Reportatges

Salut

Rentar-se les mans salva vides

Millorar la seguretat dels pacients i disminuir les infeccions nosocomials o hospitalàries. Aquest ha estat l’objectiu principal de la campanya "Salva vides: renta’t les mans", promoguda per l’Organització Mundial de la Salut i dirigida als professionals sanitaris. Aquesta mesura, impulsada juntament amb d'altres als hospitals espanyols, ja s’ha traduït en una menor taxa d’infeccions en els pacients crítics.

Patricia Morén | 28 d'abril de 2010

Fotografia: Cristobal Avendaño

Rentar-se les mans. A diferència del gest bíblic de Ponç Pilat, fet per treure’s de sobre qualsevol responsabilitat, avui aquesta acció significa més aviat el contrari: contreure un compromís amb la vida. Rentar-se les mans és mullar-se per la seguretat i la salut dels pacients. Així ho ha entès l’Organització Mundial de la Salud (OMS), que ha ideat la iniciativa Salva vides: renta’t les mans, en el marc d’un programa més ample per promoure la seguretat dels pacients. Un total de 121 països, entre els quals hi ha Espanya, s’han sumat a aquest esforç.

L’any passat, el Ministeri de Sanitat i Política Social va fer una crida als ciutadans perquè es rentessin les mans com a mesura per prevenir la grip A. El 5 de maig d'enguany, l’OMS celebrarà la Jornada Mundial per la Higiene de Mans, adreçada als professionals sanitaris. Per què una campanya sobre una qüestió que sembla tan bàsica? Se sap que les mans dels treballadors sanitaris són el principal vehicle per escampar microbis en l’àmbit assistencial, i que el rentat de mans és la millor mesura per combatre-ho. Per desgràcia, el compliment d'aquesta mesura per part del personal sanitari no és l’òptim, segons s’exposa a un estudi de la World Alliance for Patient Safety de la OMS, publicat a la revista The Journal of Hospital Infection.

Les Unitats de Cures Intensives (UCI), un dels àmbits sanitaris en què és cabdal prevenir la transmissió creuada de microorganismes patògens, són un exemple de lloc on els professionals haurien d’extremar la higiene de les mans. Es calcula que haurien de rentar-se-les entre 15 i 20 vegades per hora, segons explica la doctora Mercedes Palomar, cap de secció de la UCI General de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. Un pacient pot arribar a ser tocat 500 vegades o més per la mà d’un professional sanitari per diversos motius (com aspirar-li les secrecions bronquials, posar-li un catèter o nodrir-lo, entre altres accions), informa Francisco Álvarez Lerma, cap de secció del Servei de Medicina Intensiva del Parc de Salut MAR de Barcelona. Tanmateix, la pressió, la manca de temps, la necessitat de dedicar aquest temps als malalts i la irritació cutània que aquesta mesura podria provocar fan que sigui impossible rentar-se les mans de forma constant. Però no tot està perdut.

Solucions alcohòliques

Les solucions alcohòliques tenen la mateixa efectivitat que el rentat de mans amb sabó desinfectant La disponibilitat de solucions alcohòliques ha facilitat als professionals sanitaris la higiene de les mans. Aquestes solucions tenen la mateixa efectivitat que el rentat amb sabó desinfectant, amb l’avantatge que eviten haver de desplaçar-se per rentar-se. Les UCI disposen a les capçaleres dels llits dispensadors d'aquestes solucions, que també poden portar-se a la butxaca. A més, com explica Palomar, per a aquells amb pells més sensibles s’han desenvolupat gels menys agressius, tan eficaços com les solucions alcohòliques i que no són irritants, com alguns sabons antisèptics. “Les solucions alcohòliques són una alternativa al rentat de mans d’un o dos minuts, més còmoda, senzilla i fàcil per eliminar els patògens i bacteris al manipular els malalts. S’ha constatat que són tan efectives com l’aigua i el sabó per desinfectar”, puntualitza Álvarez Lerma.

De fet, l’article de la World Alliance for Patient Safety defensa l’aplicació universal de les solucions per promoure la higiene de mans entre els sanitaris. Disposar-ne ha augmentat la taxa de rentat de mans a les UCI, la qual cosa s’ha traduït, juntament amb altres mesures, en millors indicadors d'infecció en les UCI espanyoles. En aquest sentit, el projecte ENVIN-Helics registra les infeccions adquirides en les UCI dels hospitals des del 1994. Durant tots aquests anys, el projecte ha monitorat més de 110 UCI (al 2009 va fer-ho de 147, el 60% de totes les que hi ha a Espanya), mesurant-ne les pneumònies associades a la ventilació mecànica, les infeccions urinàries relacionades amb la sonda uretral i les bacterièmies associades a catèters venosos.

Segons destaca Álvarez Lerma, en l'informe de l'any 2009 (corresponent als mesos d'abril, maig i juny) es va veure per primera vegada una reducció de les taxes relatives d'aquestes infeccions: de 14 episodis de pneumònies per 1.000 dies de ventilació mecànica (mitjana entre 2006 i 2008) s’ha caigut a 11 el 2009; les bacterièmies, que se situaven entre els 5 i 7 episodis per 1.000 dies de catèter venós en el mateix període, s’han vist reduïdes a 3,94; i les infeccions urinàries han experimentat una davallada més discreta, de 5 episodis per 1.000 dies de sonda urinària a 4,28.

OBJECTIU: BACTERIÈMIA ZERO Els bons resultats constatats per l'informe ENVIN-Helics són un reflex d’un altre projecte que s’està implementant, Bacterièmia Zero, que lidera la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y de Unidades Coronarias (SEMICYUC) en resposta a la crida de l’OMS. Es basa en un paquet de diverses mesures proposades per Peter Provonost, de la Johns Hopkins University, entre les quals s’inclou la higiene de mans (a part de la desinfecció de la pell), l'ús de guants, i una manipulació més curosa i higiènica dels catèters. “En aplicar aquestes mesures, hem comprovat que millora la seguretat integral del pacient. Amb aquestes pràctiques segures no només es redueix la bacterièmia, sinó, i de manera més específica, les pneumònies associades a la ventilació mecànica, freqüents en pacients crítics i que tenen un impacte en la morbimortalitat dels pacients”, destaca Mercedes Palomar, que coordina els programes ENVIN-Helics i Bacteriemia Zero. És clar: el rentat de mans salva vides.

Tòpics de l'article