Reportatges

Geologia

La broma de l'Eyjafjalla

Amb 1.666 metres d'alçada, 700.000 anys d'edat i una glacera a sobre, el volcà Eyjafjalla va aconseguir paralitzar Europa entre el 14 i el 22 d'abril. La seva erupció no va ser espectacular, però la conjunció de lava, aigua i corrents d'aire va originar un núvol que es va estendre pel continent. Segons el comissari europeu de Transport, el núvol va ocasionar entre 1.500 i 2.500 milions d'euros en pèrdues a la indústria aèria, un sector fins ara reticent a comprovar la resistència de les seves naus davant concentracions de partícules suspeses en alçada.

Ànnia Monreal | 29 d'abril de 2010

Fotografia: Rocío Lara

"Tot ha estat culpa meva. Està bé. Només sóc un volcà". Eyjafjalla es va convertir el 20 de març en una via d'escapament del poder de la Terra a Islàndia. Aquell dissabte a la nit, una primera erupció basàltica de baixa potència va esquerdar un vessant del volcà i es va desplaçar de forma progressiva cap al seu centre. "Va ser una explosió senzilla, que es va produir fora de la glacera" que cobreix part d’Eyjafjalla, assenyala Domingo Gimeno, geòleg de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

Però durant la mitjanit del dimecres 14 d'abril, els moviments i erupcions que, sense més conseqüències, havien alimentat des del març l'innombrable volcà, van canviar de signe. "Es va iniciar un tremolor curt que va anar guanyant amplitud al costat d'una erupció en un nou respirador ubicat a la part central del cràter de l'Eyjafjallajokull [la glacera que cobreix l'Eyjafjalla]. Aquesta erupció es va confirmar visualment a primera hora del matí", indica l'Institute of Earth Sciences - Nordic Vocanological Center.

Aigua + foc = fum

Islàndia és una interrupció en superfície de la dorsal meso-atlàntica, una serra oceànica que pràcticament uneix els pols. Al fons oceànic hi ha una important activitat de colades de lava "que normalment no percebem", precisa Gimeno. Però en aquest cas "Islàndia s'ha convertit en un hot spot, una llar de foc per on va pujar material sòlid a altes temperatures des del mantell terrestre, a causa de l'energia interior del planeta", detalla l'expert.

A mesura que la temperatura del mantell augmenta, les roques es fonen. Com que la densitat d'aquest fluid és menor que la de la matèria rocosa, aquest puja en forma de globus de magma capaços d'esquinçar l'escorça terrestre. A prop de sis quilòmetres de profunditat, el magma de l'Eyjafjalla va crear una cambra on es va anar acumulant, la qual cosa va produir la primera erupció lateral del dia 20 de març. Entre el 31 de març i el 6 d'abril, el material emmagatzemat va trobar una nova via d'escapament pel cràter del volcà, sense massa soroll, fins al dia 14. Llavors va saltar de cop a la superfície, tot traspassant la capa de gel i originant, durant les 12 hores posteriors, el famós núvol.

Des de desembre de l’any 2009, els instruments que mesuren l'activitat del volcà van registrar que el seu magma estava en moviment. "Quan el magma puja, el terreny es bomba, la qual cosa es pot detectar amb un GPS", explica José Luis Fernández Turiel, investigador de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera-CSIC. A finals d'any es va produir alguna erupció de baixa intensitat. "Es pot predir l'ascens del magma però no una erupció, perquè l'única manera de comprovar la seva existència és veient-la", afegeix l'investigador. "Hi ha diferents formes indirectes de preveure una erupció si el volcà està monitorat adequadament", indica Arnau Folch, científic del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputer Center. "Tot i que, un cop ha esclatat, es desconeix quant de temps durarà l'explosió i com serà", prossegueix. A partir d'aquí, les millors pistes les proporciona l'historial explosiu del volcà.

