Reportatges

Transport

Cristina Jiménez

Corresponsal Londres

Odissea a l'espai 2010

Tot va bé si acaba bé. Per això ja gairebé m'he oblidat que vaig estar "atrapada" a Londres des del dijous 15 d'abril, el dia en què anava a volar cap a Barcelona, fins al dijous 22. El núvol de cendres del volcà islandès Eyjafjalla va provocar el caos més gran de la història del trànsit aeri a Europa, així com el caos més absolut en les vides de nombrosos passatgers.

30 d'abril del 2010

Cristina Jiménez | Londres

Fotografia: John McGarvey

Tot va bé si acaba bé. Per això ja gairebé m'he oblidat que vaig estar “atrapada” a Londres des del dijous 15 d'abril, el dia en què anava a volar cap a Barcelona, fins al dijous 22. El núvol de cendres del volcà islandès Eyjafjalla va provocar el caos més gran de la història del trànsit aeri a Europa, així com el caos més absolut en les vides de nombrosos passatgers.

En realitat, tot va començar el 20 de març, quan l'activitat sísmica de la glacera Eyjafjallajokull va provocar una (relativament) petita erupció volcànica. El 14 d'abril, l'erupció va explotar amb fúria: el volcà va escopir 110 milions de metres cúbics de cendra en columnes que van arribar als nou quilòmetres d'alçada, i que van negar l'espai aeri europeu durant sis dies. Amb això van impedir que centenars de milers de viatgers agafessin els seus vols, entre els quals jo mateixa.

Per desgràcia, vaig assabentar-me que els aeroports britànics estaven tancats on the road, gràcies als panells lluminosos de l'autopista, tot just quan em dirigia a l'aeroport de Londres Stansted. Als panells s’hi podia llegir: All UK airports are closed (tots els aeroports del Regne Unit estan tancats).

No entenia res. Vaig arribar a l'aeroport: tots els vols estaven cancel·lats. Un motiu tan surrealista com l'erupció d'un volcà a Islàndia havia paralitzat els aeroports de mitja Europa. Però, com pot la cendra d'un volcà a milers de kilòmetres de distància alterar d’aquesta manera el trànsit aeri?

Segons els Serveis Nacionals de Trànsit Aeri britànics (NATS, de les seves sigles en anglès), les partícules de cendra són una pols molt fina i abrasiva que pot danyar els sistemes mecànics dels avions moderns. Bàsicament, la cendra, que està formada per petitíssims fragments de roca i cristall, pot introduir-se dins els motors de l'avió, obstruir-los i dificultar-ne el funcionament.

La meva odissea particular va començar amb la cancel·lació del meu primer bitllet d'avió a Barcelona el 15 d'abril. Des d'un ordinador de l'aeroport vaig aconseguir canviar el vol pel dissabte 17. Tot semblava indicar que volaria llavors.

Però no. El núvol de cendres volcàniques, monitorat per l'agència meteorològica britànica, la Met Office, seguia actiu i en moviment sobre els cels britànics. I així, des del dijous 15 d'abril, els viatgers vam viure en la constant incertesa de quan podríem tornar a volar. A mi em van cancel·lar quatre vols.

Des del dijous, la NATS anava actualitzant la informació cada sis hores, d'acord amb les informacions de la Met office i del centre d'assessorament en cendres volcàniques, el London Volcanic Ash Advisor Centre. Cada nova actualització era una nova notícia desesperant, amb ordres de mantenir l'espai aeri tancat durant sis o set hores més per motius de seguretat. Així, de set hores en set hores van produir-se més cancel·lacions de vols. Al final he col·leccionat bitllets pel diumenge 18, el dilluns 19 i el dimarts 20, tots cancel·lats a darrera hora.

Finalment, dimarts a les 22:00, la NATS va donar el seu vistiplau i va reobrir l'espai aeri britànic, perquè els fabricants de motors d'avions van fixar un nou límit més alt de cendres a l'aire, amb el qual volar ja era segur.

Calia la prohibició?

Fina ara, a les especificacions dels fabricants no s'hi establia cap límit de tolerància a les cendres. El manament era clar: "Si hi ha cendres, els avions no poden volar". Tanmateix, un dels problemes detectats va ser que en el moment de redactar la normativa de seguretat dels motors encara no hi havia aparells analítics per mesurar concentracions tan baixes de partícules.

Les noves proves realitzades per vols científics duts a terme per avions del laboratori britànic de mesures atmosfèriques (Facility for Airborne Atmospheric Measurements), així com del Natural Environment Research Council, han reformat la normativa actual; han ubicat el límit de seguretat en un màxim de 0,002 grams de cendra per metre cúbic. Amb concentracions més baixes de cendres en l'aire, volar és segur.

Potser aquests van ser els nivells de cendra que hi havia a l'aire durant els dies de la prohibició, o potser no. Però potser hauríem de ser comprensius. Com apunten alguns experts, com Chris Yates, un consultor britànic d'aviació, de vegades és necessari un desastre així perquè les coses canviïn.

Vaig aconseguir arribar a Barcelona el dijous 22. En un vol perfecte, sense endarreriments.

Tòpics de l'article