Reportatges

Biologia animal

"No pretenem instruir amb les nostres pel·lícules, sinó emocionar"

Stéphane Durand, biòleg i guionista

Les cendres d'un volcà tan eixerit com el seu nom (Eyjafjalla) van obligar Stéphane Durand a fer un viatge per terra de tres dies per promocionar el seu últim projecte, Oceans, a l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona. També hi va donar suport a la declaració del 2010 com a Any Mundial de la Biodiversitat

Jordi Montaner | 28 d'abril de 2010

Fotografia: Stéphane Durand

Molest per les cendres del volcà?
No, en absolut. Només lamento que la resta de l'equip d’Oceans no hagi pogut venir aquí amb mi.

No tothom pot perdre tres dies en un viatge tan curt.
Vaig estar dos anys per rodar Nòmades del vent i quatre per rodar Oceans. He recorregut el món sense pauses, però sense presses. Diguem que la lentitud és per a mi la més natural de les velocitats.

Un colibrí bat les ales vint-i-cinc vegades per segon.
Touché. Però els éssers humans hem fet de la velocitat una norma; de la rapidesa, una cosa normal. Convé que, de tant en tant, la natura ens recordi la verdadera dimensió de la nostra existència i posi les coses al seu lloc.

Parlant de pertinença... Disculpi la meva franquesa, però he vist Oceans i em sembla un documental "amb més pa que formatge": 108 minuts d'imatge per només set de narració en la qual, a més, no es parla de ciència.
Hi ha molta feina científica, li ho asseguro, però es fa invisible al punt de vista adoptat al guió. Imagini que es tractés d'un documental sobre el ballet Trencanous de Tchaikovski. No sabríem els noms dels que apareixen ballant o interpretant la música, ni tindríem idea de què mengen, quins són els seus enemics o com s'aparellen; però gaudiríem del tot del seu art. A Oceans, com a Nòmades del vent, el guió no és el d'un reportatge. Amb prou feina hi ha informació; només emocions, espectacle.

I la ciència?
Amb un nodrit grup de científics ens vam asseure per escollir quines criatures filmaríem, on i quan. Cada escena de les 500 hores que tenim gravades respon a un pla científic. No obstant això, la nostra intenció no és la d'il·lustrar coneixements científics, sinó la d'emocionar, trencar clixés antics, gaudir d'un veritable espectacle audiovisual. Li va agradar la música?

És fantàstica! El mestre Coulais sap el que es fa.
Cal no oblidar una altra faceta científica, com és la tècnica emprada durant el rodatge. A més dels cinc especialistes en vida marina (oceanògrafs) amb qui jo vaig escriure el guió, Jacques Perrin i Jacques Cluzaud van fer servir prototips únics per rodar imatges gairebé impossibles, amb robots, càmeres de 360 graus, objectius allotjats en satèl·lits de l'Agència Espacial Europea, avions, helicòpters, batiscafs i un llarg etcètera de màquines, totes modernes i enginyoses. A Oceans hi ha molta biologia, així com molta enginyeria.

A Oceans hi ha molta biologia, així com molta enginyeriaAmb un pressupost de 50 milions d'euros (és el documental més car rodat fins ara), l'apadrinament de Walt Disney Pictures, un centenar de localitzacions, 361 quilòmetres quadrats de recorregut i quatre anys per rodar, no haurà estat gaire difícil.
Li asseguro que ens vam complicar força la vida. Les escenes que volíem rodar estaven tan especificades que disposàvem fins i tot d'un storyboard, com en els llargmetratges de ficció. Preteníem, sota l'assessorament dels científics, rodar escenes molt impactants de les diferents espècies d'aus, peixos, mamífers, rèptils o artròpodes. En alguns casos, les unitats de filmació van haver d'estar dos anys seguits en un mateix lloc "esperant que passés el que se suposa que havia de passar". Reconec que no sempre vam aconseguir el nostre objectiu, però vam prémer tant com vam poder i vam aconseguir 500 hores d'espectacle amb les quals preparem ara una sèrie de televisió.

Estan els assessors científics satisfets amb el resultat?
Sens dubte. Fins i tot he presenciat com un company ornitòleg plorava d'emoció en presenciar les imatges submarines dels mascarells del Cap clavant-se al mar com arpons, atacant un immens banc de sardines. Aquest era l'objectiu. No pretenem instruir amb les nostres pel·lícules, sinó emocionar.

L'agonia de la tintorera mutilada per caçadors d'aletes de tauró, enfonsant-se a poc a poc a l'aigua i escopint sang, és impactant.
Massa cruel per ser veritat.

No em digui que no ho és.
És una escena que per desgràcia es repeteix moltes vegades (tot i que poques ja serien massa) als nostres mars. Per denunciar aquesta pràctica, però, primer ens vam documentar i després vam crear un prototip robot que imita el tauró.

I l'immens tauró blanc que neda donat de la mà d'un bus també és de broma?
No, aquest és de veritat. Una imatge molt diferent a la de tants documentals que exploten exageradament la vena més sanguinària d'aquests animals.

Què ha après dels quatre anys emprats en el rodatge d'Oceans?
Que hi ha una cultura animal que els homes estem obligats a respectar, i fins i tot a aprendre'n. Sóc biòleg, em fascina el comportament dels animals i m'adono que la biodiversitat no és una qüestió merament filogenètica. Si les espècies animals en perill s'extingeixen, amb elles mor una manera particular de viure en aquest món, de relacionar-se.

Segur que els dos anys emprats en Nòmades del vent, la seva primera pel·lícula com a guionista, també van significar una lliçó.
La llibertat. El vol d'un ocell és la millor metàfora de llibertat que se m'acut. Nòmades del vent ens va permetre rodar a les aus com mai abans no s'havia fet, en el seu element, en el seu peculiar tràfec, en els seus rituals de migració que enclouen molts misteris.

L'OPORTUNITAT D'UN CENS El projecte Census of Marine Life (CML) és una iniciativa de la fundació nord-americana Alfred P. Sloan Foundation, en ocasió de l'Any Mundial de la Biodiversitat. L'equip d'Oceans col·labora activament en aquest projecte, en el qual biòlegs marins de 80 països exploraran els set mars durant un termini de 10 anys per registrar la diversitat, la distribució i l'abundància de tots els éssers viuen sumits en la foscor de les profunditats.

"Sembla mentida que sapiguem més sobre l'espai que sobre els nostres oceans", protestaven José Templado (Museu de Ciències Naturals-CSIC), Ana Ramos (Institut Espanyol d'Oceanografia, IEO), Enrique MacPherson (Centre d'Estudis Avançats de Blanes-CSIC) i Carles Pedrós-Alió (Institut de Ciències del Mar-CSIC) abans de la intervenció de Durand. Tot i la tasca duta a terme pels naturalistes des del segle XVIII, "del mar no en coneixem ni la meitat de les seves espècies vives".

Tòpics de l'article