les plaques que redueixen la llum de les seves artèries creixen en torn a 5,5 micròmetres per any, més del doble del considerat normal).

Davant d’aquestes evidències, el CREAL ha impulsat altres estudis, com TAPAS (Transportation, Air Pollution and Physical Activities), per analitzar els efectes de la contaminació atmosfèrica en les persones que es desplacen per la ciutat en bicicleta o hi practiquen altres activitats físiques. A més a més, s'estudia també quin efecte pot tenir la contaminació en la salut reproductiva a través del projecte INMA (Infància i Medi Ambient).

ELS EFECTES DE L’AIGUA TRACTADA La desinfecció de l’aigua per a usos domèstics ha estat una altra dels gran avenços que s’han fet per evitar les infeccions. Però s’ha vist que certs subproductes de la desinfecció de l’aigua de l’aixeta (els trihalometans) poden produir càncer de bufeta, tot i que en menor mesura que altres carcinògens com el tabac, explica Villanueva. Arran d’aquesta troballa, els investigadors del CREAL ara estudien si existeix alguna relació entre l’aigua tractada i el càncer de colon. Mentre els estudis continuen, les autoritats polítiques ja s’han posat mans a l’obra per millorar el tractament de l’aigua, tot reduint-hi la quantitat de subproductes. A Espanya, el Reial Decret 140/2003 estableix els criteris sanitaris de l’aigua per a consum humà.

L’aigua de les piscines és una de les altres àrees importants d’estudi, ja que un dels subproductes del clor (la tricloramina) és irritant i pot induir asma. Aquest efecte s’ha observat en persones molt exposades, com ara nedadors professionals, però no està clar si això també succeeix en el cas dels nedadors lúdics i els infants, afegeix Villanueva. A més, s’investiguen els efectes de l’aigua de l’aixeta i de les piscines sobre la salut reproductiva.

Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS