Reportatges

Salut

Alternatives a les transfusions de sang

La sang que avui es fa servir per a transfusions és la més segura de tots els temps. Tanmateix, encara pot generar reaccions transfusionals. Per sort, existeixen alternatives. Experts europeus s’han reunit a Barcelona per debatre sobre les últimes tendències en aquest àmbit, que s’investiguen i s’intenten implementar als hospitals.

Patrícia Morén | 13 d’abril de 2010

Fotografia: Johnnyalive

Dèficit de sang, potencials efectes indesitjables de les transfusions i una percepció negativa d’aquestes per part de la població, tot i que ara “la sang per fer transfusions és la més segura de tots els temps”, són les tres raons fonamentals per explorar alternatives a les tècniques actuals. Ho diu Elvira Bisbe, coordinadora d’estalvi de sang de cirurgia ortopèdica i membre del Comitè de Transfusions de l'Hospital del Mar i del de l’Esperança, que pertanyen al Parc de Salut MAR de Barcelona. A més, és presidenta de l’Anemia Working Group España (AWGE) i coordinadora de la secció per a la preparació preoperatòria per a l’estalvi de sang de la Societat Catalana d’Anestesiologia i Terapèutica del Dolor (SCARTD).

Aquesta experta emfatitza que, tot i que la sang salvi vides i s’hagin extremat les mesures de seguretat, “una transfusió no deixa de ser un trasplant de teixit viu i conservat enfront del qual l’organisme pot presentar una reacció immunològica o metabòlica, donat que la sang del donant pot ser del mateix grup que la del receptor però no histocompatible pel que fa a totes les proteïnes”. Això explica que al voltant d’uns 600 experts europeus i d’altres països hagin celebrat a Barcelona l’11è Simposi Anual de la NATA (Network for Advancement of Transfusion Alternatives) per parlar de les alternatives a les transfusions sanguínies.

Les quatre alternatives

Bisbe, també coorganitzadora local del simposi de la NATA, sintetitza en quatre les alternatives sobre les quals treballa la comunitat científica. Una d’elles consisteix a tractar l’anèmia dels pacients abans de la cirurgia, tot augmentant el volum de sang amb nous ferros endovenosos. Bisbe explica que, així, els pacients tindran “més sang per poder sagnar”.

Fotografia: Montuno

Una altra estratègia es basa a reduir el sagnat dels pacients. Aquesta opció ha estat possible gràcies a fàrmacs que afavoreixen aquest efecte. També ha estat viable per la millora en la qualitat de les intervencions, per mesures antestèsico-quirúrgiques i per l’aparició de tot un ventall de tècniques de cirurgia mínima invasiva, que es practiquen a través d’incisions molt petites i que, per tant, produeixen menys ferides i un menor risc d’hemorràgies.

Una tercera via per estalviar transfusions sanguínies és recórrer a les transfusions dels mateixos pacients (autotransfusions). Davant d’una cirurgia potencialment molt sagnant (com ara una intervenció d’escoliosi o un recanvi de pròtesi) es pot guardar la sang del pacient preoperatòriament, i utilitzar-la en cas que sigui necessària durant l’operació. Una altra possibilitat es recollir la sang del camp operatori, filtrar-la, rentar-la i reinfondre-la al pacient; o bé agafar-la del drenatge durant el postoperatori, com es fa en cirurgia de genoll.

L’última alternativa consisteix a acceptar un llindar transfusional més baix que l’actual. Tradicionalment, els estudis recomanaven fer una transfusió a partir del moment en què que l’hemoglobina es reduïa un punt: dels 10 gr/dl als 9 gr/dl. Però a la darrera dècada s’ha vist que reduint un punt més el llindar, de 9 gr/dl a 8 gr/dl, “s’aconseguiria disminuir les transfusions a la meitat sense augmentar la morbimortalitat”, comenta Bisbe. I aquest llindar encara es podria baixar molt més.

Reptes

Si el llindar transfusional es reduís un punt, s’aconseguiria disminuir les transfusions a la meitat sense augmentar la morbimortalitat El debat sobre el futur de les alternatives sanguínies bull. Al simposi de la NATA, una de les discussions més acalorades ha versat sobre el temps de conservació de la sang. Diferents estudis epidemiològics semblen constatar que la sang conservada més de 20 dies té menys capacitat de portar oxigen als teixits i augmenta el risc d’efectes indesitjables, com les infeccions pulmonars i les recidives en càncer, en el cas de pacients crítics i oncològics. Bisbe aclareix que les evidències en aquest sentit encara no són prou clares. Si es confirmessin amb un assaig clínic, tanmateix, l’impacte a la salut pública seria enorme, ja que actualment la sang es conserva 40 dies.