Hi ha constància de tres erupcions anteriors d’Eyjafjalla: sobre l'any 920, entre 1612-1613 i entre 1821-1823. L'erupció d'enguany no hagués merescut més interès si la lava no s'hagués creuat amb el gel ni amb uns vents que van afavorir la creació d'un gran núvol o ploma. "La presència d'aigua dóna lloc a erupcions més explosives", sosté diumenge Gimeno. Aquestes erupcions són "més perilloses i associades al fenomen de fragmentació del magma i la generació de cendres [producte de la divisió dels piroclasts, la polvorització del material volcànic durant una erupció]", aclareix Folch.

Cel sense avions

"La situació meteorològica del 14 d'abril i els dies posteriors, i no l'erupció, va provocar una gran bossa de material volcànic [cendres] sobre Europa", assegura Fernández Turiel. Els models predictius de les diferents organitzacions nacionals i internacionals que controlen la situació de l'atmosfera van portar a les autoritats de l'Eurocontrol a ordenar el tancament de l'espai aeri.

Gasos (producte del vapor d'aigua), diòxid de sofre, diòxid de carboni i fragments del magma cristal·litzat (cendra) eren els principals components de la ploma eruptiva de l'Eyjafjalla. Juntament amb l'elevada concentració de substàncies al núvol i a les fortes corrents que el van arrossegar fins al continent, la raó principal de la cancel·lació del trànsit aeri va ser l'altura de la columna. "L'explosió s'alimenta de l'aire, que, en escalfar-se, puja", apunta Folch. "De mitjana, els avions volen a una altura d'uns nou quilòmetres respecte de la terra", recorda l'investigador del CSIC. "La ploma va sobrepassar aquesta distància".

Avui el núvol flota a uns dos quilòmetres de la superfície. "Encara no s'ha pogut analitzar per complet la composició de les cendres", confessa Fernández Turiel, però se sap que el més gran i de més concentració es manté a prop del volcà. "Pot provocar problemes respiratoris, bloquejar infraestructures, vies de comunicació, circuits elèctrics o contaminar aigües", entre d’altres conseqüències, diu l'investigador del BSC. "Les partícules més petites ja no són un problema quan arriben a terra, però en l'aire suposen una amenaça per a l'aviació. Són altament abrasives i poden obstruir els filtres de les turbines dels motors", continua.

"La crisi s'ha sobredimensionat, però es va actuar correctament", afirma sense titubejar Arnau Folch. Programes informàtics com Fall 3D (creació del BSC) llegeixen les dades meteorològiques, resolen les equacions del transport contaminant present a l'atmosfera i, en funció de la seva concentració, aconsellen la conducció aèria. Per a aquest físic, el punt feble de la situació s'ha de buscar en "la poca inversió de les companyies aèries i els fabricants d'avions per conèixer quina quantitat de cendres és capaç d'obturar una turbina". Es tracta d'experiments cars, valorats en un milió de dòlars, que la indústria "no ha volgut dur a terme tot i recomanacions insistents".

De tota manera, d'aquesta crisi se’n pot extreure alguna lliçó. Finalment "KLM, British Airways i sis avions de l'exèrcit finlandès van enviar aeronaus cap al núvol de cendra per saber què passava. Els resultats no s'han revelat", destaca Folch. El caos aeri i les astronòmiques pèrdues del sector han promogut la revisió dels protocols aeronàutics (establerts als anys 80 del segle XX) i una revisió a l'alça del nivell de concentració de cendres de material magmàtic necessari per impedir el vol d'avions.

LES XIFRES DE LA CRISI

-Fruit de l'erupció es va fondre un volum d'aigua de les glaceres equivalent a 25 vegades el cabal del riu Amazones.

-Entre 1.500 i 2.500 milions d'euros en pèrdues per a les companyies aèries, superior a les conseqüències de l'atac terrorista de l'11-S.

-100.000 vols cancel·lats a Europa. El triangle França-Alemanya-Regne Unit concentra el trànsit aeri més dens del món, amb més de 30.000 vols diaris.

-25 països afectats.

-4 milions de passatgers afectats.

Tòpics de l'article