Per una altra banda, els intents de produir sang artificial han estat “un gran fracàs. S’ha vist que té més efectes indesitjables que la pròpia sang. Era una possibilitat per fer-se servir a les guerres, però ara és una línia de recerca agònica”, reconeix Bisbe. No obstant això, mentre aquesta línia agonitza, se n'obre tímidament una altra, que podria tenir molta tirada: fabricar sang (o els seus components, com els glòbuls vermells) a partir de cèl·lules mare pluripotencials, que es podrien obtenir de teixits com la sang del cordó umbilical . Amb tot, aquesta és encara una línia de recerca “molt futurible”, segons l’experta.

EL CONSENS DE SEVILLA El simposi de la NATA també ha estat l’escenari per presentar el Document Sevilla de Consens sobre Alternatives a la Transfusió de Sang Al·logènica. Aquest consens, pioner a Europa, pretén posar fi, tot recolzant-se en l’evidència científica, a l’enorme variabilitat que existeix als hospitals espanyols a l’hora de decidir quins pacients han de rebre una transfusió. El Document va néixer el 2006 i ara s’ha actualitzat, incloent-hi les darreres evidències tant sobre les alternatives farmacològiques a les transfusions sanguínies (com el complex protrombínic i el factor VII activat, que aturen el sagnat, o els complexos que afavoreixen l’eritropoiesi) com sobre les no farmacològiques (com els salvadors, o savers, per aprofitar la sang que perd el pacient).

Més de 100 experts s’han involucrat en la seva elaboració, que ha aplegat sis societats científiques, cinc de les quals ja es van implicar en la del primer text, com són la Sociedad Española de Anestesiología, Reanimación y Terapéutica del Dolor (SEDAR), la Sociedad Española de Medicina Intensiva y Unidades Críticas Coronarias (SEMICYUC), la Sociedad Española de Hematología y Hemoterapia (SEHH), la Sociedad Española de Trombosis y Hemostasia (SETH) i la Sociedad Española de Transfusión Sanguínea ( SETS). La Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria (SEFH) hi ha estat present per primera vegada.

"Les alternatives a la transfusió són més cares que la pròpia transfusió. El nostre cavall de batalla es demostrar que són cost-efectives", explica en Ramón Leal, metge intensivista i president del comitè de transfusió de l’Hospital Universitario Virgen del Rocío de Sevilla , així com coordinador del Document Sevilla.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

6 comentaris

VICKY DIOMEDES CACERES 24/09/2012
mi edad es 42 años. Durante largas décadas se nos vendió la idea de que no se podía operar si no se trasfundía;y el tema religioso de los testigos de jehova, era muy criticado,e incluso censurado;podemos ahora darnos cuenta,no como religiosos, sino como seres pensantes, que no tenian ni tienen la razon. pero mi pregunta es: ¿y los miles de donantes que llegan a las campañas de donación y a la Cruz Roja misma...? ¿Donde van a parar..? y si se puede hacer una intervención quirúrgica sin transfusión ¿para que chuparle la sangre el pueblo que a duras penas logra comer..? pregunto. ya que actualmente todavía aquí en el salvador se maneja esa condición y principalmente cuando se trata de gente humilde y de escasos recursos.

José R. Luciano S. 14/05/2012
Es maravilloso que en el mundo hispánico se esté trabajando en esa dirección con soporte científico cada vez más sólido según reportan instituciones de salud de Estados Unidos, Europa y otras latitudes. En muchos países pobres la sangre causa enorme morbi-mortalidad asociada a la transmisión de enfermedades infecciosas como las hepatitis B y C y el virus del SIDA.

L.M.B.M. 27/04/2012
Me alegro de que por fin se publique y se analice las alternativas de sangre cuando esta practica se la viene utilizando en muchos paises desarrollados, y que esto no se aun mito, y de esta forma se deje de atacar a los Testigos de Jehova, que ellos respetan su postura por principios, ahora la comunidad cientifica sabe los beneficios para la salud, desde el principio Dios lo sabia, y ahora es los medicos concuerdan que hay alternativas.

jorge eliecer valenzuela 31/03/2012
porque no utilizar las alternativas de los testigos de jehova .asi se evitaria de que al paciente la de anemia y no violariamos un mandato de dios.

T. Durand 26/04/2011
Tenemos que seguir buscando menos transfusiones sanguineas

<< 1 2 >